Constitució del Baix Imperi romà

La constitució del Baix Imperi romà va ser un conjunt no escrit de directrius i principis transmesos principalment a través dels precedents. La Constitució del Principat romà (a l'inici de l'Imperi romà), establida implícitament per l'emperador Augusto en el I, va regir el "Imperi Romà" durant tres sigles. Diocleciano es va convertir en emperador en 284, i el seu govern va marcar el fi del Principat i el començ de la "Dominació" (del llatí dominus). La constitució del Dominat va reconéixer una forma d'autarquia, en última instància, com la verdadera font de poder, i aixina va terminar la ficció de poder compartit entre l'emperador romà i el Senat romà. En acabant de que Diocleciano reorganisara la superestructura de la Constitució, va reorganisar l'aparat administratiu del govern. Quan es va retirar en 305, l'Imperi es va sumergir ràpidament de nou en el caos. Passat este periodo turbulento, no obstant, gran part de la constitució de Diocleciano es va mantindre en vigor. La seua divisió de l'imperi en este i en oest, en cada mitat baix el mando d'un emperador diferent va permanéixer llevat breus interrupcions d'unitat política. La capitalitat de l'Imperi d'Occident mai va tornar a Roma, el Senat i les magistratura eixecutives varen continuar funcionant com va establir Diocleciano, i les divisions militars i civils de Diocleciano es varen mantindre en vigor. Els últims emperadors, sobretot Constantino, varen modificar la Constitució de Diocleciano, pero finalment esta va sobreviure fins a les reformes de Justiniano despuix de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident en 476.

Vore també

• Constitució de la Monarquia romana
• Constitució de la República romana
• Constitució de l'Alt Imperi romà
• Dominat
• Imperi romà
• Baix Imperi romà