Conjunt Històric (Culla)

El Conjunt Històric de Culla, en la comarca del Alt Maestrat, en la província de Castelló, està constituït pel caixco antic de Culla, el qual oferix un recorregut en distints edificis rehabilitats carregats d'història, carrers i callejuelas, places i placetes plenes de tradició, que varen ser catalogats com un Be d'Interés Cultural, presentant anotació ministerial número: R-I-53-0000593, i data d'anotació veintiuno de maig de 2004.

Conjunt Històric (Culla)

Història

Culla és una població de remots orígens que apleguen a époques prehistòriques, lo que queda palesa en els restants arqueològics i en les pintures rupestres que es localisen en la seua demarcació.

Fins al XIII, en la conquista dels territoris per les tropes del rei Jaime I d'Aragó, Culla va estar baix el domini àrap. En 1233 va ser reconquistada per Blasco d'Alagón, rebent la Carta Pobla en 1244.

És este moment històric, Culla tenia un important castell, el conegut com Castell de Culla, per la seua estratègica situació geogràfica i a l'ampli territori que dominava.

Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'Orde del Temple, al voltant de 1303, passant més vesprada, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'Orde de Montesa

En 1345 es produïx el naiximent de lo que es va cridar La Setena de Culla o “Comunitat d’Herbatge” constituïda per: Culla, Atzeneta, Vistabella del Maestrat, Benassal, Torre d'Embesora, Benafigos i Vilar de Cans. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del temple, les quals afectaven a tots els municipis de la Comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mediats del XIX. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de seca (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprino, vacú) i, en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.

Durant el XVIII, el castell de Culla va perdre poder polític i asdministratiu.

Este fenomen va coincidir en les remodelacions urbanístiques que es varen portar a terme durant este sigle en Culla, com varen ser la construcció de l'iglésia, coneguda com Iglésia Parroquial del Salvador; l'Ermita de Sant Cristóbal; aixina com obres de millora i ampliació del núcleu urbà en general.

Durant les Guerres Carlistas, Culla va ser un lloc constant enfrontament lo que va produir deterioració en part del seu caixco antic, destacant entre les pèrdues el castell, el qual va quedar totalment destrossat, quedant tal i com es contempla en l'actualitat.

Descripció

El conjunt històric de Culla oferix, entre atres monuments, les ruïnes de l'antic castell àrap del XIII; l'antic Graner del Comendador, conegut La Presó en haver segut utilisat com a tal durant les guerres carlistas; l'Antic Hospital, datat del XVII, que té el seu orige en l'obra social fundada per Dumenge Serrana en el XIV, restaurat en 1993; l'iglésia del Salvador, consagrada en 1712, construint-se posteriorment el campanar, del seu interior destaca un retaule, renaixentiste de Sant Roque, en pintures del XVI, aixina com una escultura gòtica, del XV, del Salvador, patró de Culla; tots ells catalogats individualment com Be de Rellevància Local, si exceptuem el castell, el qual, com tots, està catalogat, per declaració genèrica, com Be d'Interés Cultural. El conjunt ademés oferix els carrers empedrades, de traçats irregulars i chicotet tamany; l'arc de la Porta Nova, que va ser reconstruït en el XVII; o atres elements singulars com la làpida migeval del carrer de la Font.

La fàbrica de les cases del caixco antic és de mampostería i reboçat llauger, pese a que se seguixen amprant els sellars com a reforç de cantons, o enquadrament de les finestres de la frontera principal. Per a teulada, s'utilisa teulades inclinades en teixixca moruna. Els balcons presenten en la seua cara inferior ceràmica. Les portes principals solen ser de pedra en forma d'arc de mig punt, algunes estan allindaradas, presentant en este últim cas, inscripcions en els llindars.

Les cases més modernes, les datades en el XIX, presenten dos altures en balcons i terrats.

Galeria d'imàgens

• Erro al crear miniatura:
  Vsita de Culla des de l'ermita de Sant Roque.
• Erro al crear miniatura:
  Casa de Culla.
• Erro al crear miniatura:
  Carrer Pla de Culla
• Erro al crear miniatura:
  Frontera en arc de mig punt.
• Erro al crear miniatura:
  Arc eixida de la zona amurallada de Culla.