Constitució d'Iran
La Constitució de la República Islàmica d'Iran[1][2] va ser aprovada per mig d'un referèndum realisat entre el 2 i 3 de decembre de 1979, i va reemplaçar a la Constitució de 1906.[3][4][5] Va ser somesa a una reforma el 28 de juliol de 1989.[6] La constitució és considerada com un "híbrit" entre "elements teocràtics i democràtics". Mentres que els artículs I i II otorguen la sobirania a Deu, l'artícul VI afirma la "orde de convocar eleccions populars per a la presidència i el Majlis o parlament."[7] No obstant, tots els drets i procediments democràtics estan subordinats davant el Consell de Guardians i al Líder Suprem, els poders del qual estan detallats en el Capítul VIII (Artículs 107-112).[8]
Història
S'afirma que l'idea de redactar una nova carta magna en Iran ha existit des de que Ruhollah Jomeini va ser enviat a l'exili a París abans del derrocament de la dinastia Pahlaví durant la Revolució iraní. En atres paraules, l'idea d'esta constitució es va plantejar a mitan de 1979 i el seu borrador inicial havia segut escrit en París, França.
El seu borrador també ha segut produït allí i posteriorment en Iran, en a on se li han fet numeroses revisions.[9] Jomeini va prometre al poble iraní, l'establiment d'una assamblea constituent. Esta tasca va ser transferida al govern interí de Mehdí Bazargán.
El borrador de la constitució va ser presentat pel govern provisional de Mehdí Bazargán en juny de 1979, en a on es va mostrar una clara inspiració cap a la Constitució de 1958 de la Quinta República Francesa.
També varen transferir la tasca de l'establiment d'assamblees al consell superior revolucionari d'acort als recursos islàmics. Posteriorment, durant un cim conjunt entre els membres de govern provisional i el consell superior revolucionari en la presència de Ruhollah Jomeini en la ciutat de Qom, es decreta de que no és necessari l'establiment d'assamblees i ordenen el rebuig d'estes. A la seua volta, s'ordena la creació de l'Assamblea dels Experts.[9]
Els càrrecs de President i Primer ministre es varen conservar per al poder eixecutiu, complint un model similar al francés.[10] D'acort a les órdens de Jomeini, era necessària la consolidació d'un congrés que s'encarregara d'evaluar finalment esta carta magna. El congrés ha estat existint des de 1358 anys solars (calendari persa). Casi 73 membres del Majlis havien segut seleccionats per a evaluar la constitució, els qui pertanyien a diversos tipos de religions, científics, atletes, i figures religioses.
L'evaluació final de la constitució va escomençar en jornades de 4 rondes i 67 sessions. La primera ronda considerada evaluar els principis preliminars. La segona ronda considerada proporcionar els principis per grup. La tercera ronda va tractar sobre l'aprovació d'estos principis i en la ronda final, es va basar en l'investigació de tot el conjunt de principis. Segons el proyecte de llei del consell revolucionari, la constitució va ser posada baix un plebiscit, en el que el vot donava les opcions d'acceptar o no la seua aprovació, la que finalment, l'opció SI va guanyar en 15.578.956 vots per part del poble iraní.
S'afirma que esta república és una espècie de règim en la qual del cap d'Estat i per lo general totes les autoritats, deuen ser elegides directament pel poble. De fet, este sistema republicà és contrari a l'aristocràcia imposta durant la dinastia Pahlaví, en la que el dret de governar era de caràcter jeràrquic, i estava a disposició d'un grup definitiu i minoritari.[11]
Reforma constitucional de 1989
El 24 d'abril de 1989, l'Ayatolá Jomeini va emetre un decret en el que convocava una Assamblea per a que revisara la constitució. Va realisar varis canvis en ella, específicament en els Artículs 5, 107, 109 i 111, eliminant la necessitat de que el Líder suprem fora un marya taqlid o anara elegit per mig d'aclamació popular.[12] Va fer permanent el Consell de Discernimiento d'Interés de l'Estat per a resoldre els desacorts entre l'Assamblea Consultiva Islàmica i Consell de Guardians, i va eliminar el càrrec de Primer ministre. Es creu que estes reformes varen ser establides perque cap marya havia respalat fortament a les polítiques implantades per Jomeini. La reforma constitucional va ser aprovada per mig d'un plebiscit popular realisat el 28 de juliol de 1989 (les mateixes eleccions en que Akbar#emí Rafsanjaní va ser elegit per al primer dels seus dos mandats com President d'Iran).[13][14]
Preàmbul
La constitució comença declarant que el"moviment anti-despótico per un governe constitucional (1906-1911), i el moviment anticolonialista per a la nacionalisació del petròleu" durant els anys cinquanta havien fracassat per la seua falta de matisos religioses en elles. Ademés, el "eix central" de la teocràcia seran el Corán i l'Hadiz.
Ademés s'afirma que: "L'Assamblea dels Experts... emmarquen la Constitució...[despuix de l'arribada] del govern... en l'esperança de que este sigle presenciarà l'establiment d'un govern sant universal i la caiguda de tots els demés."[15] (Vejau també: Mahdi i Mohammed al-Mahdi)
Vore també
- Lleis de blasfèmia en Iran
- Constitució d'Iran de 1906
- Reforma constitucional d'Iran de 1989
- Revolució iraní
- Política d'Iran
- Sharia
Referències i notes
- ↑ قانون [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2006. Consultat el 13 de novembre de 2017.
- ↑ Mahmood T. Davari. The Political Thought of Ayatollah Murtaza Mutahhari: An Iranian Theoretician of the Islamic State, Routledge, pp. 138. ISBN 978-1-134-29488-6.
- ↑ Eur. The Middle East and North Africa 2003, Psychology Press, pp. 414. ISBN 978-1-85743-132-2.
- ↑ Constitutional Background [2] archivat en Wayback Machine. Hauser Global Law School Program
- ↑ Constitutional Background [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Francis Fukuyama. «Francis Fukuyama: Iranian constitution democratic at heart - WSJ». WSJ.
- ↑ «A Detailed Analysis of Iran’s Constitution - World Policy Institute». worldpolicy. org. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2014. Consultat el 13 de novembre de 2017.
- ↑ 9,0 9,1 Mehdi Nzar Pour (familiarity with constitutional law of Iran)
- ↑ «Iran Chamber Society: Civil Society and the Rule of Law in the Constitutional Politics of Iran Under Khatami –Iranian president Mohammad Khatami». iranchamber. com.
- ↑ Amir Saed Vakin & Pouria Askari (2005). The constitution in now llegal order, p. 36. ISBN 9647820461.
- ↑ Moin, Baqer, Khomeini, (2001), p.293
- ↑ Brumberg, Daniel, Reinventing Khomeini : The Struggle for Reform in Iran by Daniel Brumberg, University of Chicago Press 2001, p.146
- ↑ Abrahamian, Ervand, History of Modern Iran, Columbia University Press, 2008, p.183
- ↑ Framers' agenda -- Dead link! [4] archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Constitución de Irán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.