Corrent de Lomonósov
La corrent de Lomonósov (també cridada corrent Inferior de Lomonósov o corrent Equatorial Inferior) és una corrent profunda en l'oceà Atlàntic.
Va ser descoberta en 1959 durant el quint viage del buc oceanogràfic Mijaíl Lomonósov durant una expedició del Institut Hidrofísico Marí de l'Acadèmia de Ciències de l'antiga República Socialista Soviètica d'Ucrània, en sèu en Sebastopol.[1][2][3] Els investigadors a bordo varen fixar quatre estacions de boya que contenien registradors gràfics de corrents a 30°W. U d'ells, que va ser ubicat a l'intersecció d'este meridiano en l'equador baix la capa prima de la Corrent Equatorial del Sur va gravar la corrent forta cap a l'est. La seua velocitat de fluix mijana era de 96 cm per segon i la seua velocitat màxima de 119 cm per segon. La corrent va rebre el nom de Mijaíl Lomonósov.
La Lomonósov és una corrent de 200 km d'ample, 150 m de gros i fluïx cap a l'est. Escomença prop de la costa de Brasil, a uns 5°N, travessa l'equador i mor a uns 5°S en el golf de Guinea. Els seus gammas de velocitat són de 60 a 130 cm per segon, velocitat màxima mida a profunditats entre 50 m i 125 m.[4] El cabal de la corrent Lomonósov varia de 22.5 a 28.3 Sverdrup.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ .
- ↑ Marine Hydrophysical Institute (ed.): «Cruises of the MHI's Research Vessels». Archivat des d'el original, el 8 de novembre de 2007. Consultat el 21 d'abril de 2008.
- ↑ (2002) Russian Marine Expeditionary investigations of The world Ocean, U.S. Department of Commerce. ISBN 1-4289-6114-3.
- ↑ FAO (ed.): «3.3.2. Subsurface Circulation». Consultat el 21 d'abril de 2008.
- ↑ CIMAS (ed.): «The South Equatorial Sys Current». Consultat el 21 d'abril de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corriente de Lomonósov» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.