Cucumis melo var. cantalupensis
El meló cantalupo o meló cantaloupe, conegut en Chile com a meló calameño,[1] és una varietat de la espècie Cucumis melo, de la família Cucurbitaceae.
El seu pes varia entre 0,5 i 5 quilograms i originalment el seu nom es referia exclusivament als melons de pell plana i carn de color anaranjada pero en l'actualitat s'aplica a qualsevol varietat de C. melo. en carn d'eixe color.[2] China és el principal productor mundial d'esta baya i en 2016 va produir la mitat de la producció total mundial.
Etimologia i orige
[editar | editar còdic]El nom cantalupo prové de la localitat italiana Cantalupo in Sabina, que va ser una sèu de comtat papal propenca a Roma, despuix de l'introducció d'esta fruta des d'Armènia.[3] Va ser mencionada per primera volta en la lliteratura en anglés en 1739.[2]
El seu orige geogràfic és incert pero s'estima que esta varietat va començar a cultivar-se en l'est d'Àfrica, Golf Pèrsic i el subcontinent indi.[2] Es va introduir en Europa en el sigle XVIII i a finals de el XIX ya era un cultiu comercial habitual en els Estats Units.[2]
Tipos
[editar | editar còdic]Existixen dos varietats, el cantalupo europeu (Cucumis melo.cantalupensis), de carn dolça i saborosa que presenta unes llaugeres acanaladuras en la pell, de color vert grisáceo[2] i el cantalupo nortamericà (Cucumis melo.reticulatus), comú en els Estats Units, Mèxic, i algunes parts de Canadà, en una carn més ferma i menys dolça que la varietat europea. Una atra traça distintiva de la varietat reticulatus i que li dona el seu nom, és el disseny en forma de ret de la seua pell.[2]
Consum
[editar | editar còdic]Es consumix normalment com a fruta fresca, com a ensalada o com darreria. Les llavors també són comestibles.
La pell exterior del meló cantalupo pot contindre bactèrias nocives, en particular, Salmonela—,[4] per lo que es recomana llavar-ho abans del seu consum. Una volta obert deu mantindre's refrigerat i consumir-se en menys de tres dies per a evitar el risc de contaminació per bactèries patógenas.[5]
En 1943 i despuix d'una busca per tot lo món, es va descobrir un meló cantalupo en Peoria, Illinois, que contenia el cep de verdet de major rendiment per a la producció de penicilina.[6]
Nutrició
[editar | editar còdic]La seua composició en cru és de 90% d'aigua, 8% carbohidrats, 0.8% proteïna i 0.2% greix; proporcionant 34 kcal i 2020 μg de provitamina A, betacaroteno per cada 100 grams. És una font rica de vitamina C i vitamina A.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Agromáximo - Productors i exportadors d'alls i cebes» (en en). Agromáximo. Archivat des d'el original, el 2025-01-14. Consultat el 2026-05-03.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Marion Eugene Ensminger; Audrey H. Ensminger, {{{nom2}}} (1993). [1], CRC Press, pp. 329–331. ISBN 084938981X.
- ↑ «Cantaloupe». Oxford English Dictionary. Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2012. Consultat el 26 de giner de 2016.
- ↑ (2009).«A multi-state outbreak of Salmonella Saintpaul in Austràlia associated with cantaloupe consumption».Epidemiology and Infection.137(3)
- 367–74.doi:10.1017/S0950268808000861.
- ↑ «Kentucky: Cabinet for Health and Family Services - Salmonella2012». Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2014. Consultat el 18 d'agost de 2012. «In general, the FDA recommends thoroughly washing and scrubbing the rinds of all cantaloupes and melons prior to cutting and slicing, and to keep sliced melons refrigerated prior to eating.»
- ↑ Bellis. «The History of Penicillin: Alexander Fleming, John Sheehan, Andrew J Moyer». ThoughtCo. ThoughtCo. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2011. Consultat el 9 de juliol de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cantalupo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.