Institut de la Memòria Nacional
El Institut de la Memòria Nacional – Comissió per a l'Enjuïciament dels Crims contra la Nació Polaca (; IPN) és un institut d'investigació afiliat al governe polac. Va ser creat per una llei del 18 de decembre de 1998.
El seu principal objectiu és l'investigació llegal i històrica dels crims nazis i comunistes comesos en Polònia entre 1939 i les revolucions de 1989, i la divulgació dels resultats d'estes investigacions.[1]
L'Institut va ser fundat per mig de la Llei sobre l'Institut de la Memòria Nacional, aprovada pel Parlament de Polònia el 18 de decembre de 1998,[2][3] incorporant en la seua estructura la Comissió Principal per a l'Enjuïciament de Crims contra la Nació Polaca, creada a la seua volta en 1991 en substitució d'un atre organisme de 1945 per a l'investigació dels crims del nazisme.[4] Va iniciar les seues activitats l'1 de juliol de 2000. Durant els seus primers 15 anys d'activitat, el IPN va recopilar 90 km d'archius, va publicar 1794 obres, va desenrollar 30 portals web educatius i va organisar 453 exposicions i 817 conferències. Els seus investigadors varen entrevistar a 103 000 testics i varen interrogar a 508 acusats de diversos delictes, lo que va resultar en 137 sentències condenatòries.[5]
Una llei que va entrar en vigor el 15 de març de 2007 va designar al IPN per a portar a terme els procediments de lustraació prescrits per la llegislació polaca.[2] No obstant, l'11 de maig de 2007, el Tribunal Constitucional de Polònia va declarar inconstitucionals alguns artículs clau de la llei, deixant dubtes en el paper de el IPN en el procés de lustraació.[6] El IPN és membre fundador de la Plataforma de la Memòria i de la Consciència Europees.[7]
Objectius
Les principals àrees d'activitat de el IPN[1] són l'investigació i documentació de les pèrdues que va sofrir Polònia durant la Segona Guerra Mundial i durant el règim comuniste establit despuix de la guerra. El IPN investiga crims comesos contra ciutadans polacs i d'atres nacionalitats comesos en el territori polac i no subjectes a prescripció, d'acort en la llegislació polaca. Açò inclou:[1]
- delictes comesos pels règims comunistes soviètic i polac en el país des de l'invasió soviètica de Polònia ocorreguda el 17 de setembre de 1939 i la caiguda del comunisme datada el 31 de decembre de 1989;[1]
- deportacions a l'Unió Soviètica de soldats polacs de l'Armia Krajowa[1] i atres organisacions de la resistència polaca, aixina com de habitants polacs de les terres fronterices de l'est,
- pacificació de comunitats polaques entre els rius Vístula i Bug Occidental entre 1944 i 1947 per part de el UB-NKVD,[1]
- delictes comesos per les forces de l'orde de la República Popular de Polònia, en particular el Ministeri de Seguritat Pública i la Direcció general d'Informació de l'Eixèrcit Polac,[1]
- crims baix la classificació de crims de guerra i crims contra l'humanitat.[1]
Organisació
El president de el IPN és elegit per una supermayoría (60%) del Parlament (Sejm) en l'aprovació del Senat de Polònia a solicitut d'un Colege de el IPN. El mandat del president és de cinc anys. S'han succeït com a presidents:
- Leon Kieres, elegit pel Sejm el 8 de juny de 2000 per a un mandat de cinc anys, del 30 de juny de 2000 al 29 de decembre de 2005.
- Janusz Kurtyka, elegit el 9 de decembre de 2005 per a un mandat que va escomençar el 29 de decembre del mateix any i va terminar abruptament en el seu decés en l'accidente aéreu de Smolensk el 10 d'abril de 2010.
- Franciszek Gryciuk, president en funcions entre 2010 i 2011.
- Łukasz Kamiński, elegit pel Sejm per a un mandat del 28 de juny de 2011 al 22 de juliol de 2016.
- Jarosław Szarek, a partir del 22 de juliol de 2016 al 23 de juliol de 2021
- Karol Nawrocki, a partir del 23 de juliol de 2021
El IPN es dividix en:[3]
- Comissió Principal per a l'Enjuïciament dels Crims contra la Nació Polaca (Główna Komisja Ścigania Zbrodni przeciwko Narodowi Polskiemu);
- Oficina de Lustración (Biuro Lustracyjne);
- Archiu de el IPN (Archiwum IPN);
- Oficina de Commemoració de la Lluita i el Martiri (Biuro Upamiętniania Walk i Męczeństwa);
- Oficina de Busca i Identificació (Biuro Poszukiwań i Identyfikacji);
- Oficina d'Educació Nacional (Biuro Edukacji Narodowej);
- Oficina d'Investigacions Històriques (Biuro Badań Historycznych);
- aixina com capítuls locals.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Nauka polska: Instytucje naukowe – identyfikator rekordu: i6575» (en pl). Consultat el 3 de febrer de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 «Zmiany w ustawie o Instytucie Pamięci Narodowej oraz w ustawie o ujawnianiu informacji o dokumentach organów bezpieczeństwa państwa» (en pl). Instytut Pamięci Narodowej. Archivat des d'el original, el 19 de març de 2007. Consultat el 3 de febrer de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 «O IPN» (en pl). Instytut Pamięci Narodowej. Consultat el 4 de febrer de 2019.
- ↑ Tismaneanu, Vladimir. Remembrance, History, and Justice: Coming to Terms with Traumatic Pasts in Democratic Societies (en en), Central European University Press, pp. 243. ISBN 978-9-63386-092-2.
- ↑ Instytut Pamięci Narodowej. «15 lat Instytutu Pamięci Narodowej w liczbach» (en pl). Komunikaty. Consultat el 3 de febrer de 2019.
- ↑ «Polish court strikes down spy law» (en en). BBC News. Consultat el 5 de juny de 2018.
- ↑ Czech Prime minister Petr Nečas. «The years of totalitarianism were years of struggle for liberty». Platform of European Memory and Conscience. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2012. Consultat el 14 d'octubre de 2011.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Instituto de la Memoria Nacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.