Anar al contingut

Concentrador solar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Colector solar parabòlic.
Cilindre parabòlic.
Plat parabòlic.

Un concentrador solar és un dispositiu òptic dissenyat per a captar l'energia solar incident sobre una superfície àmplia i concentrar-l'en una regió de menys àrea, en l'objectiu d'aumentar la densitat energètica disponible. Esta concentració pot conseguir-se per mig de reflexió (amprant espills) o refracció (usant lents). Els concentradors solars s'utilisen en aplicacions que requerixen altes temperatures o elevada intensitat lumínica, com l'energia termosolar de concentració, els motors Stirling o els sistemes fotovoltaics d'alta concentració (CPV).[1]

Segons Ma et al. (2019), estos sistemes "eixerciten un paper essencial en la captació d'energia solar, en incrementar de forma efectiva la densitat de potència disponible per a la seua conversió tèrmica o elèctrica".[1]

Principi de funcionament

El funcionament d'un concentrador solar es basa en els principis de l'òptica geomètrica, redirigint els rajos solars incidents cap a un punt o llínea focal. Per a reflectir, dirigir i concentrar la radiació solar s'ampren reflectores solars, que deuen complir certes característiques per a garantisar l'eficiència del sistema:

  • Elevada reflectancia en l'espectre solar (300–2500 nm).
  • Alta especularitat o reflectancia especular (7–12,5 mrad) per a concentrar correctament els rajos.[2]
  • Facilitat de conformat, adaptant-se a geometria com a cilindres parabòlics o helióstatos.
  • Durabilitat ambiental, tant química com a mecànica, en una vida útil aproximada de 25 anys.

En el foc, a on convergixen els rajos solars redirigits, se situa un receptor a on es transforma la radiació concentrada en calor o electricitat. Este receptor normalment consistix en un material absorbent solar que deu:

Primera central elèctrica comercial de colectors cilindroparabólicos en generació directa de vapor del món.

Els receptors solars poden classificar-se segons el seu disseny i forma de captació d'energia:

  • Receptors exteriors: tubos o superfícies expostes directament a la radiació concentrada que transferixen la calor a un decorregut caloportador (HTF).
  • Receptors de cavitat: estructures huecas que capturen i retenen la radiació, reduint pèrdues tèrmiques per convecció i radiació.
  • Receptors volumètrics: materials porosos o semitransparentes que permeten que la radiació penetre i siga absorbida en tot el volum, aumentant la transferència de calor al decorregut caloportador.
  • Receptors de llit decorregut: sistemes en els que partícules sòlides suspeses en un decorregut actuen com a mig absorbent, permetent alcançar altes temperatures i uniformitat tèrmica.[4]

L'eficiència del sistema depén de la calitat i receptivitat de les superfícies òptiques, la precisió del seguiment solar, l'alineació geomètrica i les pèrdues tèrmiques en el receptor.[5]

Estudis com el de Lara (2013) sobre el dimensionament de concentradors Fresnel mostren que factors com l'àngul d'acceptació, la dispersió i les ombres parcials influïxen significativament en el rendiment òptic global.[5] La radiació concentrada pot calfar decorreguts tèrmics (com a olis, ixes foses o aigua) fins a temperatures superiors a 400 °C, permetent el seu us en cicles termoelèctrics o en processos industrials.

Tipos de concentradors solars

Existixen diverses configuracions segons la seua geometria, nivell de concentració i aplicació tecnològica:


  • Cilindre parabòlic: El concentrador parabòlic conta en un apany d'espills en forma de cilindre parabòlic. Els espills reflectixen la radiació solar cap a un tubo receptor llineal situat en el foc. En el foc es coloca un conducte per a on passa un decorregut, com oli o salmorra. Depenent de la llongitut d'exposició, l'àrea de captació solar i l'irradiància, dit decorregut pot calfar-se inclús per damunt del punt d'ebullició de l'aigua, aplegant a temperatures al voltant de 300 °C. El conducte està format per dos tubos concèntrics: el tubo exterior és de vidre en recobriment antirreflectante i conta en un buit intermig que reduïx les pèrdues tèrmiques per convecció; en el seu interior es troba un tubo metàlic en recobriment absorbent selectiu, per l'interior del qual circula el decorregut caloportador (HTF), encarregat de transportar l'energia tèrmica.[6] Una volta calenta, el decorregut passa a una caldera a on calfa aigua i la convertix en vapor. L'energia continguda en el vapor pot ser utilisada per a generar electricitat si es passa per una turbina que faça girar a un generador. Este tipo de sistema resulta especialment adequat per a aplicacions de mija temperatura, com la producció de vapor industrial o l'alimentació de cicles Rankine simples. La seua configuració llineal facilita el seguiment solar en un sol eix i l'instalació modular en plantes de gran extensió. És un dels sistemes més amprats en centrals termosolares de gran escala.[5]
  • Disc parabòlic: utilisa una superfície reflectante en forma de con parabòlic que concentra els rajos del sol en un sol punt, en lloc d'un conducte llineal. Este apany permet generar temperatures al voltant dels 650 °C. Dispon d'un sistema mecànic de dos eixos que permet mantindre l'orientació del disc cap al sol durant tot el dia, optimisant la captació. A diferència del sistema cilindre-parabòlic, el plat parabòlic alcança majors densitat de potència gràcies a la seua concentració puntual, lo que ho fa idòneu per a aplicacions que requerixen altes temperatures, com a reactors termoquímicos. D'esta forma pot calfar un decorregut caloportador o pot acoplar-se a un motor Stirling per a la generació elèctrica descentralisada.[7] Ademés, el seu disseny autònom i compacte permet una operació descentralisada, aprofitant la radiació directa en gran precisió i eficiència.
  • Fresnel llineal: compost per una série d'espills plans o llaugerament curvats que dirigixen la llum cap a un receptor fix suspés. El seu disseny modular facilita la reducció de costs de construcció i manteniment.[5]
  • Concentradors lluminosos o LSC ("Luminiscent Solar Concentrators"): ampren materials luminescents que absorbixen la llum solar i la guien ópticament cap a les vores del dispositiu, a on s'ubiquen les celes fotovoltaiques. Este tipo de concentradors pot integrar-se en finestres o fronteres semitransparentes.[8]
Erro al crear miniatura:
Sistema de Receptor central en camp d'heliostatos, Plataforma Solar d'Almeria.
  • Sistemes de receptor central (SRC): utilisa un camp d'espills mòvils, coneguts com heliostatos, per a reflectir i concentrar la radiació solar cap a un receptor situat en la part superior d'una torre.[9] Este receptor convertix l'energia solar concentrada en calor, que despuix es pot utilisar per a generar electricitat per mig d'un cicle termodinàmic, generalment el cicle Rankine, o per a aplicacions industrials que requerixen calor a alta temperatura.[10]


Cada disseny presenta ventages i llimitacions: mentres els sistemes parabòlics alcancen majors temperatures, els LSC destaquen pel seu potencial en integració arquitectònica i baix cost de manteniment.[11]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Ma, Xinglong; Zheng, Hongfei; Liu, Shuli(2019-10-09).«A Review on Solar Concentrators with Multi-surface and Multi-element Combinations».Journal of Daylighting.6(2): 80–96.ISSN 2383-8701.doi:10.15627/jd.2019.9.Consultat el 2025-10-19.(en en)
  2. ↑ Good, Philipp; Cooper, Thomas; Querci, Marque; Wiik, Nicolay(2016-03).«Spectral data of specular reflectance, narrow-angle transmittance and angle-resolgau surface scattering of materials for solar concentrators».Data in Brief.6: 184–188.ISSN 2352-3409.doi:10.1016/j.dib.2015.11.059.Consultat el 2025-11-01.
  3. ↑ Caron, Simon; Herding, Leslie; Binyamin, Yaniv; Baidossi, Mubeen(2022-05-01).«Laboratory intercomparison of solar absorptance and thermal emittance measurements at room temperature».Solar Energy Materials and Solar Cells.238: 111579.ISSN 0927-0248.doi:10.1016/j.solmat.2022.111579.Consultat el 2025-11-01.
  4. ↑ Ho, Clifford K.; Iverson, Brian D.(2014-01-01).«Review of high-temperature central receiver designs for concentrating solar power».Renewable and Sustainable Energy Reviews.29: 835–846.ISSN 1364-0321.doi:10.1016/j.rser.2013.08.099.Consultat el 2025-11-01.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Lara, Fernando; Velázquez, Nicolás; Sauceda, Daniel; Falca, Alexis(00/2013).«Metodologia per al Dimensionament i Optimisació d'un Concentrador Llineal Fresnel».Informació tecnològica.24(1): 115–128.ISSN 0718-0764.doi:10.4067/S0718-07642013000100013.Consultat el 2025-10-19.
  6. ↑ Ahmad, Asim; Prakash, Om; Kausher, Rukaiya; Kumar, Gaurav(2024-01-01).«Parabolic trough solar collectors: A sustainable and efficient energy source».Materials Science for Energy Technologies.7: 99–106.ISSN 2589-2991.doi:10.1016/j.mset.2023.08.002.Consultat el 2025-11-01.
  7. ↑ Ruelas Ruiz, José E.; Velázquez Llima, Nicolás; Beltrán Chacón, Ricardo(2011-03).«Dissenye d'un Concentrador Solar Acoplat a un Motor Stirling Fix».Ingenieria mecànica, tecnologia i desenrolle.4(1): 015–022.ISSN 1665-7381.Consultat el 2025-10-19.(en es)
  8. ↑ Jo, Kukhyun; Kim, Hyo Jung(2021-01-30).«Review of the Fonamental Principles and Performances on Lminescent Solar Concentrators».Applied Science and Convergence Technology.30(1): 14–20.doi:10.5757/ASCT.2021.30.1.14.Consultat el 2025-10-19.(en en)
  9. ↑ «Central Receiver System - an overview | ScienceDirect Topics». www.sciencedirect.com. Consultat el 2025-11-01.
  10. ↑ Universitat de Sevilla (s.f.). «Sistemes de Receptor Central».
  11. ↑ Kraemer, Susan (2018-06-11). «How CSP Works: Tower, Trough, Fresnel or Dish» (en en-us). SolarPACES. Consultat el 2025-11-01.