Anar al contingut

Cutriguros

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Europa i el nort d'Àfrica al voltant de l'any 600.

Els cutriguros eren ginets nómades turcs,[lower-alpha 1] que varen aparéixer en l'estepa póntico-caspiana en el VI. A l'est estaven els similars utiguros. Varen lluitar contra l'Imperi bizantí i els utiguros. Cap al final del VI varen ser absorbits pels ávaros panónicos baix la pressió dels turcs.

Etimologia

El nom Kutrigur també es registra com Kwrtrgr, Κουτρίγουροι, Κουτούργουροι. Κοτρίγουροι, Κοτρίγοροι, Κουτρίγοροι, Κοτράγηροι, Κουτράγουροι, Κοτριαγήροι,[2] s'ha sugerit com una forma de metatizada turca Toqur- Ogur, en quturoğur significat «nou Ogur (tribus)».[3] David Marshall Lang ho va derivar del turc kötrügür (conspicuo, eminent, reconegut).[4] Hi ha hagut poc consens acadèmic per a les teories que vinculen els noms de cutriguros i utiguros a pobles com els Guti/Quti i/o Udi/Uti, de l'antic Àsia Occidental i el Caucas respectivament, que ha segut postulat per Osman Karatay,[5] o Duč'i (alguns lligen Kuchi) bulghars de Josef Markwart.[5]

Història

Grousset pensava que els cutriguros eren remantes dels hunos,[6] conte Procopio de Cesarea:

... antigament molts hunos,[lower-alpha 2]cridats llavors cimerios, habitaven les terres que ya he mencionat. Tots tenien un únic rei. Una volta un dels seus reis va tindre dos fills: un de cridat Utigur i un atre cridat Cutrigur. Despuix de la mort del seu pare varen compartir el poder i varen donar els seus noms als pobles somesos, de modo que encara alguns d'ells es diuen utiguros i els atres cutriguros.[8][9] encara que açò seguix sent controvertit.[10]

Varen ocupar la zona esteparia tanaítico-maeótica (Don-Azov), els cutriguros en la part occidental i els utiguros cap a l'est.[11] Esta història també va ser confirmada per les paraules del governant utiguro Sandilch:

No és just ni decent exterminar als nostres membres de la tribu (els cutriguros), que no solament parlen un idioma idèntic al nostre, que són els nostres veïns i tenen la mateixa vestimenta i modos de vida, sino que també són els nostres parents, encara que estiguen somesos a atres senyors.[8]

La traducció al siríaco de l'Història Eclesiàstica de Pseudo-Zacarías Retòric (c. 555) en Eurasia Occidental registra tretze tribus, els wngwr (onoguros), wgr (oguz), sbr (sabiros), bwrgr (protobúlgaros), kwrtrgr (cutriguros), br (provablement el poble ávaro), ksr (Kasr; possiblement akatzirios), srwrgwr (saraguros), dyrmr (desconegut), b'grsyq (Bagrasir, és dir, barsilios), kwls (desconegut), bdl (provablement abdalíes), i ftlyt (heftalita). Es descriuen en frases típiques utilisades per als nómades en la lliteratura etnogràfica de l'época, com a persones que «viuen en tendes de campanya, es guanyen la vida en la carn del ganado i el peix, dels animals salvages i en les seues armes (saqueig)».[8][12]

Guerra en els bizantino

Agatías (c. 579-582) va escriure:

... tots ells són cridats en general escitas i hunos en particular d'acort a la seua nació. Aixina, alguns són cutriguros o utiguros i uns atres són ultizuros i bourougounds... els ultizuros i bourougounds eren coneguts fins a l'época del emperador León I (457-474) i els romans d'eixa época i semblaven ser fortes. No obstant, hui en dia, no els coneixem, ni crec que els conegam. Tal volta, han perit o tal volta s'han mudat a un lloc molt lluntà.[13]

En l'any 551, un eixèrcit de 12.000 hòmens de cutriguros liderat per molts comandants, incloent a Chinialon, va vindre des del «costat occidental del mar d'Azov» per a ajudar als gépidos que estaven en guerra en els lombardos.[14] Més tart, en els gépidos, varen saquejar les terres bizantines.[14] L'emperador Justiniano I (527-565) a través de la persuasió diplomàtica i el soborn va enganyar als cutriguros i utiguros en la guerra mútua.[15][9] Els utiguros liderats per Sandilch varen atacar als cutriguros, que varen sofrir grans pèrdues.[9]

Els cutriguros varen fer un tractat de pau en l'Imperi bizantí, i 2.000 cutriguros a cavall, en esposes i fills, liderats per Sinnion, varen entrar al servici imperial i es varen establir en Tracia.[9][14] El tracte amistós d'estos cutriguros va ser vist negativament per Sandilch.[9]

Quersoneso Tracio.

En l'hivern de l'any 558, el gran eixèrcit cutriguro restant, dirigit per Zabergan, va creuar el Danubio congelat i es va dividir en tres seccions; una incursionó cap al sur fins a les Termópilas; mentres que atres dos, a la Quersoneso Tracio; i la perifèria de Constantinopla. En març de 559 Zabergan va atacar Constantinopla; una part de les seues forces consistia en 7.000 ginets.[16] El trànsit de tals distàncies en un curt periodo de temps mostra que eren guerrers a cavall,[17] i comparats en l'eixèrcit de Chinialon, els atacants de Zabergan ya estaven acampats prop de les vores del Danubio.[17]

L'amenaça per a l'estabilitat de l'Imperi bizantí segons Procopio, Agatías i Menandro, els cutriguros i utiguros es diezmaron mútuament.[9] Alguns restants dels cutriguros varen ser arrastrats pels ávaros en Panopia. En l'any 569 els Κοτζαγηροί (Kotzagiroi, possiblement cutriguros), Ταρνιάχ i Ζαβενδὲρ varen fugir dels turcs als ávaros.[9] El ávaro Bayan I en el 568 va ordenar a 10.000 dels cridats cutriguros-hunos que creuaren el riu Sava.[18] Els utiguros varen permanéixer en l'estepa póntica i varen caure baix el domini dels turcs.[19][6]

Notes

  1. ↑ "En algun moment al voltant de l'any 463 d. C. es va iniciar una série de migracions nómades en l'interior d'Àsia... Les proves arqueològiques i lliteràries nos permeten situar la pàtria d'estos nouvinguts, les tribus Oghur, en Siberia occidental i les estepas de Kazakhstan... Els Oghurs formaven part d'un gran grup tribal turc conegut en les fonts chinenques com els Tieh-lê, que també es trobaven en l'Àsia Interior. La fluïdea de la situació en les estepas es reflectix en les nostres fonts, un caleidoscopio d'unions tribals que es dissolen i es reformen... Encara que encara no estan clars alguns dels antecedents d'esta important migració, no cap dubte de que les tribus Oghur es varen convertir en l'element dominant de les estepas pontocaspianas. El terme Oghur denotava "agrupació de tribus afins, unió tribal" i figura en les seues etnónimos: Onoghur, Saraghur, etc. L'idioma d'estes tribus oghur, que hui en dia únicament sobreviu en el chuvasio, era distint del turc comú. En l'any 480 trobem el nostre primer avís ferm en els Bulghars ("Mixts"), una gran conglomeración d'elements oghur, hongaresos i uns atres. Ademés, tenim informes sobre les activitats dels cutriguros i utiguros que apareixen en les nostres fonts en els seus propis noms, com "Hunos" i potser inclús com "Bulghars". La seua relació exacta en este últim no pot ser determinada en cap certea, pero els tres clarament es varen originar en el mateix ambient Hunno-Oghur.[1]
  2. ↑ El etnónimo dels hunos, com els d'escitas i turcs, es va convertir en un terme genèric per als pobles esteparios (nómades) i els enemics invasores de l'Est, sense importar el seu orige i identitat reals.[7]

Referències

  1. ↑ Golden, P. (1990). The peoples of the south Russian steppes, p. 257, in D. Sinor (Ed.), The Cambridge History of Early Inner Àsia (pp. 256-284). Cambridge University Press. doi:10.1017/CHOL9780521243049.011
  2. ↑ Golden, 2011, p. 139.
  3. ↑ Golden, 2011, p. 71, 139.
  4. ↑ Lang, 1976, p. 34.
  5. ↑ Zlatarski, 1918.
  6. ↑ 6,0 6,1 Grousset, 1970, p. 79.
  7. ↑ Beckwith, 2009, p. 99.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Dimitrov, 1987.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Golden, 2011, p. 140.
  10. ↑ Dickens, 2004, p. 19.
  11. ↑ Golden, 1992, p. 99.
  12. ↑ Golden, 1992, p. 97.
  13. ↑ Golden, 1992, p. 98.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Curta, 2015, p. 76.
  15. ↑ Golden, 1992, p. 99–100.
  16. ↑ Golden, 2011, p. 107.
  17. ↑ 17,0 17,1 Curta, 2015, p. 77.
  18. ↑ Dickens, 2010, p. 5.
  19. ↑ Golden, 2011, p. 140–141.

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cutriguros&oldid=1468697»