Crit
Un crit, alarido, chillido (si és agut i inarticulado) o vociferación és una vocalisació sorollosa i intensa en la que l'aire passa a través de les cordes vocals en major força que s'utilisa en la vocalisació ordinari o tancament a distància, l'intenció de la qual és expressar una reacció emocional específica. Encara que tècnicament este procés pot ser realisat per qualsevol criatura que posseïxca pulmons, per lo general els térmens anteriors s'apliquen específicament a la vocalisació humana.
Els crits varien de to, en les dònes jóvens i chiques adolescents el crit és molt agut, en les dònes velles el to pert agudez, i en els hòmens i chics adolescents el crit és greu. Entre els 2 i 6 anys, els chiquets i chiquetes tenen crits molt aguts.
Raons emocionals
La motivació per a cridar vària, i pot ser fet de manera delliberada, o simplement, com una reacció. En essència, el motiu principal, en totes les situacions, és la comunicació. Estes arrebatades transmeten alarma, sorpresa, disgust o indignació, o tal volta per a cridar l'atenció d'una atra persona o un animal.
La por i la sorpresa
Quan els sers humans s'esglayen, tendixen a gemir o cridar. Açò és al mateix temps per a transmetre la por i per a cridar l'atenció sobre sí mateixos, aumentant la possibilitat de rebre ajuda d'uns atres. Esta acció també servix com una possible tàctica de defensa, ya que els crits poden esglayar a un agressor o fer-ho vacilar, lo que dona l'oportunitat d'escapar.
Ademés, quan la gent no espera alguna cosa i ve de sobte, se sorprén. Si una persona s'acosta a una atra i bota sobre elles o li crida a l'oït, o, possiblement, sacsa o sacsades ells, els objectius de tals bromes solen cridar en estat de shock o sorpresa.
Felicitat
La gent pot cridar quan venç per alegria o emoció, com quan es guanya un joc, concurs, competència, o premi.
Perill i dolor
Cridar per a informar a uns atres del perill és un procés evolutiu dels animals socials. Tal acció pot considerar-se altruista, ya que anuncia el perill als demés, mentres que al mateix temps revela la posició que un anuncia el perill.
En freqüència, quan les persones sofrixen lesions o atres experiències doloroses, tals com trencar-se els ossos o ferir-se de bala, criden de dolor o sorpresa. Moltes voltes, estes vociferacions són acompanyades de plany i changlots, i quan es fa aixina, pugues molt ben ser utilisat el sinònim "planyença" per a descriure este tipo de vocalisació. Estos crits poden ser utilisats per a fer front a la commoció dels fets i també pot ser utilisada per atres persones com una manera d'evitar eixos perills.
Atres propòsits
Música
- Artícul principal → Black Metal.
- Artícul principal → Screaming.
A voltes, en música, s'utilisen crits o veu més forta de lo normal. Es tracta d'una tècnica vocal cada volta més comuna, especialment utilisat en numeroses formes d'heavy metal i hardcore punk.
Diàlec
Algunes persones, quan argumenten, comencen a alçar les seues veus fins al punt de que comencen a cridara l'u a l'atre en ira mentres continuen en el seu canvi de debat. Esta pràctica es denomina "trobada de crits".
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.