Cràter de Kebira
El cràter de Kebira (àrap فوهة كبيرة) és el nom donat a una característica topogràfica circular que va ser identificada en 2007 per Farouk El-Baz i Eman Ghoneim usant imàgens satelitales del Radarsat-1 i senyes de Shuttle Radar Topography Mission (SRTM) en el desert del Sahara. Esta característica s'estén a abdós costats de la frontera entre Egipte i Líbia. El nom d'esta característica es deriva de la paraula àrap per a "gran", i també de la seua ubicació prop de la regió de Gilf Kebir ("Gran Barrera") en el suroest d'Egipte. Basant-se únicament en les seues interpretacions de les senyes de teledetección, argumenten que esta característica és un cràter d'impacte extraterrestre excepcionalment gran, de doble anell. Sugerixen que l'apariència original del cràter s'ha enfosquit per l'erosió del vent i de l'aigua en el temps. Finalment, varen especular que esta característica podria ser la font dels fragments de vidre de sílice de color groc verdoso, coneguts com vidre líbico, que es poden trobar en part del desert de Líbia i del desert occidental en Egipte. No varen realisar cap treball de camp en esta característica ni varen estudiar cap mostra recolectada d'ella.[1] No obstant, el cràter de Kebira no figura actualment en la base de senyes d'impacte terrestre.[2] Els viages de camp per a investigar la característica no han trobat evidència de respal. El "alçament central" conserva clarament el llit horisontal del replanell de arenisca circumdant, proporcionant una clara evidència contra un possible orige de l'impacte.[3][4][5]
Característiques
[editar | editar còdic]D'acort en les seues interpretacions d'imàgens Landsat Enhanced Thematic Mapper Plus (ETM +), senyes Radarsat-1 i senyes SRTM, El-Baz i Ghoneim varen descriure esta característica circular en un pico central, un anell interior i una vora exterior discontínua. L'hipotètica vora exterior és de 31 quilómetros de diàmetro.[1] Esta característica consistix en areniscas ben cementadas, de gra gros i fi de les formacions Gilf Kebir i Wadi Malik.[6]
Si es tractara d'una estructura d'impacte, seria més gran que l'estructura d'impacte confirmada més gran de la regió, el cràter Oasis en Líbia, que té aproximadament la mitat del tamany, en un diàmetro d'aproximadament 18 quilómetros.[1] S'estima que un meteorit lo suficientment gran com per a haver creat una estructura d'impacte del tamany de Kebira hauria tingut aproximadament 1 quilómetro de diàmetro.
Orige
[editar | editar còdic]Degut a que es basa completament en senyes de teledetección i l'actual falta d'estudis de camp publicats formalment, les idees sobre l'orige de l'impacte del cràter de Kebira seguixen sense confirmar-se i sense provar-se segons els artículs publicats en la lliteratura científica formal.[6][7] En un artícul, esta i algunes atres estructures d'impacte propostes recentment es descriuen com "dubtoses".[8] La llista de la Base de senyes d'impacte del Grup d'Estudis de Camp d'Impacte (anteriorment Llocs sospitosos d'impacte en la terra, SEIS) califica açò com a improvable per a l'orige de l'impacte. Este catàlec senyala que l'àrea circular observada era visible en Google Earth en una part superior plana en el centre. Sugerixen que els cims plans indiquen que els estrats dins del centre d'esta característica són plans i sense destorbament.[9] Si es tracta d'una estructura d'impacte, els estrats dins del centre de la mateixa no serien plans. En canvi, els estrats dins del seu centre es doblarien, inclinarien i fallarien de manera complexa i distintiva com a resultat d'un impacte extraterrestre.[10]
Un estudi publicat en Meteoritics & Planetary Science va informar sobre una investigació de camp d'un atre «camp de cràters» a l'est de Gilf Kebir, també informat sobre la base de senyes d'teledetección. Despuix d'analisar la presencia/absència de vàries característiques geològiques associades en cràters d'impacte, com a roques objectiu, breches, cons pseudo-trencats i morfologia circular, els autors varen concloure: «"no hi ha evidència clara i inequívoca que respale l'orige de l'impacte de les estructures circulares en la regió de Glif Kebir; fins que es produïxca evidència substancial, és necessari identificar l'orige dels cràters en atres processos geològics endógenos». Varen propondre que la font alternativa més provable del cràter seria un respirader hidrotermal, encara que varen continuar dient: «No obstant, inclús esta hipòtesis no és completament satisfactòria: provablement estes característiques complexes i peculiars són el resultat de l'interacció entre diferents processos geològics. En l'actualitat, esta hipòtesis no es pot restringir per complet; són necessàries més investigacions. De tots modos, la falta d'evidències clares d'impacte meteorítico i el marc geològic de l'àrea investigada, nos duen a confirmar l'hipòtesis hidrotermal-volcànica».[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 El-Baz, F., and E. Ghoneim (2007) Largest crater shape in the Great Sahara revealed by multi-spectral images and radar data. International Journal of Remote Sensing. 28(2): 451–458.
- ↑ Africa (Impact Craters), [1] archivat en Wayback Machine. Earth Impact Database [2] archivat en Wayback Machine., Planetary and Space Science Centre, University of New Brunswick, New Brunswick, Canada.
- ↑ Brügge. N. (2012) A not credible message to a baix named crater "Kebira." in Geology of the Libyan Desert, accessed 20 October 2013.
- ↑ 4,0 4,1 Orti, L., M. Vaig donar Martino, M. Morelli, C. Cigolini, E. Pandeli, and A. Buzzigoli (2008) Senar-impact origin of the crater-like structures in the Gilf Kebir area (Egypt); implications for the geology of eastern Sahara. Meteoritics & Planetary Science 43(10):1629–1639.
- ↑ 5,0 5,1 Vaig donar Martino M., L. Orti, L. Matassoni, M. Morelli, R. Serra, and A. Buzzigoli (2006) Senar-impact Origin of the Craterfield in the Gilf Kebir Region (SW Egypt), online PDF file.
- ↑ 6,0 6,1 Longinelli, A., G. Sighinolfi, V. de Michele, and E. Selmo (2011) δ18O and chemical composition of Libyan Desert Glass, country rocks, and sands: New considerations on target material. Meteoritics & Planetary Science. 46(2):218-227.
- ↑ Schmieder, M., E. Buchner, and D.P. LeHeron (2009). The Jebel Hadid structure (AlKufrah Basin, SE Libya)—A possible impact structure and potential hydrocarbon trap? Marine and Petroleum Geology 26(3):310–318.
- ↑ Reimold, W.U. (2010) The First Arab Impact Cratering and Astrogeology Conference, Amman, Jordan, 9–11 November 2009—An appreciation. Meteoritics & Planetary Science. 45(2):157–160.
- ↑ Rajmon, D. (2010) Impact Database 2010.1. Impact Field Studies Group.
- ↑ French, B. M. (1998) Traces of catastrophe. A Handbook of Shock-Metamorphic Effects in Terrestrial Meteorite Impact Structures" Llunar and Planetary Institute, Houston, Texas. 120 pp.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cráter de Kebira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.