Anar al contingut

Cultiu nasofaríngeo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cultiu nasofaríngeo.

Un cultiu nasofaríngeo és un mètoto de recolecció de mostres de secrecions nassals —per mig d'un hisop nasofaríngeo— des de la part posterior de la nas i la gola, per a la detecció de malalties.[1][2] Este mètoto de diagnòstic s'usa comunament en casos sospitosos de tós ferina, grup, grip i varis tipos de malalties causades per la família de virus coronavirus, inclosos el SARS, MERS i COVID-19.[3][4][5][6][7][8]

Procediment

Pren de mostres per mig d'un hisop nasofaríngeo durant la pandèmia de COVID-19 de 2020 en Colónia, Alemània.

Per a recolectar la mostra, l'hisop s'inserta en la fossa nassal i es mou cap a la nasofaringe, una regió de la faringe que cobrix el sostre de la boca. Despuix, es gira l'hisop durant un periodo de temps específic per a recolectar secrecions, despuix es retira l'hisop i es coloca en un mig de transport viral estèril, que conserva la mostra per a l'anàlisis posterior.[5][6]

Composició material de l'hisop

Similar en concepte al hisop de cotó, l'hisop utilisat per a la recolecció nasofaríngea constituïx un pal estret fet d'una vareta de plàstic flexible que està coberta, en una punta, en material adsorbent com cotó, polièster o nailon flocado. Alguns mànecs dels hisops estan fets d'aram d'acer inoxidable o nicromo.[3][9]

El material de l'hisop usat per a una aplicació de diagnòstic particular pot variar segons el tipo de prova. Algunes investigacions han demostrat que hisops flocados arrepleguen un major volum de material de mostra, en comparació a aquells fets de fibra.[7][10]


Referències

  1. ↑ «Cultive nasofaríngeo» (en es). MedlinePlus (5 de maig de 2020). Consultat el 5 de maig de 2020.
  2. ↑ Pavord, T.; Pavord, M. (2004). The complete equine veterinary manual: A comprehensive and instant guide to equine health, 2nd edició, David & Charres, p. 206. ISBN 9780715318836.
  3. ↑ 3,0 3,1 Junkins, A. (2010). «20. Identification of Pathogenic Bactèria», Mukherjee, K.I. (ed.). Medical Laboratory Technology, 2nd edició (vol. 2), Tata McGraw-Hill, p. 515. ISBN 9781259000768.
  4. ↑ «Specimen Collection». Pertussis (Whooping Cough). Centers for Disease Control and Prevention (18 de novembre de 2019). Consultat el 25 de març de 2020.
  5. ↑ 5,0 5,1 Irving, S.A.; Vandermause, M.F.; Shay, D.K.; Belongia, E.A.(2012).«Comparison of nassal and nasopharyngeal swabs for influenza detection in adults».Clinical Medicine & Research.10(4): 215–8.doi:10.3121/cmr.2012.1084.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Influenza Specimen Collection» (PDF). Centers for Disease Control and Prevention (n.d.). Consultat el 25 de març de 2020. «A nasopharyngeal (NP) swab is the optimal upper respiratory tract specimen collection method for influenza testing.»
  7. ↑ 7,0 7,1 McPherson, R.A.; Pincus, M.R. (2017). Henry's Clinical Diagnosis and Management by Laboratory Methods, First South Àsia edició, Elsevier, p. 1083. ISBN 9788131231272.
  8. ↑ World Health Organization (19 de març de 2020). «Laboratory testing for coronavirus disease (COVID-19) in suspected human cases: Interim guidance, 19 March 2020». WHO/COVID-19/laboratory/2020.5. World Health Organization. Consultat el 25 de març de 2020.
  9. ↑ Gritzfeld, J.F.; Roberts, P.; Roche, L.(2011).«Comparison between nasopharyngeal swab and nassal wash, using culture and PCR, in the detection of potential respiratory pathogens».BMC Research Notes.4doi:10.1186/1756-0500-4-122.
  10. ↑ (2014) Sing, S.K. (ed.). Human Respiratory Viral Infections, CRC Press, p. 166. ISBN 9781466583207.