Cuark avall
| Cuark avall (d) | |
|---|---|
| Classificació | |
| Partícula elemental | |
| Fermión | |
| Cuark | |
| Primera generació | |
| Cuark avall | |
| Propietats | |
| Massa: | 7,13 - 14,26 · 10−30 kg 4 - 8 MeV/c2 |
| Càrrega elèctrica: | − i |
| Càrrega de color: | Color |
| Espin: | |
| Vida mija: | Estable |
| Antipartícula: | Anticuark avall () |
| Interacciona en: | Gravetat Interacció dèbil Electromagnetisme Interacció forta |
El quark down, quark d o cuark avall[1] és una partícula elemental que pertany a la primera generació de cuarks. Té una càrrega elèctrica igual a −⅓ de la càrrega elemental[2] i un espin de ½, en lo que és un fermión i complix el principi d'exclusió de Pauli. Junt en el cuark dalt i els electrons, forma tota la matèria que podem vore i de la que estem fets, gràcies a que estes tres partícules són estables i no es desintegren o decauen més.
Com tots els cuarks, el cuark avall té càrrega de color, i sent l'interacció forta per mig de l'emissió i absorció de gluones. Els cuarks avall tenen càrrega roja, verda o blava; i els anticuarks avall tenen càrrega antirroja, antiverde o antiazul. En sentir esta interacció no es troba a esta partícula aïllada, es troba formant hadrones en un o dos cuarks més. La majoria de massa dels hadrones que es formen ve de l'energia del camp de color (energia i massa són lo mateix: I=mc²), i no dels propis cuarks.
L'existència dels cuarks dalt i avall va ser postulada per Murray Gell-Mann i George Zweig en 1964, quan varen desenrollar el modele de cuarks; i la primera evidència dels cuarks avall va ser en els experiments portats a terme en el SLAC en 1967.
Història
En els començos de la física de partícules (primera mitat del XX), es pensava que els hadrones com els protones, neutrons i piones eren partícules elementals. No obstant, a mida que es varen descobrir nous hadrones, el 'zoològic de partícules' va créixer d'unes poques partícules a principis de les décades de 1930 i 1940 a vàries dotzenes d'elles en la década de 1950. Les relacions entre cada u d'ells no estaven clares fins a 1961, quan Murray Gell-Mann[3] i Yuval Ne'eman[4] (en forma independent un d'un atre)[nota 1] varen propondre un esquema de classificació de hadron denominat el Camí óctuple, o en térmens tècnics, simetria de sabor SU(3) .
Este esquema de classificació organisava els hadrones en isospin multiplets, pero la base física subjacent encara no era clara. En 1964, Gell-Mann i George Zweig (de manera independent un de l'atre) varen propondre el model de cuarks, que en eixe moment consistia solament dels cuarks dalt, avall, i estrany. No obstant, si ben el model de cuarks explicava el camí óctuple, no es va trobar cap evidència directa de l'existència dels cuarks fins a 1968 en el Centre de l'Accelerador Llineal de Stanford. Experiments de dispersió inelástica profunda varen indicar que els protones posseïxen una subestructura, i que si els protones estan constituïts per tres partícules més fonamentals és possible explicar les senyes obtingudes en els experiments (confirmant la validea del model de cuarks).
Inicialment les persones eren contràries a identificar els tres elements com cuarks, i preferien la descripció de Richard Feynman segons el partón, pero en el temps la teoria de cuark va ser acceptada (vore Revolució de novembre).
Massa
A pesar de ser extremadament comú, la massa nueta del cuark avall no es troba ben determinada, pero provablement tinga un valor entre 4.5 i 5.3 MeV/c2. Els càlculs de cromomagnética dinàmica de rets[nota 2] proveïxen un valor més precís: 4.79±0.16 MeV/c2.[5]
Quan es troba en mesons (partícules formades per un cuark i un anticuark) o barions (partícules formades per tres cuarks), la 'massa efectiva' (o massa 'vestida') dels cuarks aumenta a causa de l'energia d'enllaç cromodinámica quàntica[nota 3] causada pel camp gluón entre cuarks (vore equivalència massa–energia). Per eixemple, la massa efectiva dels cuarks avall en un protó és aproximadament 300 MeV/c2. Degut a que la massa nueta dels cuarks avall és tan menuda, no es pot calcular directament perque es deuen tindre en conte els efectes relativistes.
Vore també
Notes
- ↑ Yuval Ne'eman (1925-2006) va ser un físic teòric, científic militar i polític israelita. Va ser ministre de Ciència i Desenroll en la década de 1980 i principis de la de 1990.("In Remembrance of Yuval Ne'eman" [1] archivat en Wayback Machine., Teddy Ne'eman (són of Yuval Ne'eman), PhysicaPlus (פיזיקהפלוס), online magazine of the Israel Physical Society, Issue No. 7) Va ser rector de l'Universitat de Tel Aviv de 1971 a 1977. Va ser guardonat en el Premi Israel en ciències exactes (que va tornar en 1992 en protesta per la concessió del Premi Israel al palestí-israelita Imil Habibi), el Premi Albert Einstein, la Medalla Wigner i el Premi EMET d'Arts, Ciències i Cultura.
- ↑ La QCD reticular és un enfocament no perturbativo consolidat per a resoldre la teoria de la cromodinámica quàntica (QCD) de quarks i gluones. Es tracta d'una teoria de gauge reticular formulada sobre una cuadrícula o ret de punts en l'espai i el temps. Quan el tamany de la ret es considera infinitament gran i els seus llocs infinitesimalment propencs, es recupera la QCD del continu.(Wilson, K. (1974). “Confinement of quarks”. Physical Review D 10 (8). doi:. Bibcode: 1974PhRvD..10.2445W., “High-Precision Lattice QCD Confronts Experiment” (2004). Physical Review Letters 92 (2): 022001. doi:. ISSN 0031-9007. PMID 14753930. Bibcode: 2004PhRvL..92b2001D.
- ↑ L'energia d'enllaç cromodinámica quàntica (QCD), energia d'enllaç de gluones o energia d'enllaç cromodinámica, és l'energia que unix als quarks per a formar hadrones. És l'energia del camp de l'interacció forta, mediada per gluones. L'energia de moviment i l'energia d'interacció contribuïxen a la major part de la massa del hadrón.(«Protons and Neutrons: The Massive Pandemonium in Matter».)
Referències
- ↑ «cuark | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-01-29.
- ↑ «Diccionari Nuclear». Consultat el 12 de març de 2017.
- ↑
Original: - ↑
Original - ↑ Cho, Adrian. «Mass of the Common Quark Finally Nailed Down». Science Magazine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuark abajo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.