Anar al contingut

Constant elàstica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una constant elàstica és cada u dels paràmetros físicament mesurables que caracterisen el comportament elàstic d'un sòlit deformable elàstic. A voltes s'usa el terme constant elàstica també per a referir-se als coeficients de rigidea d'una barra o placa elàstica.

Un sòlit elàstic llineal i isótropo queda caracterisat solament per mig de dos constants elàstiques, mentres que un sòlit llineal que només és transversalmente isótropo requerix cinc constants. Els materials ortótropos requerixen nou, i un atre tipo de sòlits elàstics llineals en menys simetria poden requerir fins a 21 constants elàstiques.

Materials elàstics isótropo

[editar | editar còdic]

Per eixa propietat pot provar-se que el comportament d'un material elàstic homogéneu isótropo queda caracterisat per sol dos constants elàstiques. En diversos camps són comuns les següents eleccions de les constants:

Aixina tenim un total de sis constants elàstiques comunament usades: I, ν, K, G, λ i μ. Dos qualssevol d'elles caracterisen completament el comportament elàstic, és dir, donat qualsevol paràmetro elàstic d'un material pot expressar-se com a funció de dos qualssevol dels paràmetros anteriors. Òbviament, tots estos parells de constants elàstics estan relacionats, com es resumix en la següent taula:

Relacions entre constants elàstiques (material isótropo llineal)
E: mòdul de Young
ν: coeficient de Poisson
K: mòdul de compresibilidad
G: mòdul de rigidea
λ: ORD coeficient de Lamé
μ: segon coeficient de Lamé
(E,ν) --- K=E3(12ν)
G=E2(1+ν)
λ=νE(1+ν)(12ν)
μ=E2(1+ν)
(K,G) E=9KG3K+G
ν=3K2G2(3K+G)
--- λ=K2G3
μ=G
(λ,μ) E=μ(3λ+2μ)λ+μ
ν=λ2(λ+μ)
K=λ+2μ3
G=μ
---

Expressades en térmens del mòdul de Young i el coeficient de Poisson les equacions constitutives són:

(εxxεyyεzzεxyεxzεyz)=(1EνEνEνE1EνEνEνE1E2(1+ν)E0002(1+ν)E0002(1+ν)E)(σxxσyyσzzσxyσxzσyz)


Les relacions inverses vénen donades per:

(σxxσyyσzzσxyσxzσyz)=E(1+ν)(12ν)(1νννν1νννν1ν120001200012)(εxxεyyεzzεxyεxzεyz)

Materials elàstics ortótropos

[editar | editar còdic]

Alguns materials elàstics són anisótropos, lo que significa que el seu comportament elàstic, en concret la relació entre tensions aplicades i deformacions unitàries és diferent per a diferents direccions.

Els materials elàstics ortótropos presenten una forma comuna d'anisotropía, en la que el seu comportament elàstic queda caracterisat per una série de constants elàstiques associades a tres direccions mútuament perpendiculars. L'eixemple més conegut de material ortótropo és la fusta que presenta diferent mòdul d'elasticitat llongitudinal (mòdul de Young) a lo llarc de la fibra, tangencialmente als anells de creiximent i perpendicularmente als anells de creiximent.

El comportament elàstic d'un material ortótropo queda caracterisat per nou constants independents: 3 mòduls d'elasticitat llongitudinal (Ix, Ii, Iz), 3 mòduls de rigidea (Gxy, Gyz, Gzx) i 3 coeficients de Poisson (νxy, νyz, νzx). De fet per a un material ortótropo la relació entre les components del tensor tensió i les components del tensor deformació ve donada per:

(εxxεyyεzzεxyεxzεyz)=(1ExνyxEyνzxEzνxyEx1EyνzyEzνxzExνyzEy1Ez1Gxy0001Gxz0001Gyz)(σxxσyyσzzσxyσxzσyz)


A on: νyxEy=νxyExνzxEz=νxzExνyzEy=νzyEz(*)

Com pot vore's les components que governen l'allargament i les que governen la distorsió estan desacopladas, lo que significa que en general és possible produir allargament entorn a un punt sense provocar distorsió i viceversa. Les equacions inverses que donen les deformacions en funció de les tensions prenen una forma alguna cosa més complicada:


Ademés la magnitut Δ ve donada per la relació:

Δ:=1νxyνyxνxzνzxνyzνzyνxzνzyνyxνzxνxyνyz

De fet la matriu anterior, que representa al tensor de rigidea és simètrica ya que de les relacions (*) li la simetria de l'anterior matriu posat que:

νxy+νxzνzyEx=νyx+νyzνzxEyνxz+νxyνyzEx=νyx+νyzνzxEzνyz+νyxνxzEy=νzy+νzxνxzEz

Materials transversalmente isótropo

[editar | editar còdic]

Un cas particular de material ortótropo és el dels materials transversalmente isótropo en els que existix una direcció preferent o llongitudinal i totes les seccions perpendiculars a la mateixa són mecánicamente equivalents. Aixina, en qualsevol secció travessera a la direcció diferent hi haurà isotropía i el número de constants elàstiques independents necessàries per a caracterisar dit material serà 5 i no 9, com en el cas d'un material ortotropo general. Les cinc constants independents seran de fet: 2 mòduls d'elasticitat llongitudinal (IL, It), 1 mòdul de rigidea (Gt) i 2 coeficients de Poisson (νL, νLt). Estes constants es relacionen en les demés constants generals d'un material ortótropo per mig d'estes relacions:

Materials anisótropos (model rariconstante)

[editar | editar còdic]

Durant les últimes décades de el XIX va existir una polèmica entre Cauchy, Green, Poisson, Voight i atres[1] sobre el número màxim que caracterisava un material elàstic anisótropo. Si ben originalment Cauchy (1828) havia acceptat que el número eren 21, alguns arguments adicionals varen dur a pensar a Cauchy que per a molts materials devia complir-se ademés que:

per lo que el número total de constants elàstiques seria de 15. Este model en menys constants elàstiques es coneix com el model rariconsonante o la teoria rariconsonante, recolzada per Poisson, lord Kelvin, Lamé front a l'hipòtesis multiconsonante (en 21 paràmetros independents) sostinguda per Green, Stokes o Kirchhoff. Els experiments decisius de Voight varen demostrar que existixen materials que requerixen una descripció multiconsonante i per tant en 21 constants. No obstant, experimentalment s'han trobat també materials en sol 15 constants independents.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. A. E. H Love (1941): A Teatrise on the Mathematical Theory of Elasticity, New York, Dover Publications, 4th edition