Anar al contingut

Controvèrsia pel nom dels transférmicos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Controvèrsia pel nom dels transférmicos és el nom que rep la polèmica sobre els elements que estan més allà del fermi en la taula periòdica.[1] Diferents equips d'investigació treballaven al mateix temps en la busca dels elements més pesats des dels anys 60 i es varen disputar la primacia en el seu descobriment i per tant el dret de nomenar-los. l'Unió Internacional de Química Pura i Aplicada va intentar una mediació en una comissió específica pero les crítiques varen continuar durant décades, fins als noms oficials de 1997. Les tensions polítiques derivades de la guerra freda varen aumentar l'intensitat de la polèmica entre els científics dels diferents països afectats.

Elements disputats

El primer element de la disputa va ser el 102, propost com nobeli els suecs quan varen anunciar el seu descobriment en 1957. El Laboratori Nacional Lawrence Berkeley, no obstant, va detectar errors en els experiments i va repetir fins a proclamar que s'havia aïllat en 1958. El grup rus d'investigació nuclear de Dubná va invalidar a la seua volta les proves de Berkeley i va replicar les proves fins a trobar-ho de manera independent, per lo que varen propondre el nom de jolotium, en honor de la científica Irène Joliot-Curie. Encara que els equips de juges internacionals varen acceptar la paternitat de l'element pels russos, varen mantindre el nom de nobeli, epònim d'Alfred Nobel.[2]

Els americans varen assegurar el mateix any 1958 que havien trobat l'element 103, al que varen cridar lawrencio, per Ernest Lawrence, qui també donava nom al seu laboratori. Novament els soviètics varen evidenciar errors en les propietats descrites, que varen forçar a l'equip nortamericà a repetir els seus treballs, i varen propondre com a nom alternatiu el d'Ernest Rutherford. Encara que en este cas es considera que el descobriment va ser conjunt pels dubtes que alçaven les senyes d'abdós grups, es va mantindre el lawrencio per ser el terme més usat.

Els investigadors de Dubná varen aïllar l'element 104 en el nom provisional de kurchatovio (per Ígor Kurchátov) pero en esta ocasió varen ser els químics de Berkeley els qui varen dubtar de les conclusions aportades. Despuix d'intenses negociacions, es va propondre que duguera el nom de Dubná per a honrar als russos, pero l'American Chemical Society es va negar a usar-ho, i va forçar el de rutherfordio, que abans corresponia a la proposta soviètica de 103, solució que va acabar prevalent.

Berkeley i Dubná varen competir l'any 70 pel descobriment de l'element 105, al que els primers volien dir Hahni, pel químic alemà Otto Hahn, i els segons nielsbohri, pel danés Niels Bohr. Finalment l'arbitrage, a pesar de reconéixer el treball dels dos, es va inclinar del costat rus i per això primer es va optar per l'abandonada proposta de jolotium per a acabar sent el dubnio, que reflectix el paper dels soviètics en el camp dels transférmicos.

Des d'eixe moment, a pesar de que varen continuar les guerres per ser els primers en aïllar els elements a partir del 106,[3] es va detindre parcialment la polèmica sobre els noms i es va esperar a l'acceptació internacional abans de donar-los nom.

Taula

La taula a continuació presenta els elements disputats i els seus noms proposts. Els grups són els diferents instituts que varen proclamar el descobriment de l'element. El símbol associat en un nom està entre paréntesis. El nom sistemàtic és el primer creat en 1978 per l'Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Els noms i símbols utilisats són les recomanacions IUPAC de 1994 i 1997 i els noms retinguts de Guildford de 1995. Els noms utilisats per a ACS són els aprovats en novembre de 1994 per a les seues publicacions. La llista de GSI i JINR és l'obtinguda per compromís entre els dos grups en 1992.

Noms proposts i atribuïts els elements 101 a 109
número atòmic Grup
  • ACS American Chemical Society
  • GSI Helmholtzzentrum für Schwerionenforschung
  • INS Institut Nobel de physique de Stockholm:
  • Joint Institute for Nuclear Research:
  • LBNL Lawrence Berkeley National Laboratory
  • LLNL Lawrence Livermore National Laboratory
  • TWG Transfermium Working
 Nom propost Epónimo Denominació sistemàtica (1978)[4] Atribució del descobriment per TWG (1992)[5] Llista de GSI i de JINR (1992)[6] Nom i símbol retingut en 1994[7] Nom i símbol utilisat per ACS(1994)[5] Nom i símbol retingut en 1995[5] Nom i símbol retingut en 1997[2]
101 LBNL mendélévium[8] Dmitri Mendeléiev unnilunium (Unu).[4] LBNL mendélévium (Md) mendélévium (Md) mendelevi (Md)
102 INS nobélium[9] Alfred Nobel unnilbium (Unb) JINR joliotium (Jt) nobélium (No) flérovium (Fl) nobeli (No)
LBNL
JINR joliotium[9] Irène Joliot-Curie[10]
103 LBNL lawrencium[11] Ernest Orlando Lawrence unniltrium (Unt) LBNL/JINR} lawrencium (Lr) lawrencium (Lr) lawrencium (Lr) lawrencio (Lr)
JINR rutherfordium[12] Ernest Rutherford
104 JINR kourchatovium[13] Ígor Kurchátov unnilquadium (Unq) LBNL/JINR meitnérium (Mt) dubnium (Db) rutherfordium (Rf) dubnium (Db) rutherfordio (Rf)
LBNL rutherfordium[13] Ernest Rutherford
105 LBNL nielsbohrium[11] Niels Bohr unnilpentium (Unp) LBNL/JINR kourchatovium (Ku) joliotium (Jl) hahnium (Ha) joliotium (Jl) dubnio (Db)
JINR| hahnium[11] Otto Hahn
106 LBNL seaborgium[14] Glenn Theodore Seaborg unnilhexium (Unh) LBNL/LLNL rutherfordium (Rf) rutherfordium (Rf) seaborgium (Sg) seaborgium (Sg) seaborgio (Sg)
107 GSI nielsbohrium[15] Niels Bohr unnilseptium (Uns) GSI/JINR nielsbohrium (Ns) bohrium (Bh) nielsbohrium (Ns) nielsbohrium (Ns) bohrio (Bh)
108 GSI hassium[16] Johannes Hessen unniloctium (U) GSI hassium (Hs) hahnium (Hn) hassium (Hs) hahnium (Ha) hasio (Hs)
109 GSI meitnérium[16] Lise Meitner unnilennium (Unix) GSI hahnium (Ha) meitnérium (Mt) meitnérium (Mt) meitnérium (Mt) meitnerio (Mt)


Referències

  1. ↑ Marco Fontani, Mariagrazia Costa et Mary Virginia Orna, The Lost Elements : The Periodic Table's Shadow Side, Nova York, Oxford University Press, 2015 (1ª edició 2014), 531 p. (ISBN 9780199383344)
  2. ↑ 2,0 2,1 old.iupac.org (ed.): «Names and Symbols of Transfermium Elements» (en anglés) (PDF).
  3. ↑ "The Transfermium Wars". Bulletin of the Atomic Scientists. 51 (1): 5. 1995. ISSN 0096-3402
  4. ↑ 4,0 4,1 «Recommendations for the Naming of Elements of Atomic Numbers Greater than 100».Pure and Applied Chemistry.51(2)ISSN 1365-3075.doi:10.1351/pac197951020381.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Hoffman, Darleane C (2000). «Naming Controversies and the Transfermium Working Group», The transuranium people. The inside story (en anglés), Imperial College Press, pp. 369-396. ISBN 1860943098.
  6. ↑ Fontani et al., 2015, p. 387.
  7. ↑ (1994).«Names and symbols of transfermium elements».66(12)
    2419-2421.
  8. ↑ pubs.acs.org (ed.): «Mendelevium» (en anglés).
  9. ↑ 9,0 9,1 (2014).«Nobelium senar-believers».Nature Chemistry.doi:10.1038/nchem.1979.
  10. ↑ «Another four bricks in the wall».Nature Chemistry.8(4)
    283–288.doi:10.1038/nchem.2482.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «The Discovery of Isotopes».Springer International Publishing.
    227-244.doi:10.1007/978-3-319-31763-2_12.
  12. ↑ theguardian.com (ed.): «The Guardian» (en anglés).
  13. ↑ 13,0 13,1 «rutherfordium» (en anglés).
  14. ↑ «Naming elements after scientists: an account of a controversy».Foundations of Chemistry.10(1)
    13–18.ISSN 1386-4238.doi:10.1007/s10698-007-9042-1.Consultat el 16 de decembre de 2017.
  15. ↑ Krebs, Robert E. (2006). «A Reference Guide», The History and Use of Our Earth's Chemical Elements (en anglés), Greenwood Publishing Group, p. 347.
  16. ↑ 16,0 16,1 (2015) «A Very Short Introduction», Nuclear Physics (en anglés), Oxford University Press, p. 99. ISBN 0191028738.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Controvèrsia_pel_nom_dels_transférmicos&oldid=1484329»