Anar al contingut

Material luminescent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fluorescència en calcita baix llum UV

Els materials luminescents són materials capaços d'absorbir energia i tornar a emetre-la en forma de llum visible. Estos fotons que es generen en la llum emesa són causats per transicions electròniques en el sòlit. L'energia absorbida s'aporta com radiació electromagnètica d'energia superior, lo que provoca algunes transicions des de la banda de valència a la banda de conducció tal com la llum ultravioleta o atres fonts.

Història

A principis de el XX, William Crookes, va inventar un dispositiu que podia contar certes partícules molt energètiques conegudes en l'actualitat com partícules alfa.[1] en la finalitat de recolzar la seua investigació científica sobre el fenomen de la radioactividad.

El funcionament de l'aparat es va basar en les propietats luminescents del sulfur de zinc, un compost que emet un pols de llum visible quan una partícula alfa choca contra ell.

Més tart, el dispositiu de Crookes va ser utilisat pel gran físic Ernest Rutherford per a descobrir que els àtoms es componen d'un núcleu rodejat per un núvol d'electrons, des de llavors molts atres materials luminescents s'han descobert i fabricat.[2]

Procés de lluminiscència

El procés de transformació de l'energia es porta a terme per mig de l'ocurrència d'una série de fenomens físics i químics, alguns dels quals són plenament coneguts, com succeïx en l'efecte fotoeléctrico, explicat per Albert Einstein en base en les noves idees quàntiques de principis de el XX, i l'efecte Compton, o be per mig de l'aniquilació de parells i atres fenomens que es coneixen només parcialment, com els involucrats en el transport de l'energia dins del material, la comprensió del qual cabal planteja toda una serie de problemes de frontera per a ser resolts per l'investigació bàsica i aplicada.[1]

Estos materials són capaços d'absorbir energia i tornar a emetre-la en forma de llum visible, i estos fotons que es generen en la llum emesa, són per transicions electrònica en el sòlit.

S'emet llum visible quan l'electró cau a un estat energètic inferior si 1.8eV<h<3.1 eV. L'energia absorbida s'aporta com a radiació electromagnètica d'energia superior (que causa transicions des de la banda de valència a la banda de conducció) tal com la llum ultravioleta, o d'atres fonts tals com a electrons d'alta energia o energia tèrmica, mecànica o química.[3]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «La ciència i l'home». www.uv.mx. Consultat el 27 de novembre de 2015.
  2. ↑ «100cia Química - Biografia de científics - Rutherford». www.100ciaquimica.net. Consultat el 27 de novembre de 2015.
  3. ↑ Callister, William D. (1 de giner de 1996). Introducció a la ciència i ingenieria dels materials (en es), Reverte. ISBN 9788429172546. Consultat el 27 de novembre de 2015.


Referències