Cultura de Starčevo
La Cultura de Starčevo és una cultura arqueològica del Neolític del surest d'Europa datada entre 6200 i 4500 a. C.[1][2] A sovint li l'inclou en un grup geogràficament més extens denominat Cultura de Starčevo-Körös-Criş,[3] i que sol considerar-se com a manifestacions diferents d'un mateix tipo de cultura arqueològica.
La localitat de Starčevo, el jaciment que li dona nom, està situada en la marge esquerra del Danubio, prop de Belgrat (Sèrbia). És la primera cultura agrícola de la regió, encara que la caça i la recolecció són encara part significativa de la dieta dels seus habitants.
Característiques i cultures relacionades
[editar | editar còdic]La ceràmica és tosca per lo general, encara que apareixen formes més elaborades de tipo globular i ornament rústic de acanaladuras o de tipo barbotina,[4] també sorgixen en el temps vasijas pintades de millor calitat. l'útil característic és una espècie de espátula feta d'os, potser per a arreplegar farina; també apareixen figurillas d'argila. La cultura de Cultura de Körös, en Hongria, és una cultura molt semblada en la que també apareixen vasijas en peu, poques pintades. Abdós cultures donen els seus noms a les de tota la regió en eixe periodo.
Les cultures de Karanovo (Bulgària), Criş (Romania) i pre-Sesklo (Grècia) són cultures paraleles i estretament relacionades.
Les fases finals de la cultura de Starčevo són contemporànees de la fase inicial de la Cultura de Vinča.
Localitats
[editar | editar còdic]La cultura Starčevo comprén un àrea considerable que inclou la major part de les actuals Sèrbia i Montenegro, aixina com parts de Bòsnia-Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Hongria, Macedònia i Romania.[1][5]
La localitat més a l'oest es troba en la ciutat croata de Bjelovar en el suburbi de (Ždralovi) i representa l'etapa final de la cultura.[6][7][8] Les troballes de Ždralovi pertanyen a un subtipo regional de la variant final(facies Ždralovi) del llarc procés de desenroll de la cultura de Starčevo.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]- Lepenski Vir
- Cultura de Vinca
- Poble protoindoeuropeo
- Prehistòria de Sèrbia
- Prehistòria en els Balcans
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Istorijski atles, Intersistem Kartografija, Beograd, 2010, page 11.
- ↑ Chapman, John (2000). Fragmentation in Archaeology: People, Plaus, and Broken Objects, London: Routledge, p. 237. ISBN 978-0-415-15803-9.
- ↑ Trbuhović, 2006, p. 62.
- ↑ Diccionari de prehistòria. Menéndez Fernández, Mario et al.
- ↑ «The Starčevo culture». Consultat el 5 de decembre de 2017.
- ↑ Jakovljević, G. Arheološka topografija Bilogore, Bjelovarski zbornik ‘89, Bjelovar, 1989, pp 108-119
- ↑ Dimitrijević, S. Dones Neolithikum in Syrmien, Slawonien und Nordwestkroatien - Einführung in donen Stander Forschung, Archeologica Iugoslavica X, Belgrade, 1969, p 39-76 (45, 47)
- ↑ Dimitrijević, S. Sjeverna zona - Neolitik o centralnom i zapadnom dijelu sjeverne Jugoslavije, Praistorija jugoslavenskih zemalja II, Sarajevo, 1979, pp 229-360 (252-253)
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Llibres
- Trbuhović, V. (2006). Indoevropljani, Belgrade: Pešić i sinovi.
- (1968) Trifunović, Lazar (ed.). Неолит Централног Балкана, Belgrade: Narodni muzej Beograd.
- Stalio, B.; Vukmanović, {{{nom2}}} (1977). Neolit na tlu Srbije, Narodni muzej.
- Nenad N. Tasić (2009). Neolitska kvadratura kruga, Zavod za Udžbenike. ISBN 978-86-17-16535-0.
- Mallory, James P. (2006). Indoeuropljani: zagonetka njihova podrijetla: jezik, arheologija, mit, Translated edició, Školska knjiga. ISBN 978-953-0-61568-7.
- D. Arandjelović-Garašanin, Starčevačka kultura (Ljubljana 1954).
- Revistes
- (1989).«Прилог антрополошком упознавању неолита у Србији».Гласник Српског археолошког друштва.Belgrade:5
- Тасић, Н., 1998. Старчевачка култура. Во Тасиђ Н.(уред.) Археолошко благо Косова и Метохије, Од неолита до раног средљег века. Музеј у Приштини. Београд: Српска Академија Наука и Уметности, pp. 30–55.
- Manson, J.L., 1992. A reanalysis of Starcevo culture ceramics: Implications for neolithic development in the Balkans.
- Kalicz, N., Virág, Z.M. and Biró, K.T., 1998. The northern periphery of the Early Neolithic Starčevo culture in south-western Hungary: a case study of an excavation at Lake Balaton.
- Minichreiter, K., 2001. The architecture of Early and Middle Neolithic settlements of the Starčevo culture in Northern Croatia. Documenta Praehistorica, 28, pp. 199–214.
- Clason, A.T., 2016. Padina and Starčevo: game, fish and cattle. Palaeohistoria, 22, pp. 141–173.
- Bartosiewicz, L., 2005. Plain talk: animals, environment and culture in the Neolithic of the Carpathian Basin and adjacent areas. Un) settling the Neolithic. Oxbow, Oxford, pp. 51–63.
- Barker, G., 1975, December. Early Neolithic land use in Yugoslàvia. In Proceedings of the Prehistoric Society (Vol. 41, pp. 85–104). Cambridge University Press.
- Regenye, J., 2007. A Starcevo-kultúra települése a Tihanyi-félszigeten (A settlement of the Starcevo culture on the Tihany peninsula). Osrégészeti Levelek. Prehistoric Newsletter, pp. 8–9.
- Tasic, N., 2000. Salt use in the Early and Middle Neolithic of the Balkan Peninsula. BAR International Séries, 854, pp. 35–40.
- Bogucki, P., 1996. The spread of early farming in Europe. American Scientist, 84(3), pp. 242–253.
- Bánffy, E., 2004. Advances in the research of the Neolithic transition in the Carpathian Basin. LBK dialogues: studies in the formation of the Linear Pottery Culture. British Archaeological Reports. Oxford: Archaeopress. p, pp. 49–70.
- Leković, V., 1990. The vinčanization of Starčevo culture. In Vinča and its world, International symposium–The Danubian regió from (Vol. 6000, pp. 67–74).
- Boric, D., 1996. Social dimensions of mortuary practices in the Neolithic: a case study. Starinar, (47), pp. 67–83.
- Vitezović, S., 2012. The white beauty-Starčevo culture jewellery. Documenta Praehistorica, 39, p. 215.
- Regenye, J.U.D.I.T., 2010. What about the other side: Starčevo and LBK settlements north of Lake Balaton. Neolithization of the Carpathian basin: northernmost distribution of the Starčevo/Körös culture (Kraków/Budapest 2010), pp. 53–64.
- Brukner, B., 2006. A Contribution to the Study of Establishment of Ethnic and Cultural (Dis) continuity at the Transition from the Starčevo to the Vinča culture group. From Starčevo to Vinča culture, Current problems of the Transition Period, Proceedings from the International round table, Zrenjanin 1996, pp. 165–178.
- Vitezović, S., 2014. Antlers as raw material in the Starčevo culture. Archaeotechnology: Studying Technology from Prehistory to the Middle Ages, Srpsko arheološko društvo, Beograd, pp. 151–176.
- Nikolić, D., 2005. The development of pottery in the Middle Neolithic and chronological systems of the Starčevo culture. Glasnik Srpskog arheološkog društva, 21, pp. 45–70.
- Marinković, S., 2006. Starčevo Culture in Banat. Current Problems of the Transition Period from the Starčevo to the Vinča Culture. National Museum Zrenjanin, 1, pp. 63–79.
- Minichreiter, K., 2010. Above-ground Structures in the Settlements of the Starčevo Culture. Prilozi Instituta za arheologiju o Zagrebu, 26(1).
- St. Dimitrijević, Problem stupnjevanja Starčevačke kulture s posebnim obzirom na doprinos južnopanonskih nalazišta rješavanju ovog problema. In: N. Tasić (ret.), Počeci ranih zemljoradničkih kultureu Vojvodini i Srpskom podunavlju. Materiali X, Subotica 1972 (Beograd 1974) 59-122.
- M. Garašanin, Centralnobalkanska zona. In: Praistorija jugoslavenskih zemalja II: Neolitsko doba (Sarajevo 1979) 79-212.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de Starčevo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.