Anar al contingut

Cordillera Qin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cordillera Qin
Localisació de les montanyes Qin entre els dos principals sistemes fluvials de China: al nort, la conca del riu Groc i al sur, la del Yangtsé.

Les Qinling (en chino tradicional, 秦嶺; en chino simplificado, 秦 岭; pinyin, Qinling) o montanyes Qín, anteriorment conegudes com les Nanshan ('montanyes del Sur'), són una llarga cadena montanyosa (d'uns 1700 km) del Àsia Central, la major cordillera al surest de la província de Shaanxi, República Popular China. Les montanyes marquen la divisòria entre les conques de drenage dels sistemes dels rius Yangtze i Groc, proporcionant un llímit natural entre el nort i el sur de China i sustenten una enorme varietat de plantes i vida selvada, algunes de les quals no es troben en cap atre lloc de la terra.

Al nort està la vall del riu Wei, densament poblat i breçol de l'antiga civilisació chinenca; al sur, la vall del riu Han; a l'oest, es troba la replanell Tibetà; i a l'est la cordillera pert progressivament altura fins a les montanyes Funiu i Dabie, que s'eleven sobre la planura costera.

L'alvertent septentrional de la cordillera és propensa al clima càlit, no obstant, la barrera física de les montanyes significa que la terra al nort goja d'un clima semiárido, en la falta d'un paisage ric i fèrtil no pot sustentar una àmplia varietat de vida selvada.[1]

Les montanyes també varen actuar com una defensa natural contra les invasions nómades del nort, ya que només quatre passos creuen les montanyes. A finals de 1990 es va completar un túnel ferroviari i espiral, facilitant aixina els viages en tota la cordillera.[2] La montanya més alta de la cordillera és el mont Taibai (太白 山) de 3767 m, que està a 100 km a l'oest de l'antiga ciutat capital de Xi'an.[3] Tres picos culturalment significatius en la cordillera són el mont Hua (2155 m) —la montanya més alta de l'est de China—, el mont Li (1302 m) i el mont Maiji (1742 m).

En elles viuen els colles de Qinling, una subespecie de gose colla en les mateixes taques pero en tons beige i marró en lloc de blanc i negre, ademés d'un tamany alguna cosa menor.

Panoràmica de les montanyes Qin, presa des del temple Bodhisattva a 2300 m.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Qinling Mountains deciduous forests, WildWorld Ecoregion Profile. National Geographic Society. World Wildlife Fund, ed. (2001).
  2. Wallis, Shani. «Qinling Breakthroughs». World Tunnelling.
  3. «Qinling Mountains». Bookrags.com.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]