Decisió marque
Una decisió marque va ser un tipo d'acte llegislatiu en l'Unió Europea que s'utilisava exclusivament dins de les competències comunitàries en l'àmbit de cooperació policial i judicial en matèria penal. Les decisions marque s'assemblen a les directivas en que exigixen que els Estats membres conseguixquen determinats resultats sense dictar els mijos per a conseguir-els.[1] No obstant, a diferència de les directives, les decisions marque no podien tindre un efecte directe,[1] solament estaven subjectes a la jurisdicció opcional del Tribunal de Justícia de l'Unió Europea[2] i la Comissió Europea no podia incoar un procediment d'eixecució per no transponer una decisió marque a la llegislació nacional.
Les decisions marque es varen crear en el Tractat de Ámsterdam i varen substituir a les accions comunes, que eren instruments jurídics disponibles en virtut del Tractat de Maastricht. El Tractat de Lisboa va abolir les decisions marque i l'UE pugues ara promulgar directives i reglaments en l'àmbit de la justícia penal per mig del procediment llegislatiu ordinari.
Fonament jurídic
[editar | editar còdic]El fonament jurídic de les decisions marque era l'artícul 34 del Tractat de l'Unió Europea. Despuix de la seua modificació pel Tractat de Niza i abans de ser derogat pel Tractat de Lisboa, este artícul dia lo següent:
El fonament per a les decisions marque s'establix en les disposicions transitòries del Tractat de Lisboa. L'artícul 9 del Protocol (n.º 36) sobre les disposicions transitòries dispon que:
Jurisdicció del Tribunal de Justícia de l'Unió Europea
[editar | editar còdic]El Tribunal de Justícia de l'Unió Europea solament era competent per a pronunciar-se per mig de qüestions prejudicials sobre l'interpretació de les decisions marque quan un Estat membre feya una declaració segons el Tractat de l'Unió Europea (anterior a Lisboa) en la que indicava les circumstàncies en les que el Tribunal podia eixercir tal jurisdicció. Tots els Estats membres, llevat Irlanda i el Regne Unit, varen fer tal declaració.
La Comissió Europea no podia incoar procediments d'eixecució contra els Estats membres per no aplicar una decisió marque o per aplicar-la incorrectament. Encara que el Tribunal era competent per a resoldre els desacorts entre els Estats membres sobre l'interpretació de les decisions marque i per a conéixer dels procediments d'anulació relatius a la seua validea.
A partir de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el statu quo previ en relació en les qüestions prejudicials i els procediments d'eixecució es va mantindre durant un periodo transitori de cinc anys, encara que este periodo transitori deixava d'aplicar-se a una decisió marque que haguera segut modificada despuix de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa.[3] Transcorregut el periodo transitori, el 30 de novembre de 2014, han passat a ser possibles les qüestions prejudicials i els procediments d'eixecució.
Clàusula d'exclusió del Regne Unit
[editar | editar còdic]No obstant, el Regne Unit va negociar una clàusula d'exclusió voluntària del manteniment de la força jurídica de les decisions marque que podia aplicar-se a més tardar sis mesos abans de l'expiració del periodo transitori, notificant-ho al Consell de l'Unió Europea. En octubre de 2012, el Govern del Regne Unit va anunciar que tenia intenció d'eixercir esta opció de no aplicació i, a continuació, optar de nou selectivament per determinades mides.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Lebeck, Carl, [enllaç trencat], 8(5) German Law Journal 501 at 507.
- ↑ Artícul 35 del Tractat de l'Unió Europea (versió consolidada Niça) (OJ C 325, 24 de decembre de 2002, p. 1).
- ↑ Artícul 10 del Protocol de disposicions transitòries adjunt al Tractat de Lisboa.
- ↑ «The UK's planned 'block opt-out' from EU justice and policing measures in 2014». Statewatch. Consultat el 18 de giner de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Decisión marco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.