El quaternari en Cuba fa referència al periodo geològic antropozoico, incloent el pleistocé i l'holocé, en l'illa de Cuba.

Inicie

El Terciario en Cuba

Va emergir de l'oceà, en el mateix es coneix que varen existir numerosos animals com a ralles i taburons jagants. De Sudamérica varen ser a terra ferma numerosos vertebrats terrestres com a mones, rosegadors i pereosos.

Paleobiología

Fauna marina

Encara que en el pleistocé la fauna marina va decréixer una miqueta no va ser menys interessant. Es coneix del Metaxiterium riveroi, dugón extint, cosí propenc del manatí i el gènero del qual s'ha trobat ademés en atres regions del país. Varen abundar diversos peixos, tortugues marines com el carey i crustacis i moluscs. Es feya molt semblant a l'actual.

Reptils cuaternaris

Els reptils són bàsicament els actuals, excepcionando alguns extints fardachos del gènero Anolis. Està el cocodril cubà (Crocodylus rhombifer) i ademés la nova espècie emigrant del continent, el Crocodylus acutus. El majá de Santa María és enorme, d'uns quatre metros, és un bóido, serp característica de Sudamérica.

Mamífers extints

Potser la major diferència als animals actuals dels extints radique en els mamífer. Constituïen un enorme grup de desdentats, jutías de tots els tamanys i mones. Estos eren representants de l'extint Paralauta varonaii, semblant a una mona arrapa. El Baromys va ser una minúscula jutía del tamany d'atres mamífers del sol com el almiquí(qui encara ha sobrevixcut en els monts de l'Orient cubà) i la musaraña.

Els desdentats jagants eren els cridats pereosos. Els hi havia chicotets també com el cas del Neocnus gliniformis, no major que un gat domèstic. Pero en general eren grans com el Habanocnus, d'un metro. El major va ser el Megalocnus rodens, d'un imponent tamany i pes. Segons estudis recents dels paleontòlecs i arqueòlecs cubans, eren presa dels aborigen que varen habitar per primera volta Cuba.

Rat penat extints

Els rat penat vampirs (Desmodus rotundus) de Cuba estan igualment extints. Conformaven sers mijans, de 75 cm d'envergadura que absorbien la sanc de les seues víctimes, anaren pereosos, mones i inclús persones natives.

Aus quaternaries

En este periodo varen desaparéixer les carroñeras rapaces en la seua majoria. Varen ser substituïdes per les jagantesques strigiformes. Radiquen en les lechuzas i muçols assessins que varen viure fa dèu mil anys en l'illa. Els seus restants dispersos per moltes localitats mostren imponents picos i garres. A penes volaven, tenien llargues pates lo que les feyen tindre una altura de més d'un metro. El Ornimegalonyx oteroi i el Tyto noelii varen ser el terror de diversos animals, potser fins a dels mateixos pereosos. Encara que s'opina que junt a elles varen viure atres espècies més similars existixen desacorts en la teoria. També estava el falcó, d'apariència similar pero esta volta era un au diürna.


Referències