Cruziana
.jpg){kind=link}
Cruziana és un icnogénero pertanyent a un icnofósil —evidència de l'activitat d'un organisme— que correspon al comportament de locomoció, un dels principals productors són els trilobites, que varen viure en els fondos marins del Paleozoico, fins al Devónico (des de fa d'uns 570 a 360 millons d'anys arrere). El nom va ser donat pel naturaliste francés Alcide D'Orbigny (1802-1857) en honor al general bolivià-peruà Andrés de Santa Creu.[1]
Els fondos arenencs sobre el que es registren les cruzianas hui són quarsitas o cuarzoarenitas, roques molt dures per processos diagenéticos i metamòrfics. És possible vore crizianas d'a penes un centímetro fins a uns dèu o quinze centímetros d'esgambi. A voltes s'observen varis metros quadrats de pistes bilobuladas en els que eixes marques s'entrecreuen. Les cruzianas són fòssils molt abundants en roquedos cuarcíticos com Els Montes de Toledo. Es troba en varis països i àmpliament distribuït per tota la península ibèrica.[2]
Les cruzianas i la cultura popular
[editar | editar còdic]A pesar de que les cruzianas són fòssils abundants la cultura popular no els ha incorporat de forma general en saber del poble. No existix, per eixemple un nom vernàcul que designe a estos icnofósiles. En alguns municipis s'han arreplegat alguns eixemplars molt ben marcats i s'han usat en construccions de fronteres, paviments o acerados. En alguna ocasió s'usen com a element decoratiu com en les construccions efímeres denominades "creues de mont" de municipis com Piedrabuena, Ciutat Real (Espanya). En Villarrubia dels Ulls, Ciutat Real, existia un fòssil de Cruziana de gran tamany junt a l'ermita de Sant Cristóbal que recíbía el nom de "L'espasa de Santiago". En el municipi de Navas de Estena, Ciutat Real existix una "paret" junt al riu Estena completament coberta de cruzianas. La cultura popular ha elaborat una bella història sobre estes chafades segons la qual, es tractaria d'una jove enamorada convertida en serp que desperta cada cent anys.
En Porzuna, Ciutat Real, se'ls denomina "raïls".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Seilacher, Adolf (2007). Trace Fossil Analysis (en en), Springer Berlin Heidelberg. doi:10.1007/978-3-540-47226-1. ISBN 978-3-540-47225-4.
- ↑ López Martínez, Nieves (1988) Guia de Camp dels fòssils d'Espanya. Edicions Piràmide, S.A. Madrit. Pág. 441
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cruziana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.