Crims comunistes (concepte llegal polac)
Crims comunistes (polac: zbrodnie komunistyczne), és una definició llegal utilisada en el dret penal polac.
El concepte de crim comuniste també s'utilisa de manera més àmplia a nivell internacional, i és utilisat per ONG de drets humans, aixina com per agències governamentals com la Fundació Unitas, l'Institut d'Informació sobre els Crims del Comunisme, l'Institut per a l'Estudi dels Règims Totalitaris, l'Institut d'Investigació de Crims Comunistes en Romania i l'Oficina de Documentació i Investigació de Crims de Comunisme.
Dret Polac
En terminologia jurídica, tal com es definix en l'artícul 2.1 de la Revista de Lleis (Dziennik Ustaw, DzU) de la República de Polònia emesa el 18 de decembre de 1998,[1] els "crims comunistes" constituïxen crims comesos pels funcionaris de l'aparat comuniste entre el 17 de setembre de 1939 (invasió soviètica de Polònia) i el 31 de decembre de 1989 (caiguda del comunisme). Els delictes allí definits són repressió política o violació directa dels drets humans d'un individu o d'un grup; inclosos aquells, d'un atre modo nomenats en la llegislació penal polaca d'eixe moment en particular. El concepte també cobrix vàries atres activitats illegals prohibides per les lleis polaques ya vigents des de 1932, com la falsificació de documents i el seu us en l'intenció de causar dany a les persones mencionades en ells.[2]
El concepte de delictes comunistes es va introduir llegalment en 1998 i es va revisar vàries voltes.[3] Va ser dissenyat per a facilitar els estudis d'events i el processament de persones en autoritat que varen cometre delictes contra ciutadans polacs i contra l'estat polac.[4] La definició és conceptualment similar al concepte llegal de crim nazi.[5]
Artículs del 4 al 7
Un funcionari d'un estat comuniste es definix com un funcionari públic, inclosos aquells que varen rebre protecció llegal similar als funcionaris públics, en particular funcionaris governamentals i líders del Partit Comuniste.[1] Els funcionaris involucrats provablement treballarien per a l'inteligència polaca, el servici de seguritat i atres departaments d'assunts interns (particularment censura i assunts religiosos). Les organisacions particulars mencionades com a eixemples inclouen el Ministeri de Seguritat Pública de Polònia, Słożba Bezpieczeństwa i Główny Zarząd Informacji Wojska Polskiego.[6] Els crims comunistes també podrien haver segut comesos en Polònia per membres de servicis civils o militars estrangers,[7] com la KGB, NKVD, SMERSH i Stasi.
Els crims, reconeguts pel dret internacional com crims de lesa humanitat, crims contra la pau i crims de guerra, no es veuen afectats per la prescripció en Polònia. Eixos delictes no es veuen afectats ni pels antics decrets d'amnistia o abolició emesos en la Polònia comunista abans del 7 de decembre de 1989.[8] En cas d'assessinats, el determini de prescripció polac comença l'1 d'agost de 1990 i dura 40 anys, i 30 anys per a atres delictes.[9]
El concepte ha reemplaçat el terme crim estalinista (zbrodnia stalinowska) utilisat anteriorment en la llei polaca per a actes similars,[5] aixina com el concepte de crim nazi ha reemplaçat al de crim hitleriano. Tant els crims estalinista com els hitlerianos varen ser definits per primera volta per la llegislació polaca en 1991.[10]
En redactar el concepte de crim comuniste, els llegisladors polacs varen descartar específicament la noció de que un crim comuniste és igual a un crim nazi, o que la llegislació del crim comuniste pot basar-se en la del crim nazi (ya definida en la llegislació de 31 d'agost de 1944), ya que, si be són similars en alguns nivells, són lo suficientment diferents en uns atres com per a fer inacceptables les analogia.[5]
Els crims comunistes són investigats principalment pel Institut de la Memòria Nacional, un institut d'investigació especial en poders de processament, creat per la mateixa llegislació que va definir el concepte de crim comuniste en 1998. Dos eixemples de tals crims comunistes sense resoldre són la persecució de Augustów i la massacre de Kąkolewnica, també coneguda com la massacre del bosc de Baran.
Vore també
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 Ustawa.., Art. 2.2.
- ↑ «Ustawa z dnia 18 grudnia 1998 r. o Instytucie Pamięci Narodowej - Komisji Ścigania Zbrodni przeciwko Narodowi Polskiemu». (299 KB). Art. 2.1. Recuperat el 8 de maig de 2007.
- ↑ Ustawa.., vore encapçalats del document per a la llista d'actes llegals publicats en Dziennik Ustaw modificant el document original.
- ↑ El concepte de crim comuniste també és aplicable si la víctima no era un ciutadà polac pero va ser agraviat en territori polac.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Rajman, Genowefa (2006). “Zbrodnie Komunistyczne w koncepcji Polskiego prawa karnego” [Crims comunistes en el concepte de dret penal polac] (pl). Military Llegal Review (1). prawo.lex.pl.
- ↑ Ustawa.., Art. 5.1.
- ↑ Ustawa.., Art. 5.2.
- ↑ Ustawa.., Art. 4.3.
- ↑ Ustawa.., Art. 4.1.
- ↑ «32. posiedzenie Senatu RP, część 1 stenogramu: Witold Kulesza» (en pl). senat.gov.pl. Archivat des d'el original, el 30 de setembre del 2007. Consultat el 8 de maig del 2007.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crímenes comunistas (concepto legal polaco)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.