Cuark dalt
El quark up, quark o o cuark dalt[1] és una partícula elemental que pertany a la primera generació de cuarks. Té una càrrega elèctrica igual a +⅔ de la càrrega elemental[2] i un espin de ½, en lo que és un fermión i complix el principi d'exclusió de Pauli. Junt en el cuark avall i els electrons, forma tota la matèria que podem vore i de la que estem fets, gràcies a que estes tres partícules són estables i no es desintegren o decauen més.
Com tots els cuarks, el cuark dalt té càrrega de color, i sent l'interacció nuclear forta per mig de l'emissió i absorció de gluones. Els cuarks dalt tenen càrrega roja, verda o blava; i els anticuarks dalt tenen càrrega antirroja, antiverde o antiazul. En sentir esta interacció no es troba a esta partícula aïllada (confinament del color), es troba formant hadrones en un o dos cuarks més. La majoria de massa dels hadrones que es formen ve de l'energia del camp de color (energia i massa són lo mateix segons la fòrmula: I=mc²), i no dels propis cuarks.
L'existència dels cuarks dalt i avall va ser postulada per Murray Gell-Mann i George Zweig en 1964, quan varen desenrollar el modele de cuarks;[3] i la primera evidència dels cuarks dalt va ser en els experiments portats a terme en el SLAC National Accelerator Laboratory en 1967.
Història
En els inicis de la física de partícules (primera mitat del XX), es pensava que els hadrones, com els protones, neutrons i piones, eren partícules elementals. No obstant, a mida que es descobrien nous hadrones, el zoològic de partícules va passar d'unes poques partícules a principis dels anys trenta i quaranta a vàries decenes d'elles en els cinquanta. Les relacions entre cada una d'elles no varen estar clares fins a 1961, quan Murray Gell-Mann[4] i Yuval Ne'eman[5][nota 1] (independentment l'u de l'atre) varen propondre un esquema de classificació de hadrones cridat Camí óctuple, o en térmens més tècnics, SU(3) simetria de sabor.
Este esquema de classificació organisava els hadrones en múltiples de isospíns, pero la base física que ho sustentava encara no estava clara. En 1964, Gell-Mann i George Zweig[6] (independentment l'u de l'atre) varen propondre el model de cuarks, consistent llavors només en dalt, avall, i Cuark estranys. No obstant, encara que el model dels quarks explicava la Via Óctuple, no es varen trobar proves directes de l'existència de quarks fins a 1968 en el Stanford Linear Accelerator Center. Els experiments de Dispersió inelástica profunda varen indicar que els protones tenien subestructura, i que els protones formats per tres partícules més fonamentals explicaven les senyes (confirmant aixina el model de quarks).
Al principi la gent era contrària a descriure els tres cossos com cuarks, preferint en el seu lloc la descripció partón de Richard Feynman, pero en el temps es va acceptar la teoria dels cuarks (vore Revolució de novembre).
Hadrones que contenen cuarks dalt
- Posades:
- Els piones carregats (π±) tenen un cuark o un anticuark dalt, i el pion neutre (π0) una combinació llineal d'abdós.
- Els kaones carregats (K±), en un cuark o un anticuark dalt.
- Les partícules eta (η) i eta primera (η') són combinacions llineals que inclouen cuarks dalt i les seues anticuarks.
- Els posades rho (ρ±) tenen la mateixa composició que els piones carregats pero la partícula composta és de spin 1 en lloc de 0.
- El posada D neutre (D0) i els posades B carregats (B±) també inclouen cuarks i anticuarks dalt.
- Bariones:
- El protón (p) està format per dos cuarks dalt i un cuark avall i el neutró (n) per un cuark dalt i dos cuarks avall.
- Els bariones delta neutres (Δ0), positius (Δ+) i doblement positius (Δ++) contenen un, dos i tres cuarks dalt respectivament.
- La partícula lambda neutra (Λ0) té un cuark dalt. La partícula lambda positiva encantada (Λ+c) també.
- Les partícules sigma neutra (Σ0) i sigma positiva (Σ+) contenen un i dos cuarks dalt respectivament.
- Les partícules xi neutra (Ξ0) i xi positiva encantada (Ξ+c) contenen un cuark dalt.
- Les antipartícules dels bariones anteriors contenen els anticuarks dalt.
Vore també
Notes
- ↑ Yuval Ne'eman (1925-2006) va ser un físic teòric, científic militar i polític israelita. Va ser ministre de Ciència i Desenroll en la década de 1980 i principis de la de 1990.("In Remembrance of Yuval Ne'eman" [1] archivat en Wayback Machine., Teddy Ne'eman (són of Yuval Ne'eman), PhysicaPlus (פיזיקהפלוס), online magazine of the Israel Physical Society, Issue No. 7) Va ser rector de l'Universitat de Tel Aviv de 1971 a 1977. Va ser guardonat en el Premi Israel en ciències exactes (que va tornar en 1992 en protesta per la concessió del Premi Israel al palestí-israelita Imil Habibi), el Premi Albert Einstein, la Medalla Wigner i el Premi EMET d'Arts, Ciències i Cultura.
Referències
- ↑ «cuark | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-01-30.
- ↑ «Diccionari Nuclear». Consultat el 12 de març de 2017.
- ↑ «Discovery of the top quark». Consultat el 22 de febrer de 2017.
- ↑
Original: - ↑
Original - ↑ .
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuark arriba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.