Anar al contingut

Cylindropuntia thurberi subsp. versicolor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cylindropuntia thurberi ssp. versicolor.jpg
Cylindropuntia thurberi subsp. versicolor (Cylindropuntia thurberi subsp. versicolor)


Cylindropuntia thurberi subsp. versicolor, conegut comúnmnete com cholla versicolor,[1] és una subespecie de planta suculenta pertanyent al gènero Cylindropuntia, dins de la família Cactaceae. És una subespecie de Cylindropuntia thurberi i es distribuïx des d'Arizona (Estats Units) fins al nort de Mèxic (concretament en el nort de Baixa Califòrnia, Sonora i Chihuahua).

Descripció

[editar | editar còdic]

Cylindropuntia thurberi subsp. versicolor és una subespecie de cactus que creix com un arbust en branques obertes i d'ànguls aguts, alcançant altures de fins a 2 m. Els brots són erectos, articulats i estan formats per segments prims. Cada u d'ells medix de 4 a 18 cm de llarc i d'1 a 2 cm de diàmetro. Són de forma cilíndrica, presenten tubèrculs allargats que descollen i tenen la epidermis de color morat verdoso a violeta.

Sobre els brots s'assenten areolas lanudas redonejades de color canella a marró, que es tornen grises en l'edat. Posseïxen gloquidios de color groc obscur de fins a 1 mm de llarc. També tenen de 6 a 8 espines llaugerament entrecreuades i estan cobertes per una baïna epidérmica de color groc a marró que sembla de paper. Estan presents en totes les areolas, són curtes, dorades i alguna cosa paregudes a cerdes. D'entre elles, les espines superiors són verticals o esteses, de color marró rojós i medixen de 0,6 a 1,1 cm de llarc. Les espines basals en canvi, són curvades i llaugerament aplanadas. Són de color blanquecino a marró rojós i alcancen una llongitut d'1 a 1,8 cm.[2]

Les flors són de color vert groguenc, groc, bronze, roig, rosa o magenta, s'òbrin durant el dia (diürnes) i són polinizadas per abelles. Els fruts són obovados i de color vert groguenc, encara que a sovint apareixen teñir de roig o púrpura. Són carnosos, coriáceos i medixen de 2,5 a 4 cm de llarc, en un diàmetro d'1 a 2 cm.[3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta subespecie comprén des d'Arizona (Estats Units) fins al nort de Mèxic (concretament en el nort de Baixa Califòrnia, Sonora i Chihuahua) i creix principalment en biomas desérticos o de xares seques.

Habita en planicies, caixers, ales rocoses i canons, a elevació de 300 a 1300 metros d'altitut.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta subespecie va ser com Opuntia versicolor, publicada en 1896 pels botànics George Engelmann i John Merle Coulter en la revista científica Contributions from the United States National Herbarium 3: 452.[5]


Més vesprada, el botànic nortamericà Marc A. Baker va colocar l'espècie com una subespecie Cylindropuntia thurberi, per lo que va passar a cridar-se Cylindropuntia thurberi subsp. versicolor. Va registrar estos canvis en la revista científica Madroño 66: 95, publicada en 2019.[6]

Etimologia
  • Cylindropuntia: nom genèric format per dos paraules: el sustantiu grec kýlindros (que significa 'cilindre') i el gènero Opuntia, (en el que el gènero té similituts), fent referència a la forma cilíndrica dels brots de les plantes.[7]
  • californica: epítet específic que deriva de les paraules gregues leptos (que significa 'prim') i kaulon (que significa 'tronc'), fent referència a les seccions primes dels brots de l'espècie.[8]
  • versicolor: espíteto específic llatí que significa 'colorit', fent referència als diferents colors que posseïxen les seues espines. [9]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, la subespecie Cylindropuntia thurberi subsp. versicolor està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no es coneixen amenaces importants per a la conservació d'esta subespecie.[4]

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

Us alimentici

[editar | editar còdic]

S'ha documentat que els Guarijíos, un grup indígena de Mèxic, menjaven els seus brots i fruts. Ademés, en la temporada seca se sol alimentar en ella al ganado.[10]

Us medicinal

[editar | editar còdic]

Tradicionalment, esta subespecie s'utilisa en la medicina popular com planta medicinal. S'ampra com antidiarreico i per a aliviar dolors estomacales, utilisant el frut torrat, tallat i consumit en aigua. Aixina mateix, els brots tendres macerados en aigua s'ingerixen per a tractar el estrenyiment i la amibiasis.[11]

Us ornamental

[editar | editar còdic]

La subespecie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa principalment a través d'esquejes. Per a això, es tallen els segments dels brots (cladodios) i es deixen uns dies en un lloc ombrós per a que cicatrisen adequadament. Després se sembren en sols en bon drenage.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Cholla versicolor (Cylindropuntia thurberi subsp. versicolor)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-05-19.
  2. Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 176. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  3. «Rojo, groc i ¿vert?. La seguritat vial en Espanya en la primera década del sigle XXI».Gasseta Sanitària.23(5)
    359–361.ISSN 0213-9111.doi:10.1016/j.gasseta.2009.08.001.Consultat el 2025-05-19.
  4. 4,0 4,1 «Cylindropuntia versicolor: Pinkava, D.J., Baker, M. & Pont, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2020: i.T151712A183110185».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t151712a183110185.en.Consultat el 2025-05-19.
  5. «Opuntia versicolor Engelm. ex J.M.Coult. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-19.
  6. «Cylindropuntia thurberi subsp. versicolor (Engelm. ex J.M.Coult.) M.A.Baker | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-19.
  7. «Cylindropuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-19.
  8. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 136. ISBN 978-3-540-00489-9.
  9. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 251. ISBN 978-3-642-05597-3.
  10. Rafaela.; Stephen., Felger, Richard (2000). [2], IMADES/Arizona-Sonora Desert Museum Press. OCLC 45747452. ISBN 1886679142.
  11. «Usos medicinals de les Cactaceas en Mèxic (Pàgina 9)».