Contingut d'aigua

El contingut d'aigua o humitat és la cantitat d'aigua continguda en un material, tal com el sol (la humitat del sol), les roques, la ceràmica o la fusta mida sobre la base d'anàlisis volumètrics o gravimétricos. Esta propietat s'utilisa en una àmplia gama d'àrees científiques i tècniques, i s'expressa com una proporció que pot anar de 0 (completament seca) fins al valor de la porosidad dels materials en el punt de saturació.
El contingut volumètric d'aigua, θ, es definix matemàticament com:
a on és el volum d'aigua i és el volum total (que és Vsol + Vaigua + Vespai buit). El contingut d'aigua també pot estar basat en la seua massa o pes,[1] Aixina, el contingut gravimétrico d'aigua es definix com:
a on és la massa d'aigua i (o per al sol) és la massa de material en bruto. Per a convertir del contingut gravimétrico d'aigua al contingut volumètric, multipliquem el contingut gravimétrico per la gravetat específica del material en bruto.
Atres definicions
Grau de saturació
En mecànica de sols i ingenieria del petròleu, el terme saturació d'aigua o grau de saturació, s'utilisa, definit com
a on és la porosidad i és el volum de buit o espai poroso.
Els valors de Sw poden variar des de 0 (sec) a 1 (saturat). En realitat, Sw mai aplega a 0 o 1 - es tracta d'idealisacions d'ús en ingenieria.
Contingut volumètric d'aigua normalisat
El contingut d'aigua normalisat, , (també cridat saturació efectiva o ) és un valor adimensional definit per Van Genuchten[2] com:
a on és el contingut volumètric d'aigua; és el contingut d'aigua residual, definit com el contingut d'aigua per al que el gradient tendix a zero; i, és el contingut d'aigua saturada, que és equivalent a la porosidad, .
Medició
Métodos directes
El contingut d'aigua pot medir-se directament utilisant un volum conegut de material i un forn de secat. El contingut volumètric d'aigua, θ, es calcula[3] usant:
a on
- i són les masses de la mostra abans i despuix del secat en el forn;
- és la densitat de l'aigua; i
- és el volum de la mostra abans del secat.
Per als materials que canvien de volum en el contingut d'aigua, tals com el carbó, el contingut d'aigua, o, s'expressa en térmens de massa d'aigua per unitat de massa de mostra humida:
No obstant, la geotecnia exigix que el contingut d'humitat s'expresse com un percentage del pes sec de la mostra
és dir: % contingut d'humitat =
a on
Per a la fusta, la convenció és informar sobre el contingut d'humitat en el forn de secat (és dir, la mostra se seca generalment en un forn a 105 graus Celsius durant 24 hores). En el secat de la fusta, est és un concepte important.
Métodos de laboratori
- Artícul principal → Anàlisis d'humitat.
Atres métodos que determinen el contingut d'aigua d'una mostra inclouen les valoracions químiques (per eixemple, la valoració de Karl Fischer), la determinació de la pèrdua de massa per calefacció (tal volta en presència d'un gas inerte), o despuix de la liofilisació. En l'indústria alimentària el método de Dean Stark també és utilisat comunament.
Segons el Llibre Anual d'Estàndarts de l'ASTM (American Society for Testing and Materials), el contingut total d'humitat evaporable en Aggregate (C 566) es pot calcular en la fòrmula:
a on és la fracció del contingut total d'humitat evaporable de la mostra, és la massa de la mostra original, i la és la massa de la mostra seca.
Métodos geofísicos
Existixen varis métodos geofísics que permeten calcular el contingut d'aigua aproximat del sol in situ. Estos mètotos inclouen: reflectometria de domini de temps (TDR), sonda de neutrons, sensor de domini de freqüència, sonda de capacitancia, Tomografia de resistivitat elèctrica, radar de penetració en el terreny (GPR), i unes atres que són sensibles a les propietats físiques de l'aigua.[4] Els sensors geofísicos s'utilisen a sovint per a controlar l'humitat del sol de forma contínua en aplicacions agrícoles i científiques.
Método de percepció remota per satèlit
Satèlits d'observació remota per microones s'utilisen per a estimar l'humitat del sol basats en el gran contrast entre les propietats dielèctriques del sol humit i sec. Les senyes dels satèlits de detecció remota per microones, com: WindSat, AMSR-E, RADARSAT, ERS-1-2, Metop/ASCAT s'utilisen per a estimar l'humitat superficial del sol [1].
Referències
- ↑ T. William Lambe & Robert V. Whitman (1969). «Chapter 3: Description of an Assemblage of Particles», Soil Mechanics, Primera edició, John Wiley & Sons, Inc., pp. 553. ISBN 471-51192-7.
- ↑ van Genuchten, M.Th.(1980).«A closed-form equation for predicting the hydraulic conductivity of unsaturated soils».44(5): 892–898.Consultat el 22 de giner de 2010.
- ↑ Dingman, S.L. (2002). «Chapter 6, Water in soils: infiltration and redistribution», Physical Hydrology, Segona edició, Upper Saddle River, New Jersey: Prentice-Hall, Inc., pp. 646. ISBN 0-13-099695-5.
- ↑ F. Ozcep, M. Asci, O. Tezel, T. Yas, N. Alpaslan, D. Gundogdu(2005).«Relationships Between Electrical Properties (in Situ) and Water Content (in the Laboratory) of Some Soils in Turkey».Geophysical Research Abstracts.7
- Este artícul conté una traducció derivada de «Contenido de agua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.