Danos
Els danos (en llatí dani) varen ser una tribu germànica septentrional (a l'est del Rin) que habitaven en l'actual Suècia meridional i les illes daneses. Jutlandia s'incorporaria més alvance.
Són mencionats en el VI per l'historiador romà Jordanes en el seu Getica, per Procopio i per Gregorio de Tours.
En la seua descripció de Scandza (lo que cridem Escandinavia), Jordanes diu que els danos, que eren del mateix linaje que els suiones (suecs), varen expulsar als hérulos i varen prendre les seues terres.[1]
Segons l'autor del XII Sven Aggesen, el mític rei Donen va donar nom als danesos.
Els antics poemes en anglés antic Widsith i Beowulf, aixina com obres posteriors d'escritors escandinaus i sobretot per Saxo Gramàtic (c. 1200), proporcionen també atres referències sobre els danos.
Durant el periodo vikingo, els danos estaven assentats principalment en la península de Jutlandia, l'illa de Selandia i la partix sur de l'actual Suècia. A principis del XI, el rei Canuto (que moriria en l'any 1035) va governar Dinamarca i Anglaterra com a únic sobirà durant casi 20 anys.
Referències
- ↑ Jordanes. Getica.
- Archivat el 20 de novembre de 2009 archivat en Wayback Machine. III (23). Mierow Ed. (1908).
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Danos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.