Daitia

Narasinja buida els intestins de Jirania Kashipú, mentres Prajlada i la seua mare s'inclinen davant ell; foli d'un Bhagavata puraná, aquarela i or sobre paper, 121 × 235 mm), en Nurpur (Himachal Pradesh).

En la mitologia hinduista, els daitias són un clan d'asuras, de la mateixa manera que els danavas.

• दैत्य, en escritura devánagari del sánscrito.
• daitya, en el sistema AITS (alfabet internacional de transliteraació sánscrita).
• Etimologia: el patronímico daitia significa ‘fills de Diti’ (en el sabio Kashiapa).

Eren una raça de jagantes que varen lluitar contra els seus mig germans devas, ya que estaven celosos d'ells. Es descriu que les dònes daitias usaven joyes del tamany de vores rodades.

Història de la llegenda

En el Rig-veda (el text més antic de l'Índia, de mitan del II mileni a. C.) no es menciona als daitias. Es menciona a Diti (que més vesprada serà convertida en la mare de tots els daitias), pero és un mer personage a penes nomenat, contrapost a l'antiquíssima deesa indoirania Áditi.

Recent en el Majábharata (text épico-religiós del sigle III a. C.) es mencionen històries dels daitias, la seua relació en atres races humanes i no humanes, i Diti és convertida en una deesa important, mare de tots els daitias i dels maruts.

Llista d'alguns daitias coneguts

• Jirania Kashipú: rei daitia, fill de la deesa Diti i el sabio Kashiapa, matat per Visnú com el seu avatar Narasinja.
• Jirania Akshá: germà menor de Jirania Kashipú, matat per Visnú com Varaja.
• Joliká: germana de Jirania Kashipú.
• Prajlada: rei piadós, fill del dimoni Jirania Kashipú.
• Viróchana: fill del piadós Prahlada i pare del piadós Balí.
• Viktare o Devamba: mare de Balí.
• Balí: fill de Viróchana i Viktare, que va ser enviat a l'infern pel avatara Vamaná.
• Bana Asura: fill de Balí, que casi va ser matat pel deu Krisná.

Bibliografia

• Dallapiccola, Anna (1944-): Dictionary of hindu lore and legend. Nova York: Thames & Hudson, 2002. ISBN 0-500-51088-1.