Anar al contingut

Cyprinus carpio koi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cyprinus carpio koi

Es denomina comunament carpes koi, peixos koi, nishikigoi o simplement koi (Cyprinus carpio koi[1] o Cyprinus carpio var. koi[2]) al conjunt informal que componen totes les colorides varietats domèstiques de carpes comunes, que varen ser desenrollades en Àsia per selecció, existixen espècimen que presentaven el fenotip selvat (de tonalitat pardo-olivácea). Són els peixos ornamentals més difosos en estanys de jardins privats i parcs públics de tot lo món. Pel seu tamany d'adult, no és apte per a aquaris hogareños, llevat en les seues etapes jovenils.[3]

Història i relacions filogenético

Distintes varietats de koi.
Vista lateral de dos eixemplars de varietats distintes de koi.

El nom koi és una abreviatura de la paraula japonesa nishikigoi, la qual està integrada per nishiki, que significa ‘una miqueta de bells colors, i goi, que és el nom que se li aplica en Japó a les carpes en general.

Tradicionalment se senyala que el desenroll original de les carpes koi va poder haver ocorregut en China, partint de espècimen de carpes comunes en mutacions genètiques espontànees que varen aparéixer entre les que eren criades per a servir d'aliment en els bancales inundats per al cultiu d'arròs. Estos eixemplars particulars varen ser creuats entre sí i seleccionats per a fixar llínees de colors ben definides.[4][5]

Una atra hipòtesis és que varen tindre un orige múltiple, en aportes també del linaje de carpes selvades natives del Japó.[6] Sí se sap que el conjunt de varietats de kois actuals presenten en la seua acervo genètic linaje de 3 o 4 subclados en orige continental, inclusivament moltes varietats varen rebre aportes de la carpa europea, en haver segut importada des d'Alemània al Japó la carpa d'espills per a introduir en els koi el patró metàlic, fet ocorregut al voltant de 1904.[7] Una atra possibilitat és que el desenroll complet dels koi haja ocorregut en Japó, pero partint d'eixemplars continentals mutantes sorgits en el linaje de la carpa d'Àsia central.[8]


Lo que ningú discutix és que va ser en Japó a on les carpes koi varen obtindre el gros del seu perfeccionament i diversificació,[9][10] durant al voltant de dos sigles, lo que deriva que casi totes les varietats siguen conegudes mundialment per la seua denominació en japonés.[11] Per a diferenciar mascle de femella el mascle té un arc entre la coa i la seua pancha un arc semblat a un arcoíris i la femella també ho té pero junt a la pancha l'arc es talla en forma diagonal.

Es creu que els primers koi varen ser transportats a l'archipèlec japonés en l'any 1820, sent dutes a la prefectura de Niigata, en les ciutats d'Ojiya i Nagaoka.[12][13][14]

En eixe país alcançarien gran popularitat despuix de la seua exhibició en l'exposició anual de Tòquio de 1914, lo que va repercutir que l'emperador Hirohito els introduïra en l'estany del Palau Imperial. La producció intensiva i selecció de noves varietats va prendre fort impuls en la década de 1950 i, finalment, des de Japó serien disseminades per tot lo món.[15]

S'han tornat comercialment molt redituables, pagant-se per eixemplars excepcionals sifres sorprenents per a un peix.[7]

La producció japonesa del koi encara es concentra en la prefectura de Niigata, particularment en la ciutat de Yamakoshi del districte Koshi.[12]

Posseïxen participació destacada en la producció de koi també les pisciculturas de China, Indonèsia, Israel i Europa en general.[16]

Ademés, formen part de la representació identitària del club de deports electrònics espanyol KOI.[17]

Característiques i manteniment

Carpes koi demanant aliment als visitants d'un parc públic.

Els seus lluents i variats colors, sumat al seu gran tamany, mansedumbre i a la possibilitat que tenen els chiquets de vore peixos que parcialment “ixen de l'aigua” per a prendre aliment de les seues mans, torna a les carpes koi en una de les tradicionals atraccions dels jardins zoològics i jardins japonesos de tot lo món.


Les carpes koi poden aplegar excepcionalment a tamanys de fins a 120 cm i pesos de fins a 40 quilograms; conseguixen viure freqüentment entre 20 i 50 anys,[18] inclusivament se senyala un eixemplar de Japó en el récort de longevitat: 226 anys.[16] Normalment, als 4 o 5 anys alcancen una llongitut de 50 a 60 cm, lo que ho torna un peix exclusivament d'estany. El seu creiximent és ràpit, sent la seua dieta àmplia dins d'un règim omnívoro. Tolera be el seu manteniment en densitat elevades, acompanyat pels seus pacífics hàbits intraespecíficos, encara que pot alimentar-se d'eixemplars chicotets de peixos, inclosos els seus propis jovenils. S'adapta a un ampli palmito de condicions d'aigües, tant respecte al pH, com a la conductivitat i a la temperatura, puix soporta des dels 2 fins a prop dels 35 °C, encara que es troba més a gust en un ranc d'entre 15 i 25 °C. Quan la temperatura disminuïx de 10 °C comença a ralentisar-se el seu sistema immune.[19]

Les barbetes que presenta en la vora de la seua boca permeten distinguir fàcilment a les carpes koi dels carpines dorats.

En alguns països el manteniment de carpes koi és rigorosament controlat, com en Estats Units, o directament prohibit, com en Austràlia, per temor a que, si escapen al mig selvat, en algunes generacions puguen revertir la seua coloració al fenotip primitiu i comportar-se exitosament com una espècie invasiva.[20] Com açò afecta al rubro econòmic que representa la seua producció, ha dut a una disputa entre els productors espanyols de carpes koi i els representants de l'estat per a evitar que siguen incloses en el Catàlec d'Espècies Exòtiques Invasoras d'Espanya.[21]

Malalties

Poden contraure diferents malalties i parasitosis, per eixemple, pigota de la carpa,[20] diversos herpesvirus,[22][23][24] entre els que destaca el temible herpesvirus del koi,[25][26][27][28] també la viremia primaveral nortamericana del virus de la carpa[1] o el virus de l'edema de la carpa/malaltia del somi del koi.[29]

Reproducció

Akamatsuba.

Els koi alcancen la madurea sexual en aplegar als 3 o 4 anys, que és quan alcancen una llongitut d'entre 20 i 30 cm. La femella posseïx formes més redonejades en l'abdomen i les aletes pectorals, les que ademés solen ser més chicotetes. Els mascles presenten en la temporada reproductiva minúsculs tubèrculs en la part exterior de les agallas i en les aletes pectorals. Després de la temporada freda, quan en la primavera l'aigua supera els 25 °C, la femella adherix els pegajosos ous a les plantes aquàtiques, els que prontament el mascle procedix a fecundar. Els alevines naixen passats els 3 dies, depenent de la temperatura. La reproducció artificial per mig d'inducció hormonal s'ha provat com la més eficaç per a criaderos comercials.[30]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Emmenegger, E. J., & Kurath, G. (2008). DNA vaccine protects ornamental koi (Cyprinus carpio koi) against North American spring viremia of carp virus. Vaccine, 26(50), 6415-6421.
  2. ↑ Jha, P., Barat, S., & Sarkar, K. (2007). Comparative effect of live food and manured treatments on water quality and production of ornamental carp, Cyprinus carpio var. Koi L., during winter, summer, monsoon and post‐monsoon growout experiments in concrete tanks. Journal of Applied Ichthyology, 23(1), 87-92.
  3. ↑ Josué Àvila Molina (2009). La carpa koi, de l'estany a l'aquari. Revista Acuariofilia Total, edició 08 (pàgina 18 a 22).
  4. ↑ Davies, M. (1989). The history of nishikigoi. In The Tetra Encyclopedia of Koi (Tetra Press Staff, eds), pp. 10—13. Morris Plains, NJ: Tetra Press.
  5. ↑ Tamadachi, M. (1990). The Cult of the Koi. Neptune City, NJ: T.F.H. Publications.
  6. ↑ Mabuchi, K., Senou, H., Suzuki, T., & Nishida, M. (2005). Discovery of an ancient lineage of Cyprinus carpio from Lake Biwa, central Japan, based on mtDNA sequence data, with reference to possible multiple origins of koi. Journal of Fish Biology, 66(6), 1516-1528.
  7. ↑ 7,0 7,1 Balon, E. K. (1995). Origin and domestication of the wild carp, Cyprinus carpio: from Roman gourmets to swimming flowers. Aquaculture 129, 3-48.
  8. ↑ Hulata, G. (1995). A review of genetic improvement of the common carp (Cyprinus carpio L.) and other cyprinids by crossbreeding, hybridization and selection. Aquaculture 129, 143-155.
  9. ↑ Bercovich, D., Korem, S., Shauder, L. and Degani, G. (2012). Genetic diversity of color phenotypes in the Koi (Cyprinus carpio L.) as identified by molecular markers. Journal of Biophysical Chemistry, 3(3), 249-255.
  10. ↑ David, L., Rothbard, S., Rubinstein, I., Katzman, H., Hulata, G., Hillel, J. and Lavi, U. (2004). Aspects of ret and black color inheritance in the Japanese ornamental (Koi) carp (Cyprinus carpio L.). Aquaculture 233, 129-147.
  11. ↑ McDowall, A. (1989). The Interpet Encyclopedia of Koi. Salamander Books Ltd. London & New York, 208 pp.
  12. ↑ 12,0 12,1 Welcomme, R., & Craig, J. F. (2004). Nature and culture: comparative biology and interactions of wild and farmed fish. The Fisheries Society of the British Isles Annual Symposium, Londres, U.K., 19 al 23 de juliol de 2004.
  13. ↑ Amano, M. (1968). Colourful ‘‘Live Jewels’’, General Survey of Fancy Carp. Tòquio: Kajima Shoten Publishing.
  14. ↑ Kataoka, M. (1989). Nishikigoi Dangi (Short Stories). Kumagaya: Takayoshi Kataoka (en japonés).
  15. ↑ Kuroki, T. (1990). Manual to Nishikigoi. Shimonoseki: Shuji fujita. Axelrord, H. R. (1973). Koi of the World, Japanese Colored Carp. Neptune City, NJ: T.F.H. Publications.
  16. ↑ 16,0 16,1 Iversen, E. S., & Hale, K. K. (2012). Aquaculture sourcebook: A guide to North American species. Springer Science & Business Mija.
  17. ↑ I. TRUJILLO (2021-12-16). «¿Per qué el nou megaproyecto de Ibai i Piqué es diu KOI? Descobrix la llegenda que amaga este nom». La Raó. Consultat el 2022-08-03.
  18. ↑ Carpa koi
  19. ↑ Servaas de Kock and Ronnie Watt (2006). “Koi: A Handbook on Keeping Nishikigoi”. Firefly Books, 159 pàgines.
  20. ↑ 20,0 20,1 Brian Andrews. “Ornamental Fish Farming: Breeding Styles in Groups with Representative Families and Species”. Kindle Edition. ISBN 9780987402639.
  21. ↑ Jordà, Diego (departament de l'Àrea d'Ecologia de l'Universitat de Còrdova. “Alegacions a la consideració del Koi (Cyprinus carpio haematopterus) com una espècie invasora i a la seua inclusió en el Catàlec d'Espècies Exòtiques Invasoras.” pdf.
  22. ↑ Hedrick, R. P., Gilad, O., Yun, S., Spangenberg, J. V., Marty, G. D., Nordhausen, R. W., ... and Eldar, A. (2000). A herpesvirus associated with mass mortality of juvenile and adult koi, a strain of common carp. Journal of Aquatic Animal Health, 12(1), 44-57.
  23. ↑ Haenen, O. L. M., Way, K., Bergmann, S. M., and Ariel, E. (2004). The emergence of koi herpesvirus and its significance to European aquaculture. Bulletin of the Europea bro of Fish Pathologists, 24(6), 293-307.
  24. ↑ Costs, B., Raj, V. S., Michel, B., Fournier, G., Thirion, M., Gillet, L., ... and Vanderplasschen, A. (2009). The major portal of entry of koi herpesvirus in Cyprinus carpio is the skin. Journal of Virology, 83(7), 2819-2830.
  25. ↑ Shapira, Y., Magen, Y., Zak, T., Kotler, M., Hulata, G., & Levavi-Sivan, B. (2005). Differential resistance to koi herpes virus (KHV)/carp interstitial nephritis and gill necrosis virus (CNGV) among common carp (Cyprinus carpio L.) strains and crossbreds. Aquaculture, 245(1-4), 1-11.
  26. ↑ Bondat-Reantaso, M. G., Sunarto, A., & Subasinghe, R. P. (2007). Managing the koi herpesvirus disease outbreak in Indonèsia and the lessons learned. Developments in biologicals, 129, 21-28.
  27. ↑ Kurita, J., Yuasa, K., Ito, T., Sà, M., Hedrick, R. P., Engelsma, M. Y., ... & Tung, M. C. (2009). Molecular epidemiology of koi herpesvirus. Fish Pathology, 44(2), 59-66.
  28. ↑ Monaghan, S. J., Thompson, K. D., Adams, A., & Bergmann, S. M. (2015). Sensitivity of seven PCR s for early detection of koi herpesvirus in experimentally infected carp, C yprinus carpio L., by lethal and senar‐lethal sampling methods. Journal of fish diseases, 38(3), 303-319.
  29. ↑ Lewisch, E., Gorgoglione, B., Way, K., & El‐Matbouli, M. (2015). Carp edema virus/Koi sleepy disease: An emerging disease in Central‐East Europe. Transboundary and emerging diseases, 62(1), 6-12.
  30. ↑ Arauz Jovel, Carlos David (2001). Experiència en la reproducció de la carpa Koi (Cyprinus carpio) i el peix Betta (Betta splendens). Tegucigalpa, Hondures. El Zamorano, 19 p.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cyprinus_carpio_koi&oldid=1618687»