Anar al contingut

Cos de perla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cos de perla
Cossos alimenticis de Cissus verticillata . (A–C) Ontogénesis dels cossos alimentaris. En (A) es pot observar l'etapa inicial de diferenciació d'estes estructures i observar les primeres divisions dels teixits subjacents (flecha). (D) Detall d'un cos alimentici madur, note's el gran volum de les cèlules internes i la presència de plaques de composts pécticos en el protoplasto de les cèlules epidérmiques (fleches). (I) Porció apical d'una branca en una formiga patrullant una ramita (flecha). (F) Formiga (Crematogaster sp.) que du un cos de menjar
Imàgens al microscopi electrònic d'agranada de cossos alimenticis de Cissus verticillata . (A) Localitat a on es formen els cossos alimenticis en el talle; note la depressió en la que es formen els FB en mig de les cèlules epidérmiques papilosas. (B) Cossos alimenticis en la regió nodal del talle. (C) Cos alimentici en la regió nodal, parcialment protegit per l'estípula. Requadro: detall de les cèlules epidérmiques d'un cos alimentici; observe l'absència de poros o àrees trencades en la cutícula. (D) Cos alimentici en un full, detall de la porció distal, que mostra una estoma (flecha)

Els cossos de perla són cossos alimenticis chicotets (0,5-3,0 mm), lustrosos i perlados, produïts a partir de l'epidermis de fulls, pecíols i brots de certes plantes. Són rics en lípits, proteïnes i carbohidrats, i són buscats per diversos artròpodes i formigues, que porten a terme una forta protecció de la planta contra els herbívors, funcionant aixina com defensa biòtica. Són globosos o en forma de garrot sobre pedúnculs curts, es desprenen fàcilment de la planta i són fonts d'aliment en el mateix sentit que els cossos Beltianos, cossos Müllerianos, cossos Beccarianos, secrecions de cóccidos i nectarios[1] Es donen en a lo manco 19 famílies de plantes (1982) en distribució tropical i subtropical.[2]


Les cèlules o teixits que oferixen recompenses alimentícies als artròpodes són habituals en el món vegetal i constituïxen una forma important d'establir relacions simbiòtiques.[3] Les formigues arrepleguen estos cossos rics en energia (27,8 kJ/g de pes sec) i els duen als seus nius.[4] La retirada d'estos cossos sembla estimular la formació d'atres nous en el mateix lloc.[5] La presència simultànea de cossos perlados, domacio de formigues i nectaris extraflorales sugerix un mutualisme facultatiu planta-formiga.[6] Els primers investigadors varen denominar a estos cossos «perldrüsen» (Meyen 1837), «pärlharen» (Nils Holmgren 1911) i «perlules» (Kazimierz Stefan Rouppert 1926). Els cossos perlados semblen ser el nutrient principal, i possiblement l'únic, per a les formigues que habiten en les mirmecófitas centroamericanes.[6]

S'han observat àcars fitòfecs com Tetranychus kanzawai alimentant-se de cossos perlados produïts per Cayratia japonica de la família Vitaceae, una família en la que els cossos perlados són comuns. També sembla possible que l'àcar depredador Euseius sojaensis utilise els cossos perlados com a font alternativa d'aliment.[7]


Els cossos perlados són importants en l'associació entre l'espècie de formiga Pheidole bicornis i vàries espècies de Piper que tenen espais entre el peciol del full i el brot adequats per al seu us com domacios de formigues. Algunes espècies de Piper tenen brots ahuecados per les formigues, mentres que unes atres tenen brots naturalment buits. Estos túnels tenen de 3 a 4 mm de diàmetro i, quan les formigues estan en ells, creixen numerosos cossos perlados de les superfícies laterals dels pecíols i de les parets del túnel.[8] Un estudi realisat per Deborah K Letourneau en 1983 va descobrir que les formigues estaven tan asseciades pels cossos perlados de la planta que més de la mitat dels ous d'insectes que trobaven mentres patrullaven caïen al sol.[9] En Mallotus japonicus, els nectaris extraflorales i els cossos perlados funcionen com a defensa biòtica, mentres que una segona llínea de defensa està constituïda per tricomas i punts pelúcidos que contenen metabòlits secundaris tòxics.[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ http://www.kew.org/glossary/pearl-bodies.htm enllaç no disponible
  2. ↑ "Piper: A Model Genus for Studies of Phytochemistry, Ecology, and Evolution" - Lee A. Dyer, Aparna Palmer (2004)
  3. ↑ “Food bodies in Cissus verticillata (Vitaceae): ontogenesis, structure and functional aspects” (2009). Ann. Bot. 103 (3): 517–24. doi:10.1093/aob/mcn237. PMID 19049986.
  4. ↑ O'Dowd, Dennis J.. “Pearl Bodies of a Neotropical Tree, Ochroma pyramidale: Ecological Implications”. American Journal of Botany 67 (4): 543–549. doi:10.2307/2442294.
  5. ↑ “Food bodies in Cissus verticillata (Vitaceae): ontogenesis, structure and functional aspects” (2009). Ann. Bot. 103 (3): 517–24. doi:10.1093/aob/mcn237. PMID 19049986.
  6. ↑ 6,0 6,1 O'Dowd, Dennis J.. “Pearl Bodies as Ant Food: An Ecological Role for Some Leaf Emergences of Tropical Plants”. Biotropica 14 (1): 40–49. doi:10.2307/2387758. Bibcode: 1982Biotr..14...40O.
  7. ↑ “Pearl bodies of Cayratia japonica (Thunb.) Gagnep. (Vitaceae) as alternative food for a predatory mite Euseius sojaensis (Ehara) (Acari: Phytoseiidae)” (2008). Ecological Research 24 (2): 257–262. doi:10.1007/s11284-008-0501-5.
  8. ↑ “The importance of petiole structure on inhabitability by ants in Piper sect. Macrostachys (Piperaceae)” (2007).
  9. ↑ "Insect Ecology: Behavior, Populations and Communities" - R. F. Denno, M. D. Eubanks
  10. ↑ [1]enllaç no disponible


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cos_de_perla&oldid=1236227»