Anar al contingut

Cultura kurá-araxes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cultura kurá-araxes

La cultura kurá-araxes o cultura transcaucásica primerenca va ser una civilisació que va existir des del 3400 a. C. fins a al voltant del 2000 a. C.[1] La prova més antiga de l'existència d'esta cultura es troba en la replanell de Ararat; d'ací es difondria cap a Geòrgia entorn al 3000 a. C., i durant el següent mileni s'estendria cap a l'oest pel replanell d'Erzurum, al suroest cap a Cilicia, i al suroest cap a l'àrea per baix de la conca d'Urmia i el llac Van, baixant fins a les fronteres de l'actual Síria. En conjunt, la cultura transcaucásica primerenca, i la seua gran difusió, va incloure una vasta àrea d'aproximadament 1000 per 500 km.[2]

El nom de la cultura es deriva del de les valls dels rius Kurá i Llaures. El seu territori correspon a parts de la moderna Armènia, Geòrgia, Azerbaiyan i el Caucas.[3] Pot haver donat orige a la cultura de Khirbet Kerak trobada en Síria i Canaán despuix de la caiguda del Imperi acadio.

Història

[editar | editar còdic]
Extensió de la cultura Kurá-Araxes (en grisa) en relació en atres cultures de l'àrea com l'Urartu (negre).

En la seua primera fase el metal era escàs, pero més vesprada mostraria un desenroll metalúrgic que va influenciar fortament les regions d'entorn.[4]

Construïen cases de rajoles de fanc, originalment redones, encara que més vesprada se'ls va donar un disseny quadrat. L'economia estava basada en l'agricultura i el ganado. Cultivaven gra i varis productes hortícoles, i són coneguts per haver desenrollat mijos per a elaborar farina. Explotaven vaques, ovelles, cabres, gossos i, en les seues fases tardanes, cavalls.

El seu alfarería era distintiva. Estava pintada de negre i roig, en decoració geomètriques. S'han trobat eixemples d'esta tan al sur com en Síria i Israel, i tan al nort com el Daguestán i Chechènia.[5] La difusió d'esta alfarería, aixina com l'evidència arqueològica d'invasions, sugerixen que el poble kurá-araxes va deure estendre's fòra de la seua pàtria original, i, davant tot, que tenien abundants contactes comercials.

Els seus objectes de metal varen ser distribuïts àmpliament, havent-se trobat en els sistemes fluvials del Volga, Dniéper i -Donets (al nort), en Síria i Palestina al sur i en Anatolia (al sur). La cultura està estretament relacionada en l'aproximadament coetánea cultura de Maikop de Transcaucasia. També cal destacar la seua producció de vehículs rodats (carros i remolcs).

Les pràctiques inhumatorias són mixtes. S'han trobat tombes planes, pero també substancials enterrament en kurganes, els últims dels quals varen poder haver estat rodejats per crómlech. Açò apunta cap a una població etnolingüística heterogénea. Són provables elements d'Hurru i Urartu. També es pot argumentar que usaren un tipo de llenguage semita primitiu, i certament no és arbitrari afirmar la presència d'una primerenca representació de les llengües kartvelianas. També està present l'influència de les llengües indoeuropeas.


En la hipòtesis armènia dels orígens indoeuropeos, esta cultura (i potser la de Maikop) s'identifica en els parlants de les llengües anatolias.[6][7][8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. The early Trans-Caucasian culture - I.M. Diakonoff, 1984
  2. The Hurro-Urartian people - John A.C. Greppin
  3. Encyclopedic Dictionary of Archaeology - Pàgina 246 per Barbara Ann Kipfer
  4. JP Mallory, EIEC, pp. 341-42.
  5. The Pre-history of the Armenian People. I. M. Diakonoff
  6. Renfrew, A.C., 1987, cultura kurá-araxes, London: Pimlico. ISBN 0-7126-6612-5; T. V. Gamkrelidze and V. V. Ivanov, cultura transcaucásica temprana, Scientific American, March 1990; Renfrew, Colin (2003). «Clave Depth, Convergence Theory, and Innovation in Proto-Indo-European», Languages in Prehistoric Europe. ISBN 3-8253-1449-9.
  7. «Russell D. Gray and Quentin D. Atkinson, Language-tree divergence claves support the Anatolian theory of Indo-European origin, Nature 426, 435-439». Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2011. Consultat el 14 de setembre de 2010.
  8. James P. Mallory, "Kuro-Araxes Culture", un desarrollo metalúrgico que influenció fuertemente las regiones de alrededor, Fitzroy Dearborn, 1997.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]