Criollo negerhollands
El criollo negerhollands va ser un idioma que va sorgir al voltant de 1700 en les Illes Vérgens de Sant Tomás i Sant Joan, llavors colónies daneses.[1] Segons una de les teories més esteses sobre el seu orige, els esclaus varen dur el primerenc idioma criollo a l'illa de Sant Tomás quan varen acompanyar als plantadores holandesos que varen fugir de l'illa de San Eustaquio en acabant de que els anglesos l'atacaren en 1666.[2] En un cens de Sant Tomás de 1688, dels 317 llars europees en Sant Tomás, 66 (21%) eren holandesos, 32 (10%) eren anglesos i 20 (6%) eren danesos. Açò també ajuda a explicar la considerable influència que l'anglés i el danés varen tindre en el desenroll del negerhollands. En Saint John es pot fer una observació similar: un cens de 1721 va establir que 25 (64%) dels 39 plantadores allí eren holandesos i només nou (23%) eren danesos.[3] Una atra teoria és que l'idioma va ser dut al Carib per esclaus dels forts esclavista holandesos en Àfrica Occidental i Àfrica Central (per eixemple, la Costa d'Or holandesa o Loango-Angola holandesa).[2]
A partir de 1732, els misionero moravos varen escomençar a visitar les Illes Vérgens, els qui varen introduir una versió acrolectal de l'idioma, cridada Hoch Kreol. Entre 1765 i 1834 es varen produir numerosos texts en este idioma, lo que proporciona al negerhollands una cantitat de texts font casi sense precedents entre les llengües criollas.[4] En 1770, els misionero moravos varen imprimir un manual i un chicotet catecisme luterano, seguit en 1781 per una traducció del Nou Testament al criollo neerlandés.
El criollo va escomençar a decaure a principis i mediats del XIX, quan l'anglés es va convertir en l'idioma dominant de les illes. Fins a la década de 1830, el servici en l'iglésia luterana es va celebrar en Hoch Kreol per a la congregació nativa. A mida que les generacions més jóvens varen deprendre anglés com a llengua materna, l'us del Hoch Kreol, l'us del qual es va llimitar als servicis religiosos, es va abandonar llentament i va ser reemplaçat pel criollo de les Illes Vérgens basat en l'anglés, encara que el criollo va sobreviure en l'Orfenat Moravo de Nyherrenhut, prop de Tutu, fins a ben entrat el XX. Els antics òrfens en ser voluntaris varen tindre contacte en l'antic dialecte criollo, va persistir per la convivència entre vells i òrfens en la congregació. En la década de 1970 va haver un especial de T. V. en WBNB en el que apareixien alguns exhuérfanos, que per a eixe llavors eren vells.
Alice Stevens, potser l'última parlant nativa, va fallir en 1987.[5]
Història
El negerhollands va sorgir al voltant de 1700 en les Illes Vérgens de Sant Tomás i Sant Joan, llavors colónies daneses.[1] Segons una de les teories més esteses sobre el seu orige, els esclaus varen dur el primerenc idioma criollo a l'illa de Sant Tomás quan varen acompanyar als plantadores holandesos que varen fugir de l'illa de San Eustaquio en acabant de que els anglesos l'atacaren en 1666.[2] En un cens de Sant Tomás de 1688, dels 317 llars europees en Sant Tomás, 66 (21%) eren holandesos, 32 (10%) eren anglesos i 20 (6%) eren danesos. Açò també ajuda a explicar la considerable influència que l'anglés i el danés varen tindre en el desenroll del negerhollands. En Saint John es pot fer una observació similar: un cens de 1721 va establir que 25 (64%) dels 39 plantadores allí eren holandesos i només nou (23%) eren danesos.[3] Una atra teoria és que l'idioma va ser dut al Carib per esclaus dels forts esclavista holandesos en Àfrica Occidental i Àfrica Central (per eixemple, la Costa d'Or holandesa o Loango-Angola holandesa).[2]
A partir de 1732, els misionero moravos varen escomençar a visitar les Illes Vérgens, els qui varen introduir una versió acrolectal de l'idioma, cridada Hoch Kreol. Entre 1765 i 1834 es varen produir numerosos texts en este idioma, lo que proporciona al negerhollands una cantitat de texts font casi sense precedents entre les llengües criollas.[4] En 1770, els misionero moravos varen imprimir un manual i un chicotet catecisme luterano, seguit en 1781 per una traducció del Nou Testament al criollo neerlandés.
El criollo va escomençar a decaure a principis i mediats del XIX, quan l'anglés es va convertir en l'idioma dominant de les illes. Fins a la década de 1830, el servici en l'iglésia luterana es va celebrar en Hoch Kreol per a la congregació nativa. A mida que les generacions més jóvens varen deprendre anglés com a llengua materna, l'us del Hoch Kreol, l'us del qual es va llimitar als servicis religiosos, es va abandonar llentament i va ser reemplaçat pel criollo de les Illes Vérgens basat en l'anglés, encara que el criollo va sobreviure en l'Orfenat Moravo de Nyherrenhut, prop de Tutu, fins a ben entrat el XX. Els antics òrfens en ser voluntaris varen tindre contacte en l'antic dialecte criollo, va persistir per la convivència entre vells i òrfens en la congregació. En la década de 1970 va haver un especial de T. V. en WBNB en el que apareixien alguns exhuérfanos, que per a eixe llavors eren vells.
Alice Stevens, potser l'última parlant nativa, va fallir en 1987.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 van Rossem y van der Voort, 1996, p. 1
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 van Rossem y van der Voort, 1996, p. 7
- ↑ 3,0 3,1 van Rossem y van der Voort, 1996, p. 8
- ↑ 4,0 4,1 van Rossem y van der Voort, 1996, p. 25
- ↑ 5,0 5,1 van Rossem y van der Voort, 1996, p. 33
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criollo negerhollands» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.