Coritanos
Els coritani (Corieltavi o Corieltauvi) eren un poble celta[1] del nordest d'Anglaterra, en base en la zona de Leicester. Llimitaven al noroest en els brigantes, a l'oest en els cornovii i dobunni i al sur en els catuvellauni i els iceni.
Característiques
Els coritani no estaven unificats baix un mando comú. L'existència de dos o tres inscripcions en les seues monedes sugerixen la coexistència de varis reis o caudillos. No era un poble especialment agressiu i va ser prou receptiu al domini romà, en part per trobar-se entre estos i els belicosos brigantes.
Ptolomeo en la seua Geografia menciona dos ciutats:
Atres assentaments de grans dimensions es trobaven sobre el riu Witham, en Lincoln, en Dragonby prop de l'estuari del riu Humber, en la confluència del riu Trent, i en Sleaford. Els seus poblats es troben en terrenys baixos, són dispersos i consegüentment extensos en superfície i carixen d'una organisació interna relativament complexa. S'han trobat restants d'atres dispersos en Lincolnshire (Ancaster, Owmby, Ludford, Horncastle i Spilsby) i en Northamptonshire (Duston, Irchester i Kettering). Són rares les fortificacions en tossals, solament unes poques en la vall del riu Soar.
No obstant lo habitual eren chicotets grups de barraques redones rodejant una cabanya central, ocupant un espai de no més d'una hectàrea, a sovint rodejat per empalisades i sangues, que eren habitats provablement per una única família i els seus dependents.[4] Estes granges, situades habitualment en la vall dels rius agrupaven a la major part de la població de la tribu.
En la regió sur del territori hi havia depòsits superficials de mineral de ferro, recurs que va ser explotat per este poble. Una atra recurs dels Coritani era la producció de sal, que obtenien per evaporament de l'aigua de la mar a lo llarc de la costa en la regió de Ingoldmells i Skegness.
Les monedes falcades (provablement en Sleaford) pels coritani proveïxen d'informació sobre este poble. Les primeres daten d'al voltant del 80 a. C. i eren d'or, de disseny similar a les gales, en dissenys eqüestres en l'anvers i sense inscripcions. Al voltant del 50 varen escomençar a falcar monedes d'argent (cavalls en el revers, pero en l'image d'un Javalí en l'anvers) i en el sigle següent varen escomençar a aparéixer monedes en inscripcions.
A lo llarc de la regió, especialment en el sur, s'han trobat un gran número de monedes oriundes del continent, lo que indica forts vínculs comercials en les tribus belgues.[5]
Història
Els coritani pese a ser un poble pacífic i no contar en una organisació complexa va saber mantindre la seua autonomia, una relativa riquea i bones relacions comercials en els seus veïns, especialment els parisii.
En el 44 la Legio IX Hispana va alvançar sobre el territori de la tribu i va ocupar Ratae. L'any següent va estendre l'alvanç romà cap a Lincoln, en lo que el governant principal dels coritani, Volisios (secundat per tres caps, Dumnocoveros, Dumnovellaunus i Cartivelios) es va retirar al nort refugiant-se en territori dels parisii.
En els primers anys de la dominació romana, a mitan del I, el governador de Britania Publius Ostorius Scapula va construir una sanga com a llínea de defensa contra els brigantes, la Fosse Way, travessant territori dels coritani. Esta es convertiria despuix en una carretera, que uniria Exeter en Lincoln.
Vore també
Referències
Notes
- ↑ Entre les tribus britanas es distinguixen tres grups:
- les preceltas, arribades en el 3° mileni a. C. i provablement d'orige íbero: silures, demetae i carnabii
- les celtes de la cultura de Hallstatt que dominaven la metalúrgia del ferro i varen reemplaçar en gran part del territori a les tribus preceltas: brigantes, dumnoni, durotriges, dubonii, cornovii, ordovices, gangani, deceangli, iceni, coritani, parisii, carvetii, votadini, etc.
- les belgues de la cultura de la Tène, de forta ascendència germànica, que en el sigle V a. C. es varen establir en el surest: atrébates, regni, cantiaci, trinobantes i catuvellauni.«Brigantium».britania.tk.
- ↑ «ratae, en roman-britain.org». Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2017. Consultat el 30 de novembre de 2017.
- ↑ «Lindum, en roman-britain.org». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2017. Consultat el 30 de novembre de 2017.
- ↑ En Colsterworth (sur de Lincolnshire), un d'estos caserius conta en una sanga sorprenentment gran, de 6 metros d'ample i fins a 2,5 metros de profunditat.
- ↑ Monedes dels coritani, en celticcoins.ca
Bibliografia
- Malcolm Todd, The Coritani, Duckworth 1973, ISBN 0-7156-0649-2
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coritanos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.