Anar al contingut

Daedalea quercina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Daedalea quercina - Eichen-Wirrling - oak mazegill - maze-gill fungus - dédalée du chêne - 03.jpg
Daedalea quercina (Daedalea quercina)

Daedalea quercina és una espècie de fongo de l'orde Polyporales, i l'espècie tipo del gènero Daedalea. És conegut comunament com "oak mazegill" o "maze-gill fungus" en anglés. L'epítet específic es referix al roure, gènero Quercus, sobre el que creix freqüentment, causant una podrimenta marró. Es troba en Europa, Àsia, Àfrica del Nort i Australasia. No és comestible, pot utilisar-se com pentine natural i ha segut objecte d'investigacions químiques.

Descripció

[editar | editar còdic]

Els cossos fructífers sésiles en forma de palmito solen tindre un diàmetro de 3 a 20 centímetros i una gruixa de fins a 8 centímetros. Es troben sols o en grups escalonats, generalment en el roure en descomposició. La superfície superior del capell pot ser de varis tons de marró, i a voltes és zonificada. La superfície dels poros, de color blanc a bronzejada, és inicialment porosa, pero a mida que el cos del frut madura, algunes de les parets dels poros es trenquen, formant clavills en tabics romos. Açò dona com resultat el característic aspecte laberíntico ("dedaloide" o "laberíntico/laberintiforme"). Les parets dels tubos tenen una llongitut de 10 a 30 mm, en parets grosses. Les basidiosporas són de 5-7 × 2-4 µm, planes i de forma elíptica. En el depòsit les espores són blanques.

Este fongo no és comestible per la seua textura corchosa.

S'ha descrit una variant que té grans poros angulars similars als del gènero Trametes, cridada D. quercina forma trametea.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Encara que D. quercina preferix créixer en les espècies de Quercus, també s'ha trobat en les espècies d'arbres Fagus grandifolia, Fraxinus americana, Juglans nigra i Ulmus americana.

Es troba en casi tots els països europeus, seguint el patró de distribució dels roures. També li l'ha observat en l'Àfrica septentrional (Tunis), en Àsia, des del Caucas fins a l'Índia i també en Austràlia.

Els cossos fructífers de D. quercina s'han utilisat com pentine natural, amprat per a espalmar cavalls de pell tendra. Gilbertson senyala que en Anglaterra, els cossos fructífers humeantes s'usaven per a anestesiar abelles.

Esta espècie ha segut investigada per a la seua aplicació en la biorremedación. L'enzima de degradació d'lignina laccasa, aïllada i purificada de D. quercina, ha demostrat el seu us en la biodegradación d'una varietat de tenyides i pigments tòxics.

El compost quercinol (un derivat del cromeno), aïllat del llaberint del roure, té activitat antiinflamatoria i inhibix les enzimes ciclooxigenasa 2, xantina oxidasa i peroxidasa de rave.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]