Costes de Cantàbria
Cantàbria és una comunitat eminentment costera i montanyosa, com ho demostra el fet de que la majoria de la seua població viu junt a la mar, lo que comporta una gran pressió humana sobre el llitoral. La costa càntabra s'estén per tot el llitoral de la regió homònima i està dividida per la Costa Oriental o Esmeralda a l'est i la Costa Verda, a l'oest.
Lo més diferenciador de la costa càntabra respecte al restant d'Espanya, en l'excepció de Galícia, és la presència de rigas, que li donen un perímetro més enrevesado; aixina, Cantàbria goja de 1 km de costa per cada 509 km² de superfície, mentres que el total d'Espanya se situa en 1 km per cada 126 km². Estes rigues prenen nom propi diferent del dels seus rius; per eixemple, la riga de Mogro és la desembocadura del Pas, i la riga de Cubas la del Miera. Pronte, la plataforma sobre la mar Cantàbrica es desfà en grans pendents cap a les profunditats, aguantant només entre 15 i 30 km mar adins.
Geografia
En general, la costa càntabra presenta les següents traces comunes:
- Costes altes tendents al desenroll rectilíneo.
- Presència de rigues profundes.
- Presència de penya-segats abruptes.
- Formació de puntals i barreres arenenques en els estuaris, a causa de les corrents trobades.
La costa càntabra queda dominada per tallats calizos que s'oponen a l'acció de les onas, fet que ha permés la formació de poques i chicotetes illas. Per un atre costat, les montanyes de la cordillera Cantàbrica s'acosten al llitoral, de la mateixa manera que succeïx en Astúries i el País Vasc, especialment en les regions propenques a estos.
En tota la costa destaca la baïa de Santander, el port més gran i segur entre Bordeus i La Corunya, si ben la seua forma ha minvat en els sigles al mateix temps que s'ha eixamplat la propenca riga de Bilbao. La baïa santanderina es troba resguarda de tots els vents llevat del vent sur. Un croniste va dir que era «el port (...) més ample, segur i fort de tota la costa cantàbrica i, per tant, un dels cinc famosos que té Espanya».[1]
Factors climàtics
Les aigües càntabres varien entre els 11 °C en febrer i els 20 °C d'agost, un canvi chicotet per la corrent del Golf, que en hivern manté les aigües a una temperatura major a la que els correspondria per la seua latitut.
Els vents dominant en hivern és el Noroest. En general no són perillosos, llevat el vent sur en la baïa de Santander, que alça un gran onage. Entre juny i setembre es produïx en ocasions galernas, un fenomen meteorològic súbit molt perillós per a les embarcacions que es troben en alta mar.
Referències
- ↑ Informe de la ciutat de Santander. Fondo Pedraja, Ms.477, foli I.
Bibliografia
- VVAA; Cantàbria: Rius i costes. Ed. Mediterràneu / ed. Cantàbria. ISBN 84-7156-267-7 (1993).
Vore també
- Anex:Illes de Cantàbria
- Anex:Plages de Cantàbria
- Anex:Rigues de Cantàbria
- Anex:Vetes de Cantàbria
- Fars de Cantàbria
- Baïa de Santander
- Este artícul conté una traducció derivada de «Costas de Cantabria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.