Cultura de Wessex

La Capa de oro de Mold va ser la cultura prehistòrica predominant en el centre i sur de l'illa de Gran Bretanya durant l'Edat del Bronze primerenca, que es va desenrollar cronològicament entre el 1800 i el 1300 a. C. Va ser definida originalment per l'arqueòlec britànic Stuart Piggott en 1938^[1] i es denomina aixina perque el seu àmbit coincidix en general en l'antic regne de Wessex,^[2] els actuals comtats de Wiltshire, Dorset, Hampshire i Berkshire.^[3]

Antecedents i cronologia

Els orígens d'este grup cultural cal buscar-los en el Neolític, quan en esta mateixa regió es varen construir grans monuments funeraris diferenciats en dos fases:

Inicial, entre el 4000 i el 3000 a. C. en túmulos sepulcrales allargats de fins a 70 m de llongitut, associats per grups a una série de sangues concèntriques de gran tamany denominades enclosures.
Final, entre el 3000 i el 2000 a. C. aproximadament, quan varen ser substituïts estos últims pels henges, círculs de pedres delimitats per un terraplé i una sanga exteriors, els exponents de la qual més famosos són Stonehenge i Avebury.^[3]

Durant el Bronze antic s'han senyalat dos periodos:

Wessex antic, des del 1800 al 1600 a. C.
Wessex recent, fins al 1300 a. C.^[2]

Característiques

La seua senya d'identitat més clara són les necròpolis formades per grans túmulos a on enterraven a les èlits guerreres acompanyades d'importants aixovar formats per punyals i astrals de bronze, mazas de pedra polimentada i adorns d'àmbar i or, com les lúnula irlandeses. Fins a 1550 a. C. les tombes són d'inhumaació i a partir de llavors apareixen també les d'incineració. Els assentaments són poc coneguts: devien consistir en granges disperses dedicades al cultiu de cereals i a la ganaderia major. Existien mines d'estany en Cornualles, metal que formava part d'una floreciente ret comercial que incloïa Europa central, Irlanda i atres regions atlàntiques. Els possibles contactes en el Mediterràneu varen deure ser indirectes, a través dels grups centreeuropeus. Stonehenge va adquirir durant esta fase bona part de les principals característiques que han aplegat fins a nosatres: una avinguda d'accés i el doble círcul pétreo.^[2]

Vore també

Notes

↑ [1] The Concise Oxford Dictionary of Archaeology – Timothy Darvill, 2002, Wessex culture, p.464, Oxford University Press, ISBN 0-19-211649-5
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Eiroa García, Jorge Juan (2010). Prehistòria del món, primera edició, Sagell Editorial SL, pp. 744-746. ISBN 978-84-937381-5-0.
↑ ^3,0 ^3,1 (1998) Arqueologia. Teories, métodos i pràctica, segona edició, Madrit, Espanya: Edicions Akal, pp. 186-187. ISBN 84-460-0234-5.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de Wessex» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Darvill2002_WC-1] [1] The Concise Oxford Dictionary of Archaeology – Timothy Darvill, 2002, Wessex culture, p.464, Oxford University Press, ISBN 0-19-211649-5

[Eiroa-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Eiroa García, Jorge Juan (2010). Prehistòria del món, primera edició, Sagell Editorial SL, pp. 744-746. ISBN 978-84-937381-5-0.

[Renfrew-3] 3,0 ^3,1 (1998) Arqueologia. Teories, métodos i pràctica, segona edició, Madrit, Espanya: Edicions Akal, pp. 186-187. ISBN 84-460-0234-5.

[1]

[2]

[3]