Institut per a l'Estudi dels Règims Totalitaris
El Institut per a l'Estudi dels Règims Totalitaris (en chec: Ústav pro studium totalitních režimů, ÚSTR) és una agència i institut d'investigació del govern chec. Va ser fundada pel govern chec en 2007[1] i està situat en el carrer Siwiecova, Praga-Žižkov (el carrer du el nom de Ryszard Siwiec).
El seu propòsit és recopilar, analisar i fer accessibles els documents dels règims totalitaris nazi i comuniste. Els archius també alberguen documents de l'ex policia secreta comunista, el StB o la Seguritat de l'Estat.[1][2] L'institut és una organisació membre i fundadora de la Plataforma de la Memòria i la Consciència Europea i alberga la seua secretaria.[3]
Exposicions
L'institut mostra exposicions d'atres països i ha desenrollat les seues pròpies exposicions itinerants. "Praga a través del lent de la policia secreta" es va mostrar per primera volta en 2009 en la Representació Permanent de la República Checa davant l'Unió Europea en Brusseles; va ser revisat en la "Harvard Gazette", en la que Mark Kramer, membre i director del Proyecte de Harvard sobre estudis de la guerra freda va comentar sobre la mida en que el règim comuniste monitoreaba a la gent comuna. "La policia secreta checa va fer tot lo possible per a realisar un seguiment de les persones que eren perfectament inocuo. No eren terroristes. No eren perills per a l'estat".[4]
Controvèrsia
Controvèrsia Kundera
En 2008 l'Institut per a l'Estudi dels Règims Totalitaris va rebre l'atenció dels mijos quan un investigador va publicar una controvertida afirmació de que l'escritor Milan Kundera havia segut un informante policial que, en 1950, va donar informació que va conduir a l'arrest d'un invitat en una residència d'estudiants. El detingut, Miroslav Dvořáček, va ser condenat a 22 anys de presó com a espia. Va complir 14 anys de la seua condena, que va incloure treballs forçats en una mina d'urani.[5]
L'Institut va refrendar l'autenticitat de l'informe policial de 1950 en el que es va basar el relat, pero va indicar que no era possible establir alguns fets clau. Kundera va negar la seua participació dient: "M'oponc de la manera més enèrgica a estes acusacions, que són pures mentires".[6]
Raymond Mawby
En 2012, la BBC va informar que un dels seus investigadors, que va visitar Praga en relació en un programa sobre un supost intent chec de comprometre a Edward Heath, es va trobar en un extens archiu del servici secret sobre el diputat conservador Raymond Mawby. Va haver evidència de que Mawby va vendre informació als checs en la década de 1960, encara que com Mawby havia fallit, no va ser possible escoltar "la seua versió" de l'història.[7]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Daily News Summary, Czech Ràdio, Cesky Rozhlas. Recuperate le 9 de juliol del 2010.
- ↑ Konviser, Bruce I.. Writing the history books, Global Post. Recuperate le 9 de juliol del 2010.
- ↑ «Czech Prime minister Petr Nečas: The years of totalitarianism were years of struggle for liberty». Platform of European Memory and Conscience. Consultat el 14 d'octubre del 2011.
- ↑ Ireland, Corydon. Citizen spies, spied-on citizens, Harvard Gazette, Harvard, p. 1. Recuperate le 9 de juliol del 2010.
- ↑ Penketh, Anne (15 d'octubre de 2008). An unbearable betrayal by Kundera?, New Zealand Herald, APN Holdings, p. 1. Recuperate le 9 de juliol del 2010.
- ↑ Donadio, Rachel (13 de octubre 2008). Report Says Acclaimed Czech Writer Informed on a Supposed Spy, New York Claves, The New York Claves Company, p. 2. Recuperate le 9 de juliol del 2010.
- ↑ Alleyne, Richard. Tory minister spied..., The Daily Telegraph. Recuperate le 4 de agost 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Instituto para el Estudio de los Regímenes Totalitarios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.