Anar al contingut

DNH 152

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

DNH 152 és el nom de catàlec, també conegut comunament com Khethi, d'un cràneu parcial fòssil de Paranthropus robustus d'entre 1,95 i 2,04 millons d'anys d'antiguetat (dins del Gelasiense, Pleistoceno), trobat en 2018 en la pedrera principal de Drimolen, Suràfrica, per l'equip d'Andy Herries i descrit per ell mateix i atres colaboradors en 2020.

Junt a este fòssil es va trobar un atre cràneu, DNH 134, d'idèntica datació, pero en este cas d'un Homo erectus, lo que retardava l'existència d'esta espècie en uns 200 000 anys i demostrava la coexistència espacial i temporal de les dos espècies, ademés de Australopithecus. Els Paranthropus de Drimolen són els robustus més moderns, i per tant els últims del seu linaje, trobats fins al moment [2020].[1][2][3]

Les inicials DNH del nom corresponen a Drimolen Hominid, Suràfrica.[4]

Datació

[editar | editar còdic]

Les noves troballes en Drimolen han permés un datació molt precisa dels fòssils per distints métodos: paleomagnetisme dels estrats sedimentarios, la combinació de series d'urani i resonància paramagnética electrònica sobre un de les dents, i datació urani-plome de costra calcárea, oferint el ranc de 2,04 a 1,95 millons d'anys. Estos valors apliquen, no solament als dos cràneus trobats en 2020, DNH 134 i DNH 152, sino també al famós DNH 7 i atres troballes.[5]

Taxonomia i descripció

[editar | editar còdic]

DNH 152 és un cràneu parcial, les característiques generals del qual permeten asciarlo en Paranthropus robustus, per eixemple la cresta sagital o la morfologia dels molar, un dels quals està fracturat i mostra una capa d'esmalt grossa.

Es preserva gran part del parietal esquerre i el frontal, alguna cosa de l'occipital, el temporal dret i el marge lateral de l'òrbita dreta, aixina com quatre dents, dos ells fixats a una part de maxilar i atres dos aïllats. La cresta sagital es dividix en dos, deixant un espai a l'altura de l'occipital.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Humans’ direct ancestor existed 100,000 to 200,000 years earlier than previously thought» (en en). TechExploris. Consultat el 17 de maig de 2020.
  2. «Troben en Suràfrica restants d'un cràneu de Homo erectus de fa uns 2 millons d'anys, més antic de lo que es creïa». TerraeAntiqvae. Consultat el 17 de maig de 2020.
  3. Science.American Association for the Advancement of Science.368(6486)
    34-35.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.abb4590.Consultat el 17 de maig de 2020.
  4. Wood, 2011, p. Drimolen.
  5. «Fossil find suggests Homo erectus emergiu 200,000 years earlier than thought» (en en). The Conversation. Consultat el 17 de maig de 2020.