Cràter de Araguainha
El cràter de Araguainha o domo de Araguainha és un cràter d'impacte situat en la frontera dels estats brasilers de Mate Grosso i Goiás, entre les localitats d'Araguainha i Posa't Branca.[1] En un diàmetro de 40 quilómetros, és el major cràter d'impacte conegut en Sudamérica.
La datació més recent del cràter és de 254,7 ± 2,5 millons d'anys, quan la regió era provablement una mar poca profunda. Els màrgens d'error d'esta data es solapan en l'época de l'extinció del Pérmico-Triásico, l'extinció massiva més greu i catastròfica de l'història de la Terra.[2][3] L'event va causar l'extinció del 57% de les famílies biològiques, el 62% dels gèneros i el 81% de les espècies marines.[4][5][6][7][8] L'impacte va perforar unitats sedimentàries paleozoicas pertanyents a les formacions de la conca del Paraná i va deixar al descobert les roques de basamento granític ordovícicas subjacents. S'estima que el cràter tenia inicialment 24 quilómetros d'ample i 2,4 quilómetros de profunditat, que després es varen ampliar a 40 quilómetros a mida que les seues parets s'afonaven cap a l'interior.
Descripció
[editar | editar còdic]
Araguainha és un cràter complex en falles anular i radials, expost a la superfície i erosionat, solcat pel riu Araguaia. El cràter té un núcleu central alçat, en forma de conca elíptica, format per granit de basamento expost. Al voltant d'este núcleu hi ha un anell de granit chocat i breches suprayacentes; a continuació, un atre anell de crestes i montanyes, de 6,5 quilómetros de diàmetro i fins a 150 m d'altura, format per areniscas devónicas plegades i fortament inclinades. Esta regió central està rodejada per una depressió anular recoberta per roques de formacions areniscas del Devónico i el Carbonífero. La vora exterior del cràter està format per restants de grabens semicirculares en sediment del Permo-Carbonífero molt deformats. Les evidències d'orige per impacte inclouen cons astillados, breches d'impacte i cuarzo chocat.[9]
Accés i conservació
[editar | editar còdic]Es pot aplegar a l'domo dona Araguainha en coche des de Goiânia o des de Cuiabá. Una carretera estatal no asfaltada, entre Posa't Branca i Araguainha, travessa l'alçament central, de la mateixa manera que el riu Araguaia. En 1999, la població local encara no coneixia la naturalea i l'importància científica de l'domo.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Araguainha» (en en). www.passc.net. Consultat el 2025-06-18.
- ↑ Annual Review of Ecology and Systematics.21
- 69–91.doi:10.1146/annurev.és.21.110190.000441.Consultat el 2025-06-18.
- ↑ Earth-Science Reviews.195
- 37–51.doi:10.1016/j.earscirev.2019.03.004.Consultat el 2025-06-18.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.113
- E6325–E6334.doi:10.1073/pnas.1613094113.Consultat el 2025-06-18.
- ↑ James Benton, Michael (2015-08-03). When Life Nearly Died: The greatest mass extinction of all clave (en en), London: Thames and Hudson Limited. ISBN 978-0-500-28573-2.
- ↑ Bergstrom, Carl T.; Dugatkin, Llig Alan (2012). Evolution (en en), Norton. ISBN 978-0-393-92592-0.
- ↑ Trigger Effects in Geosystems.Springer International Publishing.
- 589–596.doi:10.1007/978-3-030-31970-0_62.Consultat el 2025-06-18.
- ↑ Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.387
- 66–75.ISSN 0031-0182.doi:10.1016/j.palaeo.2013.07.010.Consultat el 2025-06-18.
- ↑ 9,0 9,1 Comissão Brasileira de Sítios Geològics i Paleobiológicos.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cráter de Araguainha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.