Anar al contingut

Qüestió prejudicial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una qüestió prejudicial en el sistema jurisdiccional de l'Unió Europea, és aquell mecanisme de caràcter incidental, l'objectiu del qual és garantisar l'aplicació efectiva i homogénea del Dret comunitari i evitar interpretacions divergents, que permet o obliga als òrguens judicials nacionals plantejar al Tribunal de Justícia de l'Unió Europea els dubtes relatius a l'interpretació del Dret originari i a l'interpretació o validea del Dret derivat aplicable als litigis el coneiximent dels quals els ha segut atribuït.[1]

Un Juge nacional pot elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de l'Unió Europea quan tinga dubtes sobre l'aplicació d'una llei comunitària en una determinada causa; i serà competència d'este tribunal el resoldre la qüestió sobre dita norma comunitària, tant si és vàlida com si no, total o parcialment, i informarà al Juge nacional.[2] La seua tramitació es regula en caràcter general en l'artícul 267 del Tractat de Funcionament de l'Unió Europea.

L'orgue judicial intern solament està obligat a formular la qüestió prejudicial si es tracta d'un dubte que competixca ben al Tribunal Suprem, o be al Tribunal Constitucional; acabant aixina en el procediment en l'àmbit intern.

És un procediment incidental d'un litigi principal que el TJUE ajuda a resoldre, suspenent-se temporalment el procediment a l'espera de la resposta del TJUE, que vincula al juge nacional. Si en resposta a la qüestió prejudicial, el TJUE determina que una norma és nula, quedarà expulsada automàticament de l'ordenament jurídic (la Sentència tindrà efectes erga omnes, és com un recurs de nulitat de facto).

Vore també

Referències