Constant elàstica
Una constant elàstica és cada u dels paràmetros físicament mesurables que caracterisen el comportament elàstic d'un sòlit deformable elàstic. A voltes s'usa el terme constant elàstica també per a referir-se als coeficients de rigidea d'una barra o placa elàstica.
Un sòlit elàstic llineal i isótropo queda caracterisat solament per mig de dos constants elàstiques, mentres que un sòlit llineal que només és transversalmente isótropo requerix cinc constants. Els materials ortótropos requerixen nou, i un atre tipo de sòlits elàstics llineals en menys simetria poden requerir fins a 21 constants elàstiques.
Materials elàstics isótropo
[editar | editar còdic]Per eixa propietat pot provar-se que el comportament d'un material elàstic homogéneu isótropo queda caracterisat per sol dos constants elàstiques. En diversos camps són comuns les següents eleccions de les constants:
- En ingenieria estructural. L'elecció més freqüent és el mòdul elàstic llongitudinal i el coeficient de Poisson (I, ν) [a voltes també s'usa l'elecció equivalent (I, G), vore més alvance].
- En termodinàmica de sòlits deformables resulta molt útil triar el parell (K, G) format pel mòdul de compresibilidad (isotèrmica) K i el mòdul elàstic travesser G.
- Coeficients de Lamé (λ, μ) que també apareixen en el desenrolle de Taylor de l'energia lliure d'Helmholtz.
Aixina tenim un total de sis constants elàstiques comunament usades: I, ν, K, G, λ i μ. Dos qualssevol d'elles caracterisen completament el comportament elàstic, és dir, donat qualsevol paràmetro elàstic d'un material pot expressar-se com a funció de dos qualssevol dels paràmetros anteriors. Òbviament, tots estos parells de constants elàstics estan relacionats, com es resumix en la següent taula:
| : mòdul de Young : coeficient de Poisson |
: mòdul de compresibilidad : mòdul de rigidea |
: ORD coeficient de Lamé : segon coeficient de Lamé | |
|---|---|---|---|
| --- | |||
| --- | |||
| --- |
Expressades en térmens del mòdul de Young i el coeficient de Poisson les equacions constitutives són:
Les relacions inverses vénen donades per:
Materials elàstics ortótropos
[editar | editar còdic]Alguns materials elàstics són anisótropos, lo que significa que el seu comportament elàstic, en concret la relació entre tensions aplicades i deformacions unitàries és diferent per a diferents direccions.
Els materials elàstics ortótropos presenten una forma comuna d'anisotropía, en la que el seu comportament elàstic queda caracterisat per una série de constants elàstiques associades a tres direccions mútuament perpendiculars. L'eixemple més conegut de material ortótropo és la fusta que presenta diferent mòdul d'elasticitat llongitudinal (mòdul de Young) a lo llarc de la fibra, tangencialmente als anells de creiximent i perpendicularmente als anells de creiximent.
El comportament elàstic d'un material ortótropo queda caracterisat per nou constants independents: 3 mòduls d'elasticitat llongitudinal (Ix, Ii, Iz), 3 mòduls de rigidea (Gxy, Gyz, Gzx) i 3 coeficients de Poisson (νxy, νyz, νzx). De fet per a un material ortótropo la relació entre les components del tensor tensió i les components del tensor deformació ve donada per:
A on:
Com pot vore's les components que governen l'allargament i les que governen la distorsió estan desacopladas, lo que significa que en general és possible produir allargament entorn a un punt sense provocar distorsió i viceversa. Les equacions inverses que donen les deformacions en funció de les tensions prenen una forma alguna cosa més complicada:
Ademés la magnitut ve donada per la relació:
De fet la matriu anterior, que representa al tensor de rigidea és simètrica ya que de les relacions (*) li la simetria de l'anterior matriu posat que:
Materials transversalmente isótropo
[editar | editar còdic]Un cas particular de material ortótropo és el dels materials transversalmente isótropo en els que existix una direcció preferent o llongitudinal i totes les seccions perpendiculars a la mateixa són mecánicamente equivalents. Aixina, en qualsevol secció travessera a la direcció diferent hi haurà isotropía i el número de constants elàstiques independents necessàries per a caracterisar dit material serà 5 i no 9, com en el cas d'un material ortotropo general. Les cinc constants independents seran de fet: 2 mòduls d'elasticitat llongitudinal (IL, It), 1 mòdul de rigidea (Gt) i 2 coeficients de Poisson (νL, νLt). Estes constants es relacionen en les demés constants generals d'un material ortótropo per mig d'estes relacions:
Materials anisótropos (model rariconstante)
[editar | editar còdic]Durant les últimes décades de el XIX va existir una polèmica entre Cauchy, Green, Poisson, Voight i atres[1] sobre el número màxim que caracterisava un material elàstic anisótropo. Si ben originalment Cauchy (1828) havia acceptat que el número eren 21, alguns arguments adicionals varen dur a pensar a Cauchy que per a molts materials devia complir-se ademés que:
per lo que el número total de constants elàstiques seria de 15. Este model en menys constants elàstiques es coneix com el model rariconsonante o la teoria rariconsonante, recolzada per Poisson, lord Kelvin, Lamé front a l'hipòtesis multiconsonante (en 21 paràmetros independents) sostinguda per Green, Stokes o Kirchhoff. Els experiments decisius de Voight varen demostrar que existixen materials que requerixen una descripció multiconsonante i per tant en 21 constants. No obstant, experimentalment s'han trobat també materials en sol 15 constants independents.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A. E. H Love (1941): A Teatrise on the Mathematical Theory of Elasticity, New York, Dover Publications, 4th edition
- Este artícul conté una traducció derivada de «Constante elástica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.