Crepis capillaris
Crepis capillaris és una espècie del gènero Crepis.
Descripció
Anual o bienal pelosa, normalment en molts brots de 20-100 cm. Fulles basals numeroses, lanceoladas a oblanceoladas, dentadas o lobuladas en lòbuls dirigits cap a arrere o bidivididos, fulls caulinars similars, més menudes. Capítuls grocs, 1,5-1,8 cm de diàmetro, molts en una inflorescència de part superior plana. Involucre de bràctees llineal lanceoladas, normalment en pèls glandulares, les externes un terç o la mitat de llargues que les internes. Aquenios pardos, sense picos. Florix des de primavera i fins a l'autumne.
Hàbitat
Habita en praderies, brezals, llocs baldíos i murs.
Distribució
En l'oest, centre i sur d'Europa. Naturalizada o casual en el nort i en l'est. En el centre d'Espanya en pasturages d'hemicriptòfits.
Taxonomia
Crepis capillaris va ser descrita per (L.) Wallr. i publicat en Linnaea 14(6): 657–658. 1840.[1]
Crepis: nom genèric que deriva de les paraules gregues: krepis, que significa "sabatilla" o "sandalia", possiblement en referència a la forma del frut.[2]
capillaris: epítet llatío que significa "com el pèl, capilar".[3]
Número de cromosomes de Crepis capillaris (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos: n=3.[4][5]
- Malacothrix crepoides A.Gray in J.G.Cooper [1860, Pacific Rail. Rep., 12 (2)
- Crepis variabilis Krock. [1790, Fl. Siles., 2 (2) : 326]
- Crepis pinnatifida Willd. [1803, Sp. Pl., 3 (3) : 1604]
- Crepis longepinnatifida Chevall. [1827, Fl. Gén. Env. Paris, 2 : 542]
- Crepis gaditana Boiss. [1845, Vaig. Bot. Midi Esp., 2 : 743]
- Crepis bauhiniana Tausch [1829, Flora, 12 (1), Ergänz. : 33]
- Lapsana capillaris L. [1753, Sp. Pl., éd. 1 : 812]
- Crepis virens L. [1763, Sp. Pl., éd. 2 : 1134] [nom. illeg.]
- Crepis polymorpha Wallr. [1822, Sched. Crit. : 426] senar Pourr. [1788] [nom. illeg.]
- Crepis diffusa DC.[6]
- Berinia pinnatifida (Willd.) Sch.Bip.
- Crepis agrestis Waldst. & Kit. ex Willd.
- Crepis candollei Sch.Bip.
- Crepis cooperi A.Gray
- Crepis druceana Murr ex Druce
- Crepis leiosperma DC.
- Crepis linifolia Thuill.
- Crepis lusitanica Boiss.
- Crepis lusitanica Boiss. ex Sch.Bip.
- Crepis neglecta M.Bieb.
- Crepis nemorum Pourr. ex Willk. & Lange
- Crepis parviflora Moench
- Crepis sagittata Schur
- Crepis uniflora Thuill.[7]
- Castellà: almirón, cerraya de penca, chicòria loquilla, follage bruñido, hieracio mínim, paciporcas.[4]
Referències
- ↑ «Crepis capillaris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 de febrer de 2015.
- ↑ Crepis. Flora of North America.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ 4,0 4,1 «Crepis capillaris». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 24 de setembre de 2009.
- ↑ Proves Números cromosòmics per a la flora espanyola, 618-619. Izuzquiza, A. (1990) Lagascalia 15(2): 295-296
- ↑ «Crepis capillaris». Tela Botànica. Consultat el 6 de juny de 2010.
- ↑ «Crepis capillaris». The Plant List. Consultat el 4 de març de 2015.
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Crepis capillaris.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Crepis capillaris.- Este artícul conté una traducció derivada de «Crepis capillaris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.