Ulmus americana

Ulmus americana (Ulmus americana)

Ulmus americana, el om americà o om blanc, és una espècie d'arbre pertanyent a la família de les ulmáceas.

Distribució i hàbitat

És originària de l'est de Norteamérica, que va des de Nova Escòcia a l'oest fins a aplegar a la Columbia Britànica, des del nort d'Alberta en l'extrem de la seua zona de distribució, al sur fins a Florida i el centre de Texas. És un arbre extremadament dure que pot soportar temperatures hivernals de fins a -42 °C. Arbres en zones no afectades per la grafiosis poden viure durant varis centenars d'anys. Un eixemple destacat de l'espècie és l'om de Sauble, que creixia en Ontario, Canadà, fins a una altura de 43 m, en un diàmetro de 196 cm abans de sucumbir a la grafiosis. Va caure en 1968 i el reconte dels seus anells va establir que havia germinat en 1703.

Descripció

L'om americà és un arbre caducifolio, que, abans de l'arribada de la grafiosis, usualment creix fins a > 30 m d'alt en un tronc de més d'1,2 m de diàmetro. La corona forma una copa alta i que es dispersa en un ampli espai d'aire per davall. Les fulls són alternes, 7-20 cm de llarc, en vores doble serrades i una base oblicua. L'arbre és hermafrodita, tenint flors perfectes, (açò és, en parts tant femenines com a masculines) i és per lo tant capaç de autopolinizarse. Les florés són menudes, de color pardo purpúreo, i en ser polinizadas per via aérea, són apétalas; sorgixen a principis de la primavera, ans que ixquen els fulls. El frut és una sàmara plana de 2 cm de llarc i 1,5 cm d'ample, en un ala circular rodejant la simple llavor de 4-5 mm. Com l'espècie europea emparentada, om temblón (O. laevis), les flors i les llavors sorgixen en brots d'1-3 cm de llarc. L'om americà és en conjunt insensible a la llongitut de la llum del dia (fotoperíodo), i seguirà creixent be en autumne fins que ho lesione la gelada. L'arbre alcança la madurea sexual al voltant dels 150 anys d'edat i és únic dins del gènero per ser tetraploide, açò és té el doble del número normal de cromosomas. No obstant, actualment és infreqüent que l'arbre alcance els cent anys d'edat, per la seua susceptibilitat a la grafiosis. L'om americà és l'arbre de l'estat de Massachusetts i el de Dakota del Nort.

Taxonomia

Ulmus americana va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 226. 1753.

Etimologia

Ulmus: nom genèric que és el nom clàssic grec per a l'om.

americana: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Amèrica.

Sinonímia

• Ulmus alba ( not Kit.), Raf.
• Ulmus dentata Raf.
• Ulmus floridana Chapm.
• Ulmus mollifolia Marshall
• Ulmus obovata Raf.
• Ulmus pendula Willd.
• Ulmus pubescens Walter

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica

Bibliografia

1. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.

1. Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
2. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
4. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.I. O.S. Dicot. 1–944. Univ. Geòrgia Press, Athens.
5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
6. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
7. Schwegman, J. I. 1991. The Vascular Flora of Langham Island, Kankakee County, Illinois. Erigenia 11: 1–8.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Ulmus americana.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ulmus americana.
• "Saving the American Elm", per Bruce Carley
• USDA Plant Guide: American Elm
• Flora of North America, Profile and map: O. americana RangeMap: