Cumulopuntia sphaerica
Cumulopuntia sphaerica, coneguda comunament com corotilla, choclo, gatet o puskaye,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cumulopuntia, dins de la família Cactaceae. És endèmica de l'oest i sur de Perú.
Descripció
editarCumulopuntia sphaerica és una espècie de cactus de creiximent baix solitari, que a voltes es ramifica lateralment i forma coixins laxos de fins a 25 cm d'alt i 50 cm de diàmetro.
Les brots són articulats i estan formats per segments de forma esfèrica o ovoide. Estan tuberculats, tenen l'epidermis de color vert-grisácea i la seua raïl és de tipo fibrosa. Són regordetes, medixen de 6,9 a 13 cm de llarc i de 4,4 a 6,7 cm de diàmetro. Les fulles són diminuts, solen ser cilíndriques i cauen prematurament.
Sobre els brots s'assenten de 64 a 93 areolas per segment i són de tipo circular. Medixen d'1,6 a 10,5 mm de llarc, d'1,9 a 6,7 mm de diàmetro i estan distanciades unes d'atres de 5,3 a 18,8 mm. Contenen gloquidios groguencs de 2,5 a 4,5 mm i pèls de color crema.
El número d'espines és variable, aplegant a tindre fins a 22 per areola, encara que a voltes poden estar absents. Inicialment són de color pardo-rojoses, pero en el temps es tornen blanques i despuix grises. Són curvades, adpresas i medixen d'1,1 a 3,8 cm de llarc.
Les flors són apicales, diürnes, actinomorfas i sorgixen 1 per talle. Medixen de 5,1 a 6,9 cm de diàmetro i tenen el pericarpelo de color vert. Presenten areolas que tenen d'11 a 13 espines apicales, de color pardo-rojoses i de 0,3 a 1,35 cm de llarc. Els tépals són inicialment de color groc i després es tornen anaranjados al marchitarse. l'androceo està format per estams sensitivos en anteres de color groc. El gineceo té l'ovari blanquecino-verdoso, l'estil blanc-groguenc i els estigmes groguencs.[2] El frut és globoso o subgloboso, umbilicado i de color groguenc o rojós. Medix de 2,6 a 3,8 cm de llarc i de 2,3 a 3,3 cm de diàmetro. Presenta de 26 a 60 areolas, en pèls groguencs o grisos i gloquidios groguencs. Cap a l'àpiç, cada areola presenta de 17 a 22 espines rectes, de 0,3 a 2,3 cm de llarc, inicialment de color pardo rojoses i més vesprada grises. En el seu interior conté de 6 a 68 llavors globosas i de color crema. Són planes, sense lluentor i medixen de 3,8 a 4,4 mm de llarc, en una faixa funicular de 0,8 a 10 mm d'ample.[3]
Distribució i hàbitat
editarL'àrea de distribució nativa d'esta espècie és l'oest i sur de Perú i creix principalment en el bioma tropical montano, a altituts de 2030 a 2900 metros sobre el nivell del mar.
Es desenrolla en llocs molt àrits, en escassa vegetació, en pendents llaugeres a moderades, en sols arenencs, rocosos, o sobre cendres volcàniques. S'associa a atres espècies de plantes com arbusts xerófilos (Ambrosia artemisioides), atres cactàcees (Browningia candelaris, Weberbauerocereus weberbaueri, Haageocereus platinospinus, Cumulopuntia unguispina o Cumulopuntia dimorpha) i plantes anuals (Aristida adscensionis, Allionia incarnata o Viola weberbaueri).[3]
Referències
editar- ↑ «Cumulopuntia sphaerica». www.llifle.net. Consultat el 2025-04-21.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 165. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 «EL GÉNERO CUMULOPUNTIA (CACTACEAE, OPUNTIOIDEAE) EN EL DEPARTAMENTO DE AREQUIPA, PERÚ (Pàgina 24)».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cumulopuntia sphaerica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.