Cuajone

Cuajone és una mina de coure a cel obert ubicat en el districte de Torata, província de Mariscal Net, departament de Moquegua, Perú. El jaciment està localisat en la franja oest de la Cordillera Occidental en la partix sur dels Vages peruans, i és part d'un districte miner que conté atres dos jaciments adicionals coneguts: Toquepala i Quellaveco. Es troba a una altura aproximada de 3500 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar) i és una de les principals mines productores de coure del país junt en Cerro Vert, Toquepala i Antamina.

Es va iniciar a extraure material des de 1970 i en 1976 va tindre lloc el ORD enviament de material a la planta concentradora. Cuajone és un proyecte miner de gran amplitut del país, explotat per l'empresa Southern Peru Copper Corporation, este jaciment cuprífero està ubicat en una zona de fort relleu topogràfic a on destaca la presència del Cerro Baül. El mineral extret es trasllada a la refineria de Ilo per a la seua fundició i processament.

En 2009 va alcançar una producció de 171 731 tonellades mètriques fines aplegant a 15.52 % de coure nacional produït. La producció minera és principalment coure, de manera secundària es produïx argent, zinc i molibdeno.

Geologia

El jaciment de Cuajone està ubicat a uns 28 quilómetros del jaciment de Toquepala que es va originar fa 60 a 100 millons d'anys (Cretácico superior a Terciario Inferior). La litologia de Cuajone conté roques volcàniques del Cretáceo al Cuaternario. Hi ha 32 tipos de roques, incloent roques premineralizadas, andesita basáltica, riolita porfídica, dolerita i roques intrusivas, com la diorita.

La formació de Chuntacala té una antiguetat de 9 a 14 millons d'anys i està formada per conglomerats, fluix, tufo volcànic i aglomerados disposts gradualment en alguns casos i en discordança en uns atres. També hi ha jaciments Cuaternarios en rius, rieres i cerros. La mineralogia és simple en nivells distribuïts regularment i en forma d'embuts verticals. Hi ha minerals com la calcopirita, calcosina i la molibdenita, en presència ocasional de galena, tetraedrita i enargita.