Replanell de Gilf Kebir
Gilf Kebir (àrap جلف كبير, també transcrito com Gilf al-Kebir o Jilf al Kabir) és una replanell en la governació de Nou Valle del racó suroest d'Egipte,[1] i al surest de Líbia. El seu nom es traduïx com "la Gran Barrera". Este replanell de composició d'arenisca d'uns 7.770 km², d'aproximadament el tamany de Puerto Rico, s'eleva a 300 metros del sol sobre el desert Líbico.
El nom de Gilf Kebir li va ser donat al replanell pel príncip Kamal el Dine Hussein en 1925, ya que no tenia un nom local. És conegut per la seua bellea natural, la lluntea, l'interés geològic i els tallats en pintures rupestres, pictogramas i petroglifos[2] que representen una época anterior d'abundant vida animal i la presència humana.
Petroglifos
Gilf Kebir és conegut pels seus petroglifos prehistòrics neolítics com: * Gravats rupestres en la part superior del uadi Hamra.
- Magharet el Kantara, en el sur de Gilf Kebir, que solament conté un jaciment conegut d'art rupestre, una cova descoberta per Shaw en 1936.
- Uadi Sura, en el suroest de Gilf Kebir: la "Cova dels Nadadors", descoberta pel comte hongarés László Almásy (novela de El Pacient Inglés), ademés de moltes atres pintures en les rodalies.
- En giner de 2003, les expedicions a Zerzura i Jacopo Foggini varen descobrir de forma independent un nou i important jaciment d'art rupestre en Gilf Kebir occidental (cova de Foggini-Mestekawi).
- La mitat nort-occidental de Gilf Kebir, a banda de uadi Sura, només conta en uns pocs gravats dispersos, d'una datació aparentment molt antiga.
- Karkur Talh i Karkur Murr: les principals valls orientals del Uweinat contenen una de les concentracions més riques d'art rupestre de tot el Sàhara.
- Uweinat occidental: els abrics baix els enormes peñascos de granit del Uweinat occidental contenen numeroses pintures, inclosos els famosos jaciments de Ain Doua.
- Yebel Arkanu, Yebel Kissu i el tossal de Yerguehda, els massiços de granit de menor tamany que rodegen Uweinat tenen molts jaciments més menuts.
S'ha descobert que l'art rupestre sahariano s'assembla al dels entanques de el Nilo. La zona sahariana va ser més humida fins a mediats del Holoceno o al voltant del 4000 a. C., quan el monsó es va retirar cap al sur, obligant als humans a emigrar. Alguns es varen retirar cap a l'est, a la vall de el Nilo, duent en si les seues creències i influint en l'art egipcíac.[3][4]
Referències
- ↑ New evidence for a closeness between the Abu Râ’s shelter (Eastern Sahara) and Egyptian beliefs - Sahara, 20: 125-126
- ↑ Prehistoric Swimmers in the Sahara
- ↑ Jean-Loïc Li Quellec i Pauline i Philippe de Flers (2006). "Prehistoric swimmers in the Sahara." Arts & Culture p. 46-61.
- ↑ Julien d'Huy (2009). "New evidence for a closeness between the Abu Ra´s shelter (Eastern Sahara) and Egyptian beliefs." Sahara 20: 125-126 i Julien d'Huy i Jean-Loïc Li Quellec (2009)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Meseta de Gilf Kebir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.