Criptarquía

Criptarquía (de criptos, amagat i arquía, govern) és una forma de govern o organisació que permaneix discreta per algun motiu. Pot fer referència a:

• Una societat secreta, sobretot si se li supon la pretensió de governar el món.

Vore també: Teoria de conspiració, Conspiració judeomasónica, i Nou Orde Mundial (conspiració)

• Un eixèrcit secret, denominació que s'aplica a un grup armat clandestí (habitualment considerat a sí mateixa com moviment de lliberació nacional, guerrilla o resistència i pels seus oposts com grup terroriste) que aspira a convertir-se en un estat, sobretot si ha conseguit funcionar clandestinament com a tal entre part de la població, que complix les seues órdens (per adheriment voluntari o a la força) encara que no provinguen de l'autoritat pública que este qüestiona. Eixemples serien la Resistència francesa (durant la Segona Guerra Mundial), l'IRA (Eixèrcit Republicà Irlandés, durant l'Independència d'Irlanda i en la comunitat catòlica del conflicte d'Irlanda del Nort), el Front de Lliberació Nacional (Argèlia) (durant l'Independència d'Argèlia), etc.
• Criptarquía entesa com a monarquia privada (o en el nom pijoratiu de territoris de pacotilla), és una reivindicació de sobirania realisada de forma unilateral per un pretenent (habitualment a algun títul de monarquia, ben existent o ben imaginari), pero sense conseqüències en el sistema internacional per no ser reconeguda per cap estat.

• Un eixemple va ser el Regne de l'Araucanía i la Patagonia; o més actualment el principat de Sealand.
• En moltes ocasions sol ser una simple provocació o inclús una broma, ya que ni tan sols el pretenent pren la seua reivindicació en sério (l'escritor Javier Marías eixercix literariament com a titular del Regne de Redona).
• En atres ocasions és resultat d'una patologia psiquiàtrica: la megalomania (el tòpic usual de qui es creu Napoleón, molt freqüent des de 1814, o casos semblants).
• En algunes ocasions històriques, l'aparició d'algú que diu ser el hereu perdut d'un tro o el llegítim rei donat per mort o suplantat, o determinades creències religioses de contingut semblant ha donat orige a verdaders moviments socials que reben el nom de:

• messianisme (pel Mesías de la religió judeua),
• sebastianisme (pel rei Don Sebastián de Portugal, mort en la batalla de Alcazarquivir)
• o el més genèric de milenarisme (originalment relacionat en la segona vinguda de Crist, pero que s'aplica per l'antropologia a molt distints contexts, com els cults càrrec en Melanèsia).
• En l'Islam, especialment en el chiisme, hi ha una figura denominada Mahdí o iman amagat l'identificació del qual en una persona concreta ha produït històricament moviments similars.
• En Rússia varen ser molt importants les rebelions suscitades pel denominat Fals Dimitri.
• En França, va anar el cas d'El home de la caraça de ferro (de finals del XVII, molt tractat per la lliteratura i el cine) i de Luis XVII (fill del guillotinat Luis XVI i que va morir o desaparició baix el govern revolucionari).
• Des de 1918 l'objecte més freqüent d'este tipo d'especulacions va ser la família imperial russa (els Romanov, fusilats pels soviètics), especialment Anastasia Nikoláyevna de Rússia.

No deu confondre's monarquia privada en el càrrec del privat o valgut dins d'una monarquia, que és la persona de confiança del monarca que eixercix el poder per ell.

En l'Iglésia catòlica es nomenen bisbes titulars, és dir, bisbes d'antigues sèus episcopals a on en l'actualitat no hi ha fidels i per a les quals no es confia alguna responsabilitat als bisbes titulars, les funcions dels quals són, per eixemple, les de bisbes auxiliars d'atres diòcesis. Estos no tenen cap relació en criptarquía.

Referències

• Territoires de pacotille. Géographie dones micros-nations comentari sobre el llibre de Bruno Fuligni "L’Etat, c’est moi". Histoire dones monarchies privées, criptarchies, 1998.