Corvus (sistema d'abordage)

Corvus (sistema d'abordage)

Esquema d'un corvus romà.

El corvus (que a la llengua espanyola es traduiria com cuervo) era un arma de la marina de guerra romana destinada al abordage. D'orige grec, era una espècie de garfio en que s'enganchava als bucs enemics.

Segons Polibio, el cònsul Cayo Duilio va inventar un artilugio paregut, un màstil de sèt metros colocat en la proa del buc una miqueta inclinat cap al mar. En dos roldanas, i per mig d'un veta que passava per la primera d'estes, es podia alçar o baixar una espècie de pont levadizo que es movia de dalt avall per mig del chicotet màstil. Est estava subjecte, i per la segona roldana passava una atra veta a que el seu extrem anava nugat un pesat pilón de ferro que caïa contra el buc enemic, perforant la coberta i subjectant-ho. Quan l'arpón o pilón encadenava els bucs de tal sòrt que es tocaven els seus costats, els soldats romans botaven com podien al abordage. Els primers soldats en passar per mig de la passarela colocaven els seus escuts com a protecció als costats de la barana. El restant de tropes podien abordar el barco baix ampara.

Despuix de les guerres púnicas i la batalla del Cap Ecnomo (256 a. C.) ya mai més es va tornar a utilisar este invent, deixant de ser mencionat en les fonts clàssiques, degut principalment a la major perícia en atres tècniques de combat i a que restava estabilitat als barcos front a tempestats.

Referències

• El contingut d'est artícul incorpora material d'una entrada de l'Enciclopedia Libre Universal, publicada en castellà baix la llicència Creative Commons Compartir-Igual 3.0.