Anar al contingut

Corona (astrogeología)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Corona (astrogeología)
Esquema sobre la formació de corones en Venus

En astrogeología, una corona és una traça de forma oval. Les corones apareixen tant en el planeta Venus com en la lluna Miranda d'Urà, i la seua formació pot deure's a l'alçament de material calent des de baix de la superfície.

Corones en Venus

[editar | editar còdic]

La geodinámica en la superfície de Venus està dominada per patrons de vulcanisme basáltico, i per deformació tectónica a través de compressió i extensions, tals com les altament deformes terrenys en tesseras i les corones en forma de panqueque.[1] En Venus, les corones són grans (típicament varis centenars de quilómetros d'un costat a un atre), en forma de corona, i en característiques volcàniques

Les corones varen ser identificades per primera volta en 1983, quan equips d'imàgens de radar a bordo de les naus Venera 15 i 16 varen produir imàgens d'alta resolució d'algunes característiques superficials que prèviament es pensava que eren cràters d'impacte.

Es creu que les corones es formen quan les columnes de material calent ascendent en el mant espenten la corfa cap a dalt en forma de cúpula, la que després es derroca en el centre quan el magma fos es gela i escapa als costats, deixant una estructura en forma de corona.

La corona més gran de Venus és Artemis Corona, la qual té 2100 km de diàmetro.

Corones en Miranda

[editar | editar còdic]

La chicoteta lluna uraniana de Miranda presenta característiques ovoides que són molt grans en relació en el seu tamany. Poden ser formats per diapiros, alçament de gèl calent intrusivos des de baix de la superfície.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Reports on Progress in Physics.66(10)
    1699–1734.doi:10.1088/0034-4885/66/10/r04.