Cylindropuntia acanthocarpa

Cylindropuntia acanthocarpa, coneguda comunament com cholla espinosa,^[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cylindropuntia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del noroest de Mèxic (concretament en els estats mexicans de Baixa Califòrnia i Sonora) fins als estats nortamericans d'Arizona, Utah, Califòrnia i Nevada.

Descripció

Cylindropuntia acanthocarpa és una espècie de cactus que creix com un arbust o menut arbre en el tronc a sovint mal definit. Les seues branques poden ser escasses o abundants i alcança altures de 0,4 a 2 m. Tenen la epidermis de color vert a gris verdoso i pot adquirir un to rojós-púrpura en hivern i temporades seques.

Els tallos són erectos, articulats i estan formats per segments estretament conectats fermament adherits. Cada u d'ells medix de 10 a 50 cm de llarc i de 2 a 3 cm de diàmetro. La seua forma va de cilíndrica a alguna cosa allargada i tenen tubèrculs d'1,5 a 3 cm de llarc.

Sobre els tallos s'assenten areolas que van d'elíptiques a circulares i estan cobertes de llana blanca, groga o canella que es torna de color negre grisáceo en l'edat. Posseïxen gloquidios de color groc a marró que estan disposts en chicotets grups discrets. També tenen de 6 a 20 espines (ocasionalment fins a 30) cobertes per una baïna epidérmica de color blanc a gris en la punta groga que sembla de paper. Solen aparéixer principalment en les areolas propenques a la punta.

D'entre elles, les espines principals són redones en secció travessera i van d'ascendents a esteses. Medixen d'1,2 a 3,8 cm de llarc i encara que inicialment són de color groc a torrat o marró rojós intens, es tornen grisos en l'edat. En el cas de les espines basals, estes solen estar aplanadas en secció travessera, són curvades cap a avall i medixen d'1,2 a 3,5 cm de llarc. Ademés, ocasionalment pot aparéixer espines marginals similars a cerdes.

Les flors són hermafroditas i de color groc lluent a bronze o roja rajola. Medixen de 5 a 6 cm d'ample i alcancen llongituts de 2 a 3 cm. Els filaments són de color roig (rara volta verdes) i les anteres grogues.^[2] Els fruts són secs despuix de la maduració i la seua forma va de cònica invertida a elipsoidal. Es tornen de color bronze quan maduren i presenten espines pilosas no persistents.^[3]

Distribució

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del noroest de Mèxic (concretament en els estats mexicans de Baixa Califòrnia i Sonora) fins als estats nortamericans d'Arizona, Utah, Califòrnia i Nevada. Creix principalment en biomas desérticos o de xares seques, a elevació de 300 a 1300 metros sobre el nivell de l'mar.

Habita en diversos substrats, com a torrentades arenenques, ales rocoses empinades i diversos tipos de roca.^[4]

Taxonomia

La primera descripció d'esta espècie va ser com Opuntia acanthocarpa, publicada en 1856 pels botànics George Engelmann i John Milton Bigelow en la revista científica Pacific Railroad Survey Reports 4 (5; 3): 51.^[5]

Més vesprada, el botànic danés Frederik Marcus Knuth va traslladar l'espècie al gènero Cylindropuntia, per lo que va passar a cridar-se Cylindropuntia acanthocarpa. Va registrar estos canvis en el llibre Donen Nye kaktusbog: 131, publicat en 1930.^[4]

Etimologia

Cylindropuntia: nom genèric format per dos paraules: el sustantiu grec kýlindros (que significa 'cilindre') i el gènero Opuntia, (en el que el gènero té similituts), fent referència a la forma cilíndrica dels tallos de les plantes.^[6]
acanthocarpa: epítet específic que deriva de les paraules gregues akanthos (que significa 'espina') i karpos (que significa 'frut'), fent referència al frut espinós de l'espècie.^[7]

Subespecies

Actualment es distinguixen cinc subespecies:

Subespecie	Descripció	Distribució
Cylindropuntia acanthocarpa subsp. acanthocarpa	Es caracterisa per tindre de 6 a 20 espines (ocasionalment fins a 30) cobertes per una baïna epidérmica de color blanc a gris en la punta groga.	Des del suroest d'Utah fins a l'oest d'Arizona
Cylindropuntia acanthocarpa subsp. coloradensis (L.D.Benson) O.Guzmán	Es caracterisa per espines i baïnes d'espines grogues o groguenques, en les baïnes més infladas, plantes més robustes i en hàbit de creiximent més empinat.	Arizona, Califòrnia, noroest de Mèxic, Nevada i Utah
Cylindropuntia acanthocarpa subsp. major (Engelm. & J.M.Bigelow) O.Guzmán	Es caracterisa per tindre espines de tonalitat groguenca a generalment obscures, en baïnes d'espines obscures i ajustades (no soltes). Les plantes generalment són menys robustes, en branques que s'estenen més i articulacions més curtes i menys espinoses.	Arizona i noroest de Mèxic (Sonora)
Cylindropuntia acanthocarpa subsp. ramosa (Peebles) M.A.Baker & Cloud-H.	Es distinguix per tindre de 14 a 18 espines de color groc a marró rojós per areola, i per tindre tallos més estrets i espines més primes que les atres varietats.	Arizona
Cylindropuntia acanthocarpa subsp. thornberi (Thornber & Bonker) Lodé	Es distinguix pels seus tubèrculs llarcs (de 2,5 a 4,5 cm), de 6 a 11 espines per areola, que a penes s'entrellacen en les espines de les areolas adjacents, i pel seu frut en poques espines.^[8]	Centre d'Arizona

Sinonímia

Estat de conservació

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no es coneixen amenaces importants per a la conservació d'esta espècie, ya que es troba en una distribució molt àmplia.^[9]

Importància econòmica i cultural

Cultiu

L'espècie cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través de esquejes o llavors.

Atres usos

Des de temps prehistòrics, el poble indígena Pápago o Tohono O'odham utilisa els capolls de les flors i els tallos jóvens hervir o horneados com a recurs alimentici, ya que són rics en calcio.^[2]

Galeria

Porte de la planta
Planta en el canó del riu Verge (Arizona)

Planta en el canó del riu Verge (Arizona)
Detall del talle i dels capolls florals
Detall de la flor
Detall dels fruts

Detall dels fruts

Referències

↑ «Cholla espinosa (Cylindropuntia acanthocarpa)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-04-26.
↑ ^2,0 ^2,1 «ALL PEAK TO TINAJAS ALTES: A FLORA IN SOUTHWESTERN ARIZONA (pàgina 14)».
↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 166-167. ISBN 978-3-8001-4573-7.
↑ ^4,0 ^4,1 «Cylindropuntia acanthocarpa (Engelm. & J.M.Bigelow) F.M.Knuth | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-25.
↑ «Opuntia acanthocarpa Engelm. & J.M.Bigelow | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-25.
↑ «Cylindropuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-19.
↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 1. ISBN 978-3-540-00489-9.
↑ «Cylindropuntia acanthocarpa – Cholla Web» (en en-us). Consultat el 2025-04-25.
↑ «Cylindropuntia acanthocarpa: Pinkava, D.J., Baker, M. & Pont, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152855A121491804».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152855a121491804.en.Consultat el 2025-04-25.

Este artícul conté una traducció derivada de «Cylindropuntia acanthocarpa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Cholla espinosa (Cylindropuntia acanthocarpa)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-04-26.

[:0-2] 2,0 ^2,1 «ALL PEAK TO TINAJAS ALTES: A FLORA IN SOUTHWESTERN ARIZONA (pàgina 14)».

[3] Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 166-167. ISBN 978-3-8001-4573-7.

[:1-4] 4,0 ^4,1 «Cylindropuntia acanthocarpa (Engelm. & J.M.Bigelow) F.M.Knuth | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-25.

[5] «Opuntia acanthocarpa Engelm. & J.M.Bigelow | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-25.

[6] «Cylindropuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-19.

[7] Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 1. ISBN 978-3-540-00489-9.

[8] «Cylindropuntia acanthocarpa – Cholla Web» (en en-us). Consultat el 2025-04-25.

[9] «Cylindropuntia acanthocarpa: Pinkava, D.J., Baker, M. & Pont, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152855A121491804».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152855a121491804.en.Consultat el 2025-04-25.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]