Cultismo

En la tradició filològica del castellà, es diu cultismo a una paraula la morfologia de la qual seguix molt estrictament el seu orige etimològic grec o llatí, sense patir els canvis que l'evolució de la llengua castellana va seguir a partir del seu orige en el llatí vulgar. El mateix concepte existix també en atres llengües romançades. Reintroducido en la llengua per consideracions culturals, lliteràries o científiques, el cultisme solament adapta la seua forma a les convencions ortogràfiques i fonològiques derivades de l'evolució llingüística, pero prescindix de les transformacions que les raïls i morfemas varen patir en el desenroll de la llengua romançada.

En alguns casos, els cultismes s'ampren per a introduir terminologia tècnica o especialisada que, present en la llengua clàssica, no va aparéixer en la romançada per falta d'us; és el cas de molts dels térmens lliteraris, jurídics i filosòfics de la cultura clàssica, com per eixemple ataraxia (del grec ἀταραξία, "desapasionamiento") o legislar (construïda a partir del llatí legislator). En atres casos, construïxen neologismes, com per eixemple el nom de la majoria de les disciplines científiques.

No és infreqüent que el terme clàssic recuperat existixca ya, de manera transformada, en el acervo llingüístic. Es produïxen aixina doblets constituïts per una veu morfològicament hispana i un cultisme introduït en posterioritat; aixina, per eixemple, la paraula llatina fabrica va originar per un costat forja, en la forma sonora fixada per les lleis de l'evolució fonètica, i per un atre costat el cultisme fàbrica, inventat en el XVII en la que s'estimava pronunciació correcta dels térmens llatins i un significat al mateix temps més restringit i abstracte que l'original.

Alguns eixemples de cultismes en castellà són: àlbum (en llatí album), alien (en llatí alien), àudio, campus, dèficit, hàbitat, faula, fórum, ibídem, ídem, ítem, lapsus, lingua franca, médium, memoràndum, òpera, superàvit, tedeum, ultimàtum, vídeo.

Es varen introduir molts cultismes en la llengua espanyola durant l'Edat Mija (per Gonzalo de Berceo, per eixemple, que va crear una llengua lliterària partint del parla vulgar) i durant la gran renovació del llenguage poètic realisada per Luis de Góngora i el cridat culteranisme de el XVII.

El cultismo no deu confondre's en el latinismo, lo últim és una paraula o expressió llatina usada en una atra llengua (pero no pròpia d'ella), en contexts cults o elevats.

Semicultismo

Un semicultisme és una paraula que no va evolucionar de la manera esperada, en la llengua vernàcula (llengua romançada), a diferència de les paraules patrimonials; la seua evolució és incompleta. Moltes voltes interrompudes per influències cultes (eclesiàstica, jurídica, administrativa, etc). Pel mateix motiu, mantenen algunes traces pròpies de la llengua d'orige. Deu és un clar eixemple de semicultisme, a on va provindre del llatí Deus. És un semicultisme, perque manté (sense adaptar-se totalment a la castellanisació, en este cas) algunes característiques pròpies de la llengua llatina —la terminació en -s—, pero, al mateix temps, sofrix lleus modificacions fonèticas (canvi de eu per io). Deus > Deu (en lloc de mantindre's en cultisme: Deus > *Deus, o de tornar-se patrimonial: Deus > *Dío). l'Iglésia Catòlica va influir en frenar l'evolució natural d'este vocablo, i, d'esta manera, va convertir esta paraula en un semicultisme i va evitar, inconscientment, que es tornara patrimonial.

Atres casos de semicultismes són: frut (lleu evolució del llatí fructus —mai va aplegar a ser *frucho), llegalitat (lleu evolució del llatí legalitas —a diferència del seu doblet patrimonial llealtat), milacre (lleu evolució del llatí miraculum —mai va aplegar a ser *mirajo), octubre —i la seua forma en desús otubre— (lleu evolució del llatí octobris —en contrast en el seu desusado doblet patrimonial ochubre i otubre), perill (lleu evolució del llatí periculum —mai va aplegar a ser *perijo), plegar (lleu evolució del llatí plicare —a diferència del seu doblet patrimonial aplegar), regla (lleu evolució del llatí regula —en contrast en el seu doblet patrimonial reixa), setembre (lleu evolució del llatí septembris —a diferència de la forma patrimonial setembre), sigle (lleu evolució del llatí saeculus —mai va aplegar a ser *sejo).

Vore també

• Paraula patrimonial, concepte opost.

Bibliografia

• CLAVERÍA NADAL, G. (1991), El latinisme en espanyol, Barcelona, Univ. Autònoma de Barcelona.
• GARCÍA GALLARÍN, Consol (2007): El cultisme en el història de la llengua espanyola, Madrit, Parthenon
• HERRERO INGELMO, J.L. (1994), “Cultismos renaixentistes (cultismos lèxics i semàntics en la poesia del sigle XVI)”, BRAE LXXIV, CCLXI, 13-193; CCLXII, 223-237; CCLXIII, 503-523.
• WRIGHT, R.(1982), Clapix Latin and Early Romançada in Spain and Carolingian France, Liverpool, Arca Classical and Medieval Texts, 1982; trad. de Rosa Lalor, Llatí tardà i romançada primerenca. En Espanya i la França carolingia, Madrit, Gredos, 1989.