Anar al contingut

Confort

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dama en el seu chaise longue, de François Boucher, 1743. L'estil artístic rococó reflectia l'ideal de confort de l'aristocràcia de el Ancien Régime.

Confort[1] (galicisme procedent de la paraula francesa confort, que a la seua volta prové del llatí confortare) és allò que produïx benestar i comoditats.[2] A pesar de la equivocidad dels térmens "confortable"[3] i "confortabilidad" (que s'apliquen tant a lo "que conforta, encoraja o consola" com a lo "que produïx comoditat")[4] no deu confondre's "confort" en la paraula espanyola "confortar" (procedent del llatí confortāre), que significa "donar vigor, esperit i força"; "animar, encorajar, consolar a l'afligit".[5]

Confort higrotérmico és l'absència de malestar tèrmic, quan els mecanismes fisiològics termoreguladors no tenen que intervindre.

En una interpretació lliterària,[6] qualsevol sensació agradable o desagradable que senta el ser humà li impedix concentrar-se en lo que té que fer; la millor sensació global durant l'activitat és la de no sentir res, sino indiferència front a l'ambient: eixa situació seria el confort, per a realisar una activitat el ser humà deu ignorar l'ambient (tindre confort).


Vore també


Notes

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ «Ejemplo de calzado confortable». Archivat des de l'original, el 7 de mayo de 2019. Consultat el 17 de septiembre de 2019.
  4. ↑ Diccionario de la lengua españolaDiccionario de la lengua española
  5. ↑ Diccionario de la lengua española
  6. ↑ Azorín, Castilla, o Pío Baroja, El árbol de la ciencia (que desarrolla el concepto filosófico de l'ataraxia).

Enllaços externs