Ctenosaura clarki
El nopilchi o nopilche (Ctenosaura clarki) és una espècie de fardacho escamoso iguánido del gènero Ctenosaura endèmic de Mèxic. Va ser descrit pel naturaliste nortamericà Jacob Whitman Bailey en 1928.[1][2][3]
Etimologia
[editar | editar còdic]L'epítet específic de C. clarki, és en honor al Dr. Herbert Charles Clark, el primer Director del Laboratori Commemoratiu Gorgas, Panamà i director d'investigació mèdica i laboratoris d'United Fruit Company, pel seu respal a la colecció herpetológica del Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard.[1][2][4]
Descripció
[editar | editar còdic]El nopilchi és un fardacho iguánido de tamany chicotet en tan sol 30 cm de llongitut total, sent junt al garrobo nano, els fardachos més menuts del gènero Ctenosaura. El cos del nopilchi és de color marró oliva a negre, en vàries bandes i taques de color més clar. Els mascles adults presenten un color negre en els costats dorsals de les pates davanteres, el qual s'estén fins a la regió axilar. La coloració dels jovenils és similar a la dels eixemplars adults pero forma més opaca.[5]
Este fardacho es distinguix per presentar les següents característiques:[5][6]
Un renc de escamas mediodorsales engrandides que formen una cresta baixa; La presència de dos escamas postmentales en contacte en la escama mental; La presència d'escamas dorsals planes i més grans que les escamas laterals; Les escamas ventrales són aproximadament la mitat del tamany de les escamas dorsals; El número de escamas dorsals en la llínea mija varia de 67 a 90. Presència de escamas en quilla engrandides en el fèmur i la tébea de l'animal. Variació en els poros femorales de quatre a sèt, estant engrandits en els machos i disminuïts en les femelles. Presència d'un plec gular i d'una coa ampla, en escamas espinoses conspicuas a lo llarc i separades de les dorsals per solament un renc de escamas.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]El nopilchi és endèmic dels estats mexicans de Jalisco, Guerrero i en Tepalcatepec, Michoacán.[1] En general es troba en regions baixes i seques com en terra calenta i el infiernillo.[7] En el infiernillo conviu en espècies de fardachos com la salamanquesa de Veta Santa Lucas, la salamanquesa pates de res i el Urosaurus bicarinatus tuberculatus; aixina com en serps, com la chatilla, la culebrilla cabecinegra del Pacífic i el Trimorphodon tau latifascia.[7]
En Guerrero habita en bosc tropical caducifolio i en el bosc espinós.[8][7] En la regió de la Conca del Ric Basses conviu en atres espècies de fardachos com la lagartija d'arbre de Michoacán i el huico michoacano.[7]
En Michoacán habita en els boscs secs del Basses. El bosc sec de Basses és una formació de bosc sec tropical d'una altura de 200 a 600 m s. n. m.[9] El nopilchi és una espècie semi-arbòrea. L'hàbitat preferit és un terreny obert similar a una sabana en abundància de cactus arbòreus. Les branques huecas dels cactus arbòreus són la llar del nopilchi.[3]
Les plantes en les que habita el nopilchi són el pal vert (vivint en les seues branques seques) i cactáceas columnars huecas del jacube i el etcho;[7][10] en els troncs buits del cactos Lemaireocereus i del güisache,[11] aixina com en troncs buits, tocones, cactus secs o estacas. Alguns individus s'han vist en àrees rocoses.[10] Durant l'época de sequia en febrer, és notable la presència de la lagartija en el sol. Aixina mateix, en llocs pertorbats per l'introducció de potros. El nopilchi utilisa en freqüència les estacas colocades en les cerques que deslindar a les propietats per a asolearse.[7][11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ctenosaura clarki». The Reptile Database. Consultat el 2023-04-09.
- ↑ 2,0 2,1 Proceedings of the United States National Museum.73(2733)
- 1–58.ISSN 0096-3801.doi:10.5479/si.00963801.73-2733.1.Consultat el 2023-04-09.
- ↑ 3,0 3,1 Günter Köhler. «"Ctenosaura clarki"». Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea. doi:10.2305/IUCN.UK.2004.RLTS.T44194A10861033.en. Consultat el 09 d'abril de 2023.
- ↑ Grayson, Michael; Watkins, Michael (2011). The eponym dictionary of reptils, Johns Hopkins University Press. OCLC 794700413. ISBN 978-1-4214-0227-7.
- ↑ 5,0 5,1 Gicca, D. F. (1982). Catalogue of American Amphibians and Reptils. Enyallosaurus clarki. 301.1.
- ↑ De Queiroz, K. (1995). Checklist and key to the extant species of Mexican iguanas (Reptilia: Iguaninae). Publicacions especials del Museu de Zoologia, 9: 1-48.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Edmundo Pérez Ramos; Lucía Saldaña de la Riva. «Distribució Ecològica de el "Nopilchi" Ctenosaura clarki (Reptilia: Iguanidae), en les Regions de "Terra Calenta" i "El Infiernillo", Guerrero-Michoacán, Mèxic». www.revista.unam.mx. UNAM. Consultat el 2023-04-09.
- ↑ Rzedowski, J. (1978) Vegetació de Mèxic. Mèxic: Ed. Limusa, 432 pp.
- ↑ Holdridge, L.R. 1967. Life zone ecology. Revised edition. Tropical Science Centre, Sant Josep, Costa Rica.
- ↑ 10,0 10,1 Duellman, W. I. and Duellman A.S. (1959) Variation, Distribution, and Ecology of the iguanid lizard Enyaliosaurus clarki of Michoacan, Mexico. USA: Occasional Papers of the Museum of Zoology University of Michigan (598): 1-10.
- ↑ 11,0 11,1 Uribe-Penya, Z., Gavino de la Torre, G. i Sánchez-Hernández, C. (1980) Vertebrats del Rancho "El Reparito", Municipi d'Arteaga, Michoacán, Mèxic. Mèxic: Anals de l'Institut de Biologia de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Serie Zoologia (1): 615-646.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ctenosaura clarki» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.